Honorable Rigau, comenci més a la vora del seu despatx

Pont Vell de Montblanc








Les retallades a la funció pública continuen a tot drap. Fins i tot, s'insinuen en aspectes realment difícils de comprendre, atès que no semblen comportar cap estalvi econòmic a l'erari de la Gestoria: ara, segons sembla, no només es reduiran les hores dites d'assumptes propis (guanyades històricament a canvi de depreciar el salari respecte a la inflació) sinó que no es podran gaudir en hores, sinó en dies sencers. És com si hi hagués autèntiques ganes d'acarnissar-se amb l'empleat públic. Cap intenció de compensar l'enfonsament retributiu amb compensacions en flexibilitat o altres aspectes. Canya! Segons els sindicats de la funció pública, la retallada de salari del trienni negre 2010-2012 es mou entre un 16 i un 29% dels salaris mitjans. Però ja se sap que, al crit de tenen la feina assegurada, cal atacar les seves condicions laborals sense pietat. I naturalment, segons diuen, això no afectarà la qualitat dels serveis públics (i en escriure-ho se m'apareix el Boadella de l'APM amb el seu "noooo, i ara!").

Les mesures es justifiquen per no perdre més llocs de treball. Modestament, em sembla que això és un greu error. Perquè, en canvi, crec que cal suprimir moltíssims llocs de treball a l'administració: els dels assessors i els megagabinets duplicats i triplicats, ocupats per amics, commilitants i parents. Deuen ser aquests als que es refereix la llicenciada Ortega, perquè dels de baix ja n'han suprimit uns quants. Però els de dalt no cedeixen ni un pam en els seus privilegis. Per això em va semblar especialment lamentable, per estratosfèricament demagògic, que la consellera d'Ensenyament recriminés als mestres i professors que protestessin per la degradació de les seves condicions salarials i laborals (el curs vinent, més alumnes i menys docents) tenint a les seves aules nens i nenes, a les famílies dels quals, hi és dramàticament present, punyent, la xacra de l'atur. I m'ho va semblar exactament pel mateix motiu que ella invocava: perquè si la consellera cobra més de cent mil euros l'any, potser no és la persona més indicada del món per demanar sacrificis salarials als altres. Comparacions només cap avall en un país que ja no sura.

Comentaris

  1. Sí, molt assenyat el que dius.
    Sembla, fins i tot, que s'hi escarrassin en voler-se estripar la roba fent-se passar per grans solidaris amb la pobresa. I no. No serà que amb aquest comportament pretenen distreure el personal de la visió que ofereixen amb la quantitat de paràsits instal·lats -de tots els partits!- dins d'aquest gran buc que diuen que intenten comandar?
    "No tocarem cap càrrec de confiança fins que no hi hagi més remei, quan ja res funcioni!" És que aquest moment ja ha arribat, Timoner meu, i ha passat sense parar a l'estació per veure qui hi ha a les andanes....!
    Bé, una cosa és reduir despesa i una de molt diferent és no voler baixar del burro els connectats de la gràcia de Déu....

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas