L'obertura dels documents públics (dels altres)

Un aspecte ineludible del control democràtic del poder és el que fa referència a la conservació i la transparència en l'accés als documents públics, una vegada superats certs períodes (curts) de secret. Les causes que el justifiquen han d'estar molt ben perfilades i ser del tot excepcionals (principalment, relacionades amb la vida privada i la seguretat). Les actuacions de caràcter públic, per la seva pròpia naturalesa, han de ser susceptibles de control mitjançant la màxima transparència possible. Els Estats Units, un dels països que més secrets relacionats amb la seguretat a escala mundial té per guardar, viu de fa anys un debat interessant al respecte. El 20 de gener de 2009 va prendre possessió el president Barack Obama: durant les seves primeres hores de mandat va aprovar una ordre (executive order 13489) que obria considerablement els arxius de la presidència nordamericana, tot derogant les disposicions contràries del president Bush que havien intentant evitar anys abans que els documents del període Ronald Reagan restessin ja desclassificats.

Naturalment, això no són els Estats Units. Nosaltres som una dependència del Regne d'Espanya, un estat on després de trenta-quatre anys de constitució encara no existeix una llei de transparència i on les administracions actuen amb tota l'opacitat possible (només cal recordar el cas de les anomenades motxilles de la Diputació de Barcelona). Els altres països que no disposen d'una legislació específica dins la Unió Europea són grans potències: Malta, Xipre i Luxemburg. Ara, Der Spiegel ha accedit a la documentació desclassificada de l'ambaixador alemany a Madrid que deixa en pilotes a sa magestat i denota el seu hàbil paper de nedar i guardar la roba el 23 de febrer de 1981. Si voleu assabentar-vos del tema, fareu bé de llegir Vilaweb i altres mitjans lliures: als que regenta amb mà de ferro el comte de Godó no se'n parla. L'engany reial, però, no es podrà mantenir indefinidament. Entre vint-i-cinc i trenta anys és el temps que els països democràtics normals acostumen a protegir aquesta mena de documents. I això vol dir que sucoses informacions conservades fora d'Espanya i que parlaran de les clavegueres del Regne (com ara, per exemple, de la lluita contra ETA i d'altres actuacions a l'exterior) començaran sense remei a sortir a la llum. Beneïda transparència (dels altres).

Comentaris

  1. Com de sucós és el tema!!
    Per exemple, no és gens ètic preguntar quins ingressos tens! Si ho preguntes de cop i volta sense cap sentit, potser l'interlocutor tingui raó d'enviar-te al carall. Però, si t'està dient que també és pobre, vivint amb una torre, tenint tres cases, portant un BMW dels cars, llavores no tens més remei que contesta-li que, jo amb els meus 1.700 € que cobro basteixo amb tot i encara puc fer una mica d'estalvis; on és la seva pobresa?

    Tal com diria "Pepito Grillo" la brutícia de la consciència ens priva ser clars i dormir tranquils.

    ResponElimina
  2. http://www.ccncat.cat/sites/default/files/On%20van%20els%20impostos%20dels%20catalans.pdf

    No és ni de bon tros complert i no ho ha fet la Generalitat com reclames, però és un primer pas. I és senzillet i pesa poc: molt pràctic per enviar a amics i coneguts que encara estiguin en la inòpia nacional.

    ResponElimina
  3. Una cosa please:
    Aquest merder d'en Garzón, ens sigui desagradable o no, treballa, funciona, actua en favor nostre. La pèrdua de confiança a l'estranger que s'està produint a hores d'ara en tot el que toca la marca Espanya ens afavoreix en la credibilitat de les nostres lamentacions o queixes del greuge que patim en tots els ordres respecte d'Espanya i que fem arribar al Parlament de la UE, en la premsa, entrevistes, etc. És qüestió d'insistir més justament ara amb tot el nostre drama que patim.
    Aprofitem-ho, és de justícia!

    ResponElimina
  4. Ara estic llegint un llibre interessant: UN REI COP PER COP de Patricia Sverlo. On s'afirma que en Tejero sabia de la missa la meitat i que el Rei dels espanyols i polítics de renom tenien clar coneixement del cop abans de que es produís i ho veien amb bons ulls per fer fora a l'Adolfo Suarez que va decidir presentar la dimissió "para que esto no sea otro paréntesis de democracia en la historia de España" ... "Y salvar al Rey del propio Rey". Quan es va assabentar de les intencions colpistes del Rey. I per les pressions que rebien des de feia un any per part dels EEUU perquè Espanya ingresses a l'OTAN i que Suarez es passava per l'entrecuix.

    ResponElimina
  5. Oh! Jo també me l'he llegit fa poc. Grandíssim (i depriment) llibre. Més que pels escàndols relacionats amb el rei (que no son pocs) per la manera que mostra com, sota les aparences, l'estat espanyol és de fireta. I de com el franquisme i derivats son encara els que mouen brutament els fils.

    Lectura MOLT recomanable.

    Com a servei públic, l'he pujat en epub. Baixeu-lo, carregueu-lo als vostres kindles, ipads o similars i disfruteu:

    http://www.mediafire.com/?5v45vt2i0k6cwey

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas