Ves al contingut principal

Independència i etnicitat (el Gran Timoner m'ofèn)

Quaranta anys després de l'aparició de la versió francesa, els professors Jordi Nadal i Emili Giralt publicaren fa més d'una dècada en català Immigració i redreç demogràfic. Els francesos a la Catalunya dels segles XVI i XVII (Vic: Eumo Editorial, 2000, 394 p.), obra clàssica dedicada a mostrar el pontentíssim paper econòmic de la immigració, bàsicament occitana, en la recuperació d'una població molt malmesa per les guerres i les pestes dels segles baixmedievals. Hi he pensat en llegir l'extracte a Vilaweb de la darrera entrevista al Gran Timoner, en la qual, per tot avenç, no descarta un futur referèndum d'autodeterminació. Darrerament sabem el que opina del futur del país, bàsicament, a través de la premsa estrangera. Aquesta setmana, a Le Monde. Tampoc està tan malament, al cap i a la fi: explica a l'exterior els anhels de Catalunya. Fóra bo, però, que no ho fes amb l'habitual estil confusionari amb que s'expressa (amb el mític tic del Polònia del permanent "tot i què"). I, sobretot, que mirés de no ofrendre la meitat (o una part de la meitat) del país. Perquè el president (no és la primera vegada que li sento) té una molt censurable tendència a parlar del nostre país com un territori complex perquè més de la meitat de la població és d'origen espanyol.

Si el Gran Timoner vol expressar que hi ha una part del país en contra de la independència, em sembla perfecte, perquè és així. Però que no ho faci en funció dels orígens dels catalans. Aquesta visió etnicista, que suposa una clara regressió envers els temps d'en Pujol, reposa sobre un aparent desconeixement de la història del país. No seré gens original quan dic que Catalunya és terra de pas. Ara, la meitat és d'origen espanyol i en altres temps ho fou occità en proporcions gairebé semblants. Però això, afortunadament, no ha afectat definitivament la seva determinació nacional. Durant la Guerra dels Segadors, quan els catalans d'orígen occità eren nombrossíssims, teníem un estat que defensava els interessos del país. Ara, milers i milers de catalans d'origens no catalans també desitgem la llibertat plena per Catalunya. Nou cognoms acabats en ez monopolitzen la llista dels més comuns i l'altre és Garcia. I tot i així, les enquestes diuen el que diuen. Si us plau, deixem de plantejar els orígens dels ciutadans com un condicionant per al destí del nostre país. Amb perdó, però, estic fins els pebrots d'escoltar cada dia com gent de cognoms catalaníssims treballà contra la nostra sobirania, mentre altres que tenim cognoms no catalans ens intentem deixar la pell per guanyar-la.

Comentaris

  1. Aixo ho ha comentat algu a proposit de que l'alcalde suciata de kuneyá ha negat el debat a l'ajuntament sobre si adherirse a l'ANC :

    De que tens por, Balmoncete? De descobrir que els Cornellanencs no son tontos? De que al Cinturo Roig hi ha vida intel·ligant i que, pel benestar dels seus fills i els seus nets, votaran Sí a la independència? T'asseguro que, per molt que estimin Espanya, estimen més els seus fills i els seus nets. I Espanya els hi ha girat l'esquena. Tot i que se senten espanyols, molts comencen a veure que Espanya els ha enganyat i que els tracta igual de malament que els catalans. Guardeu-vos els botiflers del PSOEC i del PP d'aquesta gent: no hi ha convicció més forta que l'odi de la de la "despechada" cap al seu antic amant traïdor. Espanya els ofereix misèria, accidents de tren i atur. Catalunya els hi ofereix un futur. I ni tu ni la resta d'escòria botiflera ho podreu amagar més temps. Se puede animar a La Roja y tener pasaporte catalan, vaya si se puede.

    ResponElimina
  2. Bé...,
    Podria ser que fos un deix del nacionalisme. Mirar la puresa, els orígens ancestrals, etc. Desitjos frustrats de nobleses insatisfetes...? Estic totalment amb Granollacs que cansa molt aquesta mania de voler separar el que és un fet, i gens menyspreable, la convivència de tots els qui han vingut a conviure a casa nostre. No són aquests els qui han malmès casa nostra, ni molt menys. Cal mirar dins de les nostres pròpies cases qui ens ha embrutat el terra. Que de pobres i necessitats tots en podem ser i, alhora, valdre més que el magnat.
    En fi, espero i desitjo que només li sigui un deix que corregeixi ben aviat, com aquell que ja ha suprimit del "nena, noia, etc..." que sempre feia servir fins a convertir-l'ho en ofensa...

    ResponElimina
  3. Els dos moviments independentistes més inequívocs dels últims temps estan liderats per persones que es diuen Carretero o López. I en som molts, de militants de base de l'independentisme, de cognoms castellans.
    Això CiU ho deu tenir força apamat. Mantenir el discurs perenne de la por, del trencament de la cohesió social no fa més que debilitar un independentisme que ja és majoritari.
    Si hem de valorar els fets i no les paraules, CiU és possiblement una de les millors eines per frenar l'independentisme. Cal semblar que hi ets a dins per poder aturar-lo.

    ResponElimina
  4. M'ha fet venir al cap un de CiU que anomena catalans catalans a aquells de família amb cognoms catalans i de arrels que es perden en el temps (?) al País. Per tant, per a alguns la cosa és així sense pensar més enllà. També és un problema definir qui és català i qui no perquè es pot fer de diferents punts de vista: el que viu i treballa, el que a més a més ho vol ser, l'espanyol de Catalunya com diuen Falange, PPSOE i Cs, etc

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…