Ves al contingut principal

I diuen que la Brigada no existeix

José Antich trencant enquestes











Direu que potser exagero, però a mi em sembla evident que per als defensors de l'establishment corren temps difícils. La crisi està posant el país al punt d'ebullició i algunes glopades de caldo corren el risc de començar a caure fora de la caçola i començar a embrutar les rajoles del terra de la cuina. I les taques, ja se sap, com més substància, pitjor. Primer va ser l'operació girem el mitjó 180 graus i convertim sa magestat en víctima del cas Urdangarín (que ja està bé, que és mala persona, com ha abusat de la confiança del seu pare polític). Un acció hàbilment complementada amb un mantinguem fermes les defenses i evitem que la filla es vegi directament afectada o hagi de declarar al jutjat (que fa molt lleig per a un autèntic Borbó). Si en aquestes terrenys l'allau informatiu impedeix aplicar altres tècniques i cal esmersar-se amb arguments de la profunditat mental d'un Alfredo Abián (de l'estil, no voldreu que la princesa Letícia empenyi un carro de Mercadona!), en el dels documents de la diplomàcia alemanya sobre el dubtós paper del rei el 23-F, han optat per l'apagada informativa total: per terra, mar i aire; és a dir, paper, ràdio i televisió. En aquest cas, simplement, la reial notícia no ha existit.

I mentre hem de contemplar com al programa d'en Cuní hi ha quartos per encarregar enquestes que demostrin el sever judici popular sobre la inutilitat dels Consells Comarcals (probablement, encara que de tot hi deu haver, encertats), en canvi, el senyor comte fa curt de calés per sondejar l'opinió pública sobre un hipotètic referèndum sobre la independència. És curiós que, després de demostrar el sòlid avantatge del no l'octubre de 2007, mostrés el canvi espectacular de les enquestes al respecte pel novembre de 2009 i el juliol de 2010, per tancar completament l'aixeta prospectiva des d'aleshores (per cert, en paral·lel a El Períódico, també un any i mig mut fins fa no gaire). Convenia aleshores, en temps del Tripartit, carregar les tintes, escalfar l'ambient i ara convé refredar-lo abans que comenci a bullir? Com és possible que no hagin encarregat cap enquesta sobre el tema més candent en més d'uny i mig. Es tracta de no incomodar l'actual posició pactista amb Madrid del Gran Timoner? De moment, només sabem que CiU i PP han pactat la reducció de la publicitat en els mitjans públics de comunicació i el tancament de les emissions internacionals. Ep, però que no té res a veure, que diuen que la Brigada no existeix.

Comentaris

  1. Per mi el Programa del Cuní ja no existeix ja que no tinc sintonitzada la 8 TV españolitzada i españolitzant del Conde de Godó al meu aparell.

    ResponElimina
  2. Suposo que aquest nivell d'ebullició que intenten ocultar de l'independentisme català els està pujant tant que no saben ni com parar-lo. Mira que seria senzill!, per anar en contra dels nostres interessos mateixos... Només concedint algunes molles del què ens neguen, baixaria la bromera un 70% potser. Però, com que segueixen amb la seva obsessió d'acabar la feina borbònica i franquista (quina orgia!), doncs només fan que incrementar els nostres desitjos de fugir. Actualment, ja hem passat de l'etapa de desitjos i ja estem en la fase de programació. Establir el procediment de la fugida d'Egipte.
    Respecte de l'actitud del Gran Timoner, no en faria massa mullader perquè em sembla -ep, em puc equivocar!- que és un bon estratega a favor nostre. De tota manera, qui porta el timó mai no pot perdre la serenitat. Cristòfor Colom té una anècdota que demostra la sang freda que li cal a un timoner de veritat: La tripulació se li havia insubordinat per tercera vegada. Primer, pel menjar; després, no recordo per què (llavores jo era molt jove...); i, finalment, perquè deien que el comandant no sabia cap on anava, que s'havia perdut pel mig del mar i que el diable s'els engoliria, etc. Colom que sí sabia per on anava, els va reptar a que si al tercer dia no apareixia terra ferma, se'n tornarien tots cap a casa. Sabia que no hi havia possible retorn sense tocar terra per manca de proveïments, però els va tranquil·litzar.
    Poso les meves mans al foc per a que aquest Timoner nostre actual tingui la meitat de la qualitat del nostre Colom del S.XV!!!!

    ResponElimina
  3. Ens en sortirem:


    http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/3927390

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.