Ves al contingut principal

Glossari dominical (VI). Obstaculista

Tipologia humana dins el sobiranisme, dotada d'una capacitat analítica superior a la normal encara que unidireccional, adreçada a percebre tots i cadascun dels obstacles existents per a l'exercici de la plena sobirania per part del nostre país. La seva enorme capacitat per valorar les dificultats del projecte és directament proporcional a la incapacitat per assumir els costos de la inacció i el procés de destrucció al qual està sotmés el nostre país arran de la seva situació actual de dependència. Quan expressa el seu ideari entenimentat, l'obstaculista comença sempre apel·lant a un indubtable independentisme, per acabar manifestant que per fer realitat la llibertat ara és preferible continuar esperant.

En d'altres moments he discrepat, però sempre és agradable coincidir amb en Salvador Cardús en algunes de les idees que han marcat darrerament aquest bloc: principalment, que, a hores d'ara, l'impediment principal per a iniciar el procés d'independència no és constiutir una majoria social, sinó convèncer la que ja tenim que tot plegat és possible i es pot fer ara. Fa uns dies, al celebrat article "De quina cohesió parleu?" posava magistralment el dit a la nafra de l'obstaculisme. L'obstaculista treballa activament per convéncer la majoria dels seus conciutadans que allò que vol, la independència, encara no és possible. Que no estem madurs. Que no estem preparats. Lamentablement, la seva estratègia coincideix amb la de l'establishment autonomista que, naturalment, és partidari que al país no es mogui ni una fulla. Acostuma a titllar d'eixelebrat el sobiranista decidit i, fins i tot, fabula amb elucubracions sense base empírica i amb històries irreals per rebatre els resultats de totes les enquestes que des de l'estiu de 2010 ençà diuen que el sí a la independència guanyaria clarament un referèndum a Catalunya.

Comentaris

  1. Per mi que l'obtaculista és, bàsicament, un híbrid en proporcions variables de covard, xuclador d'alguna mamella que encara raja i quintacolumnista.

    ResponElimina
  2. I com classifiquem en Jordi Pujol?. Sembla que ha sortit de l'armari, però al cap i a la fi no para de dir al quatre vents que la independència es gairebé impossible. Un altre trampa de CIU?

    ResponElimina
  3. Tipologia humana a qui ja va bé la situació actual perquè en treu partit però per treure'n més necessita la posició que té i que guanya pels vots de molts independentistes a qui cal enganyar.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…