Glossari dominical (VI). Obstaculista

Tipologia humana dins el sobiranisme, dotada d'una capacitat analítica superior a la normal encara que unidireccional, adreçada a percebre tots i cadascun dels obstacles existents per a l'exercici de la plena sobirania per part del nostre país. La seva enorme capacitat per valorar les dificultats del projecte és directament proporcional a la incapacitat per assumir els costos de la inacció i el procés de destrucció al qual està sotmés el nostre país arran de la seva situació actual de dependència. Quan expressa el seu ideari entenimentat, l'obstaculista comença sempre apel·lant a un indubtable independentisme, per acabar manifestant que per fer realitat la llibertat ara és preferible continuar esperant.

En d'altres moments he discrepat, però sempre és agradable coincidir amb en Salvador Cardús en algunes de les idees que han marcat darrerament aquest bloc: principalment, que, a hores d'ara, l'impediment principal per a iniciar el procés d'independència no és constiutir una majoria social, sinó convèncer la que ja tenim que tot plegat és possible i es pot fer ara. Fa uns dies, al celebrat article "De quina cohesió parleu?" posava magistralment el dit a la nafra de l'obstaculisme. L'obstaculista treballa activament per convéncer la majoria dels seus conciutadans que allò que vol, la independència, encara no és possible. Que no estem madurs. Que no estem preparats. Lamentablement, la seva estratègia coincideix amb la de l'establishment autonomista que, naturalment, és partidari que al país no es mogui ni una fulla. Acostuma a titllar d'eixelebrat el sobiranista decidit i, fins i tot, fabula amb elucubracions sense base empírica i amb històries irreals per rebatre els resultats de totes les enquestes que des de l'estiu de 2010 ençà diuen que el sí a la independència guanyaria clarament un referèndum a Catalunya.

Comentaris

  1. Per mi que l'obtaculista és, bàsicament, un híbrid en proporcions variables de covard, xuclador d'alguna mamella que encara raja i quintacolumnista.

    ResponElimina
  2. I com classifiquem en Jordi Pujol?. Sembla que ha sortit de l'armari, però al cap i a la fi no para de dir al quatre vents que la independència es gairebé impossible. Un altre trampa de CIU?

    ResponElimina
  3. Tipologia humana a qui ja va bé la situació actual perquè en treu partit però per treure'n més necessita la posició que té i que guanya pels vots de molts independentistes a qui cal enganyar.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas