Jugant amb foc o la cremadissa patriòtica

Muralla de Montblanc









Crec que, des dels temps de la llarga travessa pel desert del Tripartit, tenien molt clar que no volien, mai, però mai més, un nou Majestic. Però, noi, la dinàmica política els hi està duent de dret. Dos pressupostos més tard, ateses les notables coincidències de model en l'eix ideològic i a cessions realment inexplicables com ara les referents a la presència exterior de Catalunya, ja podem començar a concloure que l'aposta del govern de la Gestoria pel pacte prioritari amb el Partit Popular és ferma. Si en el primer pressupost podien existir els dubtes del m'heu deixat sol, després de l'hàbil posicionament col·laboratiu d'en Junqueras al capdavant d'ERC no hi pot haver cap dubte. Si a això li afegim les declacions amoroses cap al nou govern espanyol d'en Duran i les justificacions a tot des del diari comtal, el quadre queda força arrodonit. I amb qui han de col·laborar sinó, diuen els que apliquen la lògica de sempre? No és el Partit Popular qui té majoria absoluta a Madrid? Amb qui sinó ens hem d'entendre per aconseguir el pacte fiscal (l'abans anomenat sistema de finançament equivalent al concert econòmic)

I, com sempre en política, l'arriscada aposta que ha fet Convergència i Unió s'avaluarà finalment pels resultats (com Esquerra en fou jutjada pel seus en la seva tria tripartida). Però, a diferència d'altres cicles més llargs, ara crec que ho serà pels resultats bastant a la curta. Perquè la lògica combinada d'un país cada dia més persuadit que l'única sortida és la independència i d'una crisi que al llarg del 2012 el deixarà en una agudíssima recessió (amb nivells d'atur històricament desconeguts), els començarà a exigir ben aviat. Sense res a la mà, al contrari, amb retrocessos innegables, sostenir en el temps la percepció generalitzada entre els catalans d'una renovada història d'amor amb el Partit Popular li suposarà a CiU un desgast ràpid i important. Molt superior al dels temps del president Pujol. Tot fa presagiar que la coalició governant ja ha arribat al seu sostre electoral a les enquestes: ara contemplarem, al pas de la inacció davant les successives embranzides recentralitzadores de la dreta espanyola, el poc temps que triga a desgastar-se. I si volen evitar-ho, caldrà canviar d'aliats, deixar la vaselina i plantejar obertament l'enfrontament amb Espanya.

Comentaris

  1. bé, company, jo estic convençut que s'haurà proclamat la independència, o esterem amb la cosa i tu continuaràs amb les teves coses, llençant sal a la terra dia i nit, que si gestoria, que si brigada de narcòtics, que si tal, que si qual.

    sap greu, però estàs evidentment en el teu dret. El que passa és que després et sabrà greu a tu, això d'haver-te dedicat sistemàticament a tirar sal a la terra, aquesta absoluta incapacitat d'entendre res del que passa, d'intentar mirar una mica més enllà del dit propi, aquesta derrota eterna, etc.

    no ets l'únic, si et serveix de consol. L'únic cert és que tota aquesta brometa, tota aquesta cosa despectiva, tota aquesta incapacitat de processar els molts missatges que hi ha i de mirar una mica per sobre del que són coses absolutament cojunturals, políticament inevitables tal i com està el pati... tot això, a banda de que evidentment no aporta res, absolutament res, després us costarà d'explicar, que mentre s'intentava tirar endavant el país i recórrer un camí que cal recórrer, la vostra dedicació passional era bombardejar la pròpia flota.

    Però en fi. Arrieros somos...

    ResponElimina
  2. Benvolgut Elies,
    No hi ha res que desitgi més en aquest món que l'aposta de CiU per la independència del nostre país (per a tu evident, per a mi, de moment qüestió de fe) deixi enrere d'una vegada per totes la meva incapacitat analítica. Si pot ser, però, que quedi alguna cosa del país. Entretant, continuarem denunciant, sempre, l'autonomisme, el practiqui qui el practiqui.

    ResponElimina
  3. Doncs endavant amb la campanya de la sal! I aquesta potestat divina que tens de denunciar i desemmescarar autonimistes, narcòtics, etc.

    Només un últim comentari. He tingut la sort de conèixer autèntics "snippers", franctiradors. No aquí, evidentment. M'han explicat com funcionaven, les missions, etc. Els bloggers tot sovint tenim la temptació "snipper". Però és una falàcia. Un autèntic snipper té un objectiu, un únic objectiu, i tot, tot, gira al voltant de l'assoliment d'aquest objectiu.

    A l'altra banda hi ha la síndrome "bowling for columbine". Una arma, ni que sigui dialèctica, i disparar a tot el que es mou, il·luminat, ungit, per a repartir carnets, per a assenyalar autonomistes, per a desemmescarar narcòtics, per a denunciar gestories.

    La cosa està que potser no hem rebut aquesta missió divina o patriòtica de desemmescarament i denúncia. La cosa està en que potser l'actitud "bowling for columbine" fa veure autonomistes, narcòtics i gestories on no hi són. Però això és igual. La missió és la missió. Sal a la terra! Davant el dubte, foc!

    el problema, i per això avui he fet el que no acostumo, que és comentar, és quan hom té la sensació que s'ha entrat en fase paranoïca profunda.

    Reflexiona-hi. T'asseguro que te n'empenediràs molt -que et sabrà greu- d'haver-te dedicat sistemàticament a tirar sal a la terra. I crec que ets prou inteligent i format com per a no acabar així i per a fer alguna cosa més interessant, útil i constructiva. Només cal que no et deixis arrossegar pels teus prejudicis, fòbies i manies.

    Tanmateix, fés el que la teva consciència en dicti. I si et creus cridat a aquesta missió de denúncia i desemmescarament d'autonomistes, gestors i narcòtics, tu mateix. Bowling for columbine

    una abraçada

    ResponElimina
  4. Benvolgut Elies,
    Encara que no t'ho sembli estic molt ben predisposat: només necessito un gest, una clarificació del calendari, la confirmació que anem cap on tu suposes que hi anem i cauré del cavall! La simple sensació, per un moment, que tiben del país i no esperen a ser arrossegats. Entretant, ho sento, no hi puc confiar.

    ResponElimina
  5. Ostres i només una altra cosa: analitzar la realitat des d'una altra perspectiva no significa ser víctima d'una malaltia mental. No fotem...

    ResponElimina
  6. és així estimat Granollacs, sempre n'hi ha que tenen la veritat absoluta

    dies de fúria, fà temps que et segueixo i encara no he vist que aquesta fúria l'empris contra contra els poders que'ns colonizen

    no veig pas tant desencaminat en Granollacs fixat sino amb en Carles Boix ( entre altres, col·laborador de Sobirania I justicia i catedràtic de ciència política a la Universitat de Princeton.) que suposo ja deus saber i no crec pas que sigui un deixalebrat ni és dediqui a llençar sal a la terra

    doncs bé aquest sr. tot just fà dos dies en un article seu deia textualment:"L'única carta que Catalunya pot jugar per aconseguir alguna cosa és l'amenaça creíble de la separació"
    si això és tirar sal a la terra potser que siguis tu qui s'ho aci mirar

    en deinitiva tan en Granollacs com jo i com molts és el qeu de moment demanem un gest clar i contundent però sobretot, sobretot creíble
    mentrestant només dir gràcies Granollacs per aquest mgniic bloc i per l'impagable eina que fas

    Eliseu

    ResponElimina
  7. Per cert, el dia dels franctiradors no t'hi deuries fixar massa, es diuen snipers i no snippers.

    Per altra banda, et deixo una llisteta, figura:

    http://www.racocatala.cat/forums/fil/133647/claudicacions-govern-ciu-2010-2014

    Com veus, els fets els delaten.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas