Ves al contingut principal

L'entrevista alemanya és una mala traducció, segur

Monestir de Sant Cugat del Vallès











El mateix portaveu Francesc Homs ja ens va avisar que no esperéssim gaire cosa de la primera entrevista d'ahir entre el Gran Timoner i el president espanyol. Una simple pressa de contacte per generar confiança, vaja. En circumstàncies normals no seria criticable. Si no fos perquè Catalunya s'ensorra per moments. Perquè som en una situació crítica. I potser en aquest cas hauria estat bé saltar-se els preliminars de caramel i passar directament a l'acció. És a dir, deixar clar que volem fixar un calendari de negociació per pal·liar la nostra situació d'asfíxia en un termini de temps raonable. Però, en fi, que no podrà ser perquè el president Mas té altres prioritats. I en el joc curt del partidisme, de les aliances, del tu em dones suport aquí i jo (encara que no em necessitis) t'avalo allà, potser podria arribar-ho a entendre. Entendre, amb dificultats, perquè ja és lleig que facin coincidir l'entrevista amb l'anunci d'un nou Plan Hidrológico Nacional (espanyol) i un objectiu de recuperació de competències en el marc sanitari. Però, en fi, aquest és el pa que s'hi dóna i que s'hi donarà.

El que espero sigui resultat d'una mala traducció (perquè parla dels objectius a mitjà termini) són les declaracions del Gran Timoner a la premsa alemanya. Al primer diari de Frankfurt, ja sabeu aquell gran nus de comunicacions aèries centreuropeu. En cas contrari, francament, és per desanimar qualsevol. La desorientació, el cacau mental del nostre Gran Timoner són dels que fan època. Tot i la tendència de les enquestes (la darrera situa en un 62,5% els que votarien a favor de la independència) es diu convençut que els catalans que volen la plena sobirania no són majoria. I després d'afirmar que la independència ara no és possible, continua amb una proposta de federació o confederació amb Espanya que (a més de situar-lo en els nivells d'exigència nacional del PSC), provoca autèntica incredulitat en l'interlocutor. Després del tracte rebut amb l'Estatutet, ara hem d'aspirar a confederar-nos amb Espanya? Em direu que aquest és el mateix garbuix que demostren els catalans a moltes enquestes. Potser sí. Però un esperaria que el Gran Timoner, el nostre nou far d'occident, tingués les idees una mica més clares. Perquè si la famosa transició nacional és cap a la confederació d'en Duran, l'engany haurà estat estratosfèric.

Comentaris

  1. El Gran Timoner nomes es un Schettino de la vida, anem de cap a les roques i enlloc de ser al pont sembla que ell nomes aspira a beneficiar-se una rossa tenyida.

    ResponElimina
  2. Hi ha enquestes bones, regulars i dolentes. Es el mes important, abans de fer-les correr per les bones. Les amigues i amics del PQ ho van patir, el 1995, tot i tenir el 95% de les bones i molt bones enquestes molt favorables. Que va passar el darrer mes abans de la votació? Aneu a les hemeroteques del Quebec i ho veureu mes clar i millor. El que avisa no es traidor. Les enquestes son com les dones o els cotxes. Totes es diuen enquestes però hi ha de molt diferent tarannà o rendiment. La vida es aixi.

    Cordialment,
    Andreu

    ResponElimina
  3. @anònim 06:37
    Aquest argument de "no anem a un referèndum", que el perdríem, no m'acaba de fer el pes. Crec que és un més dels plantejaments de l'autonomisme perquè res no es mogui.
    Si anem a un referèndum i surt que no, l'independentisme què hi perd? No crec que el nombre de vots a favor de la independència quedés per sota del 40%, les enquestes actuals parlen de més d'un 60% de sí sobre la participació. Si el perdem haurem aconseguit autodeterminar-nos i haurem passat per un fort debat i conscienciació a la societat. I sempre podrem tornar-hi. No crec que això sigui una posició afeblida per a l'independentisme respecte del que tenim avui: submissió, espoli i silenci... anant de cap cap a les roques com bé diu en granollacs.
    I els que em diuen que cal esperar i esperar per tenir una pràctica unanimitat... no me'ls crec. Sobretot perquè no procuren fer veure la ciutadania de manera clara qui ens empeny contra les roques, i van visquent molt bé de gestionar l'administració autonòmica que s'alimenta de les engrunes de l'espoli a la societat.
    Salut.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Crec, n'estic segur, que t'equivoques. Si es perd, es perden 20/25 anys seguents, pel cap baix. Això es el que ens diuen/asseguren els amics quebecois, que no parlen d'oïdes. Ningú ha parlat d'unanimitat, ningú que sigui seriós. Això t'ho inventes. Quants punts (percentatge de vots favorables) es van perdre -van canviar de cantó- al Quebec el 1995, en les darreres setmanes finals? Mira-ho i veuras que els fets són molt més consistents que les paraules il.lusionades, sense base suficient.
      Cordialment,
      Andreu

      Elimina
    2. Crec que l'actitud del govern del Canadà és molt diferent a la del govern espanyol. El Canadà sempre ha tractat de manera més decent els Quebequesos que l'espanyol els catalans. I encarà et diré més: no és el mateix pertànyer al Canadà que a Espanya. Espanya és un estat fallit. El Canadà no.

      I pel que fa al referèndum, crec que si l'estadística és ara mateix tan favorable a la independència amb uns mèdia en contra, m'imagino que amb una bona campanya a favor del sí el seu suport es dispararia. I no caldria enganyar a ningú per a fer aquesta campanya: solament caldria exposar fets objectius.

      I mira anonim-pessimista: al Quebec el referèndum es va celebrar. El govern canadenc respectava prou els habitants del Quebec com per permetre'ls expressar la seva opinió de manera democràtica.

      Si el referèndum es va perdre va ser perquè els habitants del Quebec van creure en aquell moment que mantenir-se dins el Canadà era el que més els convenia. Per tant, els habitants del Quebec, en el seu conjunt, no van perdre res.

      És més: van guanyar (i molt) en dignitat. Com també crec que si el resultat hagués estat afirmatiu, el govern del Canadà l'hagués acceptat. Com ho farà l'anglès amb Escòcia.

      Espanya no és així. No ens respecta. No ens estima. No només no ens estima, sinó que expressa un fort racisme contra nosaltres. I ens roba.

      I com que se que la gent no és pas estúpida, estic convençut de que el referèndum el guanyarem de palissa.

      I que serem lliures, els hi agradi o no als espanyols.

      Elimina
  4. Però és que una federació o confederació es tracta d'una unió voluntària de territoris en igualtat de condicions on s'acorden postures/lleis comunes en aspectes d'interès comú. L'espanyol, agafa la paraula federació o confederació perquè sona molt bé però manant ells i fent fer el que ells volen sense respectar altres maneres de parlar, de pensar...

    ResponElimina
  5. És la nevada la que ens aporta tants amics que estiguin al bloc?
    Tant de bo sempre nevés....!

    Al meu entendre, mai podrem saber el que hagin pogut xerrar el Timoner i el Carceller del Mal Estat Espanyol (MAE). Tot el que surt a l'exterior és per fer-se la foto. Ara, si amb un breu espai de temps no hi ha resposta positiva per part del Carceller, llavores crec que ja serà el moment de mobilitzar-nos.
    Nota: Trobo molt divertit l'auto adjudicació d'ambaixadora de la Camacha!!!!! Aquesta sí que pot ser una molt bona font d'inspiració dels ninotaires! La que ens fot el català enlaire, la que persegueix l'Estatutet, la Guàrdia Civil de torn, inspectora de les maldats del Carceller, ens fa de DEFENSORA!!!!!!!! JA, JA, JA!!!!!!!!!! Cinisme pur i dur!

    ResponElimina
  6. Francament, amics, l'escenari d'un referèndum potser no és prou realista. Com no som ni al Canadà ni al Regne Unit, em temo que no el podrem fer mai dins la legalitat espanyola. Crec que la via realista és un altre 14 d'abril, és a dir, unes eleccions al Parlament de Catalunya en les quals els partits que vagin amb una proposta nítidament independentista aconsegueixin la majoria absoluta per aplicar-la. Per a això només cal que CiU passi del pacte fiscal a defensar la plena sobirania. Ànims, doncs. Però, si us plau, deixem les confederacions per als contes infantils.

    ResponElimina
  7. Molt d'acord amb això de que les confederacions son contes de nens.

    Ara, és pot fer un referèndum fora de la legislació espanyola. Per això estan els Mossos d'esquadra. Sense ells, la Guàrdia Civil o qualsevol altra cos de seguretat de l'estat espanyol podria confiscar i barrar el pas a les urnes el dia de la votació. Amb un parell de Mossos a cada col·legi electoral, la cosa és més difícil.

    Ho poden fer igualment però llavors haurien d'usar la violència. Espanya faria un ridícul espantós si la CNN, la BBC i AlJazeera obren els telenotícies amb una policia usant la força per evitar un referèndum democràtic. En el moment que això passés, tindríem la batalla força guanyada.

    És per això que fa poc va passar l'incident dels Mossos i la llengua. Allò no anava de reivindicacions laborals. El missatge dels Mossos parlant en castellà era "per molts de nosaltres, el President de la Generalitat no és l'autoritat màxima que ens ha de manar, ho és el President d'Espanya". Els espanyols ho tenen molt clar, ja fa temps que juguen fort.

    Psychological warfare, bitches.

    ResponElimina
  8. Veritablement, estem vivint una transició, però aquesta és cap a la desaparició del mapa. Per tots cantons estem rebent: llengua, cultura, escola, aturats, sanitat, economia, política, religió, i fins hi tot els mossos ens parlen en castellà. Què més podem demanar?. Ja està tot servit i la taula parada pel gran banquet i d'ací a quatre anys tornem a votar a CiU, que ho estan fent millor no pot ser, retallant a tort i a dret. I cada cop més aturats, i cada dia més pobres, i cada dia més avergonyits dels nostres representants polítics.
    Francament, cada dia sóc més pessimista i espero menys d'un poble que no es fa respectar. Ho sento però us ho havia de dir. Que tingueu una bona nit!.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…