Ves al contingut principal

Hi ha pal·liatius, alternatives i l'alternativa










En general, les coses sempre es poden fer de moltes maneres. Normalment, en tots els aspectes de la vida, els qui prediquen camins únics, gairebé sempre, enganyen per imposar-hi el seu sense debat. Esperen gent que acoti el cap, obeeixi i s'amotlli als interessos aliens que els volen imposar. És el que em passa quan escolto la permanent letania del Gran Timoner, a tots els mitjans (per terra, mar i aire), sobre les retallades que fa amb gran dolor de cor des del seus 150.000 euros anuals d'ingressos: no hi ha alternativa, diu. I crec, al contrari, que sí n'hi ha. I tant. I a tres nivells diferents. El que passa és que són incòmodes potser per als interessos dels de sempre. De primer, hi ha pal·liatius. Per aplicar-los cal imaginació i ganes d'enfrontar-s'hi a l'elit política i econòmica. La primera i més important: atacar les veritables fonts del descontrol de la despesa a les institucions: reduir el nombre i els ingressos dels polítics i els alts càrrecs, la multiplicació dels xucladors, amb tota la corrua de parents i companys desinteressats de partit.

Encara, en un segon nivell, hi ha alternatives en els dos extrems de la balança: des de la insubmissió fiscal a deixar-se rescatar (com han provat amb èxit certes comunitats autònomes sense la nostra vocació d'autolesionar-nos). I més enllà hi ha l'alternativa: acabar amb l'espoli del país a través de la majoria parlamentària independentista existent ja al Parlament (o reforçada després d'unes noves eleccions) amb l'inici del procés cap a la constitució d'un estat propi per Catalunya. El que acaba de votar CiU, per exemple, al consistori municipal de Berga. Tot això, un ampli ventall en els tres nivells esmentats, són vies diferents a la de l'autoimmolació amb resultats nuls (en 2011 el dèficit de la Generalitat ha augmentat) que proposa dia i nit l'actual govern català. La nostra desgràcia és que no sembla disposat ni tan sols a trencar els privilegis de l'establishment amb l'aplicació de mesures pal·liatives. Imagineu-vos si veuen lluny arribar al següent nivell i molt menys al final de la nostra macabra partida amb Espanya. I les podrem discutir. Ens agradaran més o menys aquestes alternatives. Però existeixen. Negar-ho és fer trampes i dificulta la confiança en la fiabilitat del rumb del nostre Gran Timoner.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…