Ves al contingut principal

Els treballadors públics també podem dir prou: vaig passant

Ja ho he fet. Feia temps que hi pensava. Després, vaig veure que el subrgup de Solidaritat Calatana al Parlament n'havia fet la proposta, en relació a les retribucions dels parlamentaris. I aquests dies ha començat finalment la campanya Diem prou, encapçalada per la valenta parella de restauradors de Siurana, la Maria i l'Andreu. Però, no només les empreses i els autònoms poden tirar pel dret. També podem fer-ho els treballadors públics. Per això, i per fer un homenatge a aquests bons patricis del Priorat, he decidit adreçar una sol·licitud al secretari general del meu Departament per comunicar-li que jo també dic prou i que vull que els meus impostos (en concret, l'RPF que em retenen cada mes) els gestioni només l'Agència Tributària de Catalunya. Us deixo aquí el fragment essencial del meu escrit i també l'enllaç al model de sol·licitud, per a tots aquells que el vulguin presentar al registre. És un gest que no costa res i donarà testimoni de que tots plegats diem prou:

"Manifesto

Que considero l’espoli fiscal al qual som subjectes els ciutadans de Catalunya la primera causa de la nostra actual situació de penúria econòmica i social, amb índexs d’atur i pobresa que ens posen a la cua d’Europa.

Que, davant la situació a què ens veiem abocats, el Govern de Catalunya té com a primera obligació la de destinar tots els recursos possibles a combatre la misèria, fomentar l’ocupació i mantenir la qualitat dels serveis públics per subvenir a les necessitats dels seus ciutadans.

I pel que he exposat

Sol·licito

Que el Departament ingressi a partir d’ara a l’Agència Tributària de Catalunya i no al Ministerio de Hacienda del Reino de España totes les quantitats de les quals fa actualment retenció a la meva nòmina en concepte d’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques."

Comentaris

  1. Ara mateix ho passo a tots els meus amics i parents per a que en facin còpia i ho segueixin.
    Feia dies que ja sentia campanes sobre aquest punt. Tal com diu el nostre amic Granollacs hi ha un punt de no retorn i ara ja ha sonat.

    Els qui tinguin dubtes poden pitjar l'enllaç de la campanya "Diem prou" marcada abans per en Granollacs.
    SUPERBRAVO!!!!

    ResponElimina
  2. El problema és que a la major part de la gent això li sona malament, li fa por i si ho proposes a l'empresa se senten els riures a km a la rodona :(

    ResponElimina
  3. No se com fer-ho si soc autònom. Si algun cop no pago m'embarguen el compte.

    ResponElimina
  4. Si ets empresari o autònom tens la capacitat legal de fer els teus ingressos a l'agència tributària catalana. Hi ha una escletxa legal. Ves a Diem prou i ho trobaràs!

    ResponElimina
  5. Tots els que volgueu dir prou contacteu amb info@diemprou.cat des de allà ens podem coordinar tots i rebreu l'assessorament que necessiteu.
    Tots els valents ho hem de fer junts!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.