Ves al contingut principal

Els treballadors públics també podem dir prou: vaig passant

Ja ho he fet. Feia temps que hi pensava. Després, vaig veure que el subrgup de Solidaritat Calatana al Parlament n'havia fet la proposta, en relació a les retribucions dels parlamentaris. I aquests dies ha començat finalment la campanya Diem prou, encapçalada per la valenta parella de restauradors de Siurana, la Maria i l'Andreu. Però, no només les empreses i els autònoms poden tirar pel dret. També podem fer-ho els treballadors públics. Per això, i per fer un homenatge a aquests bons patricis del Priorat, he decidit adreçar una sol·licitud al secretari general del meu Departament per comunicar-li que jo també dic prou i que vull que els meus impostos (en concret, l'RPF que em retenen cada mes) els gestioni només l'Agència Tributària de Catalunya. Us deixo aquí el fragment essencial del meu escrit i també l'enllaç al model de sol·licitud, per a tots aquells que el vulguin presentar al registre. És un gest que no costa res i donarà testimoni de que tots plegats diem prou:

"Manifesto

Que considero l’espoli fiscal al qual som subjectes els ciutadans de Catalunya la primera causa de la nostra actual situació de penúria econòmica i social, amb índexs d’atur i pobresa que ens posen a la cua d’Europa.

Que, davant la situació a què ens veiem abocats, el Govern de Catalunya té com a primera obligació la de destinar tots els recursos possibles a combatre la misèria, fomentar l’ocupació i mantenir la qualitat dels serveis públics per subvenir a les necessitats dels seus ciutadans.

I pel que he exposat

Sol·licito

Que el Departament ingressi a partir d’ara a l’Agència Tributària de Catalunya i no al Ministerio de Hacienda del Reino de España totes les quantitats de les quals fa actualment retenció a la meva nòmina en concepte d’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques."

Comentaris

  1. Ara mateix ho passo a tots els meus amics i parents per a que en facin còpia i ho segueixin.
    Feia dies que ja sentia campanes sobre aquest punt. Tal com diu el nostre amic Granollacs hi ha un punt de no retorn i ara ja ha sonat.

    Els qui tinguin dubtes poden pitjar l'enllaç de la campanya "Diem prou" marcada abans per en Granollacs.
    SUPERBRAVO!!!!

    ResponElimina
  2. El problema és que a la major part de la gent això li sona malament, li fa por i si ho proposes a l'empresa se senten els riures a km a la rodona :(

    ResponElimina
  3. No se com fer-ho si soc autònom. Si algun cop no pago m'embarguen el compte.

    ResponElimina
  4. Si ets empresari o autònom tens la capacitat legal de fer els teus ingressos a l'agència tributària catalana. Hi ha una escletxa legal. Ves a Diem prou i ho trobaràs!

    ResponElimina
  5. Tots els que volgueu dir prou contacteu amb info@diemprou.cat des de allà ens podem coordinar tots i rebreu l'assessorament que necessiteu.
    Tots els valents ho hem de fer junts!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…