Ves al contingut principal

L'obertura dels documents públics (dels altres)

Un aspecte ineludible del control democràtic del poder és el que fa referència a la conservació i la transparència en l'accés als documents públics, una vegada superats certs períodes (curts) de secret. Les causes que el justifiquen han d'estar molt ben perfilades i ser del tot excepcionals (principalment, relacionades amb la vida privada i la seguretat). Les actuacions de caràcter públic, per la seva pròpia naturalesa, han de ser susceptibles de control mitjançant la màxima transparència possible. Els Estats Units, un dels països que més secrets relacionats amb la seguretat a escala mundial té per guardar, viu de fa anys un debat interessant al respecte. El 20 de gener de 2009 va prendre possessió el president Barack Obama: durant les seves primeres hores de mandat va aprovar una ordre (executive order 13489) que obria considerablement els arxius de la presidència nordamericana, tot derogant les disposicions contràries del president Bush que havien intentant evitar anys abans que els documents del període Ronald Reagan restessin ja desclassificats.

Naturalment, això no són els Estats Units. Nosaltres som una dependència del Regne d'Espanya, un estat on després de trenta-quatre anys de constitució encara no existeix una llei de transparència i on les administracions actuen amb tota l'opacitat possible (només cal recordar el cas de les anomenades motxilles de la Diputació de Barcelona). Els altres països que no disposen d'una legislació específica dins la Unió Europea són grans potències: Malta, Xipre i Luxemburg. Ara, Der Spiegel ha accedit a la documentació desclassificada de l'ambaixador alemany a Madrid que deixa en pilotes a sa magestat i denota el seu hàbil paper de nedar i guardar la roba el 23 de febrer de 1981. Si voleu assabentar-vos del tema, fareu bé de llegir Vilaweb i altres mitjans lliures: als que regenta amb mà de ferro el comte de Godó no se'n parla. L'engany reial, però, no es podrà mantenir indefinidament. Entre vint-i-cinc i trenta anys és el temps que els països democràtics normals acostumen a protegir aquesta mena de documents. I això vol dir que sucoses informacions conservades fora d'Espanya i que parlaran de les clavegueres del Regne (com ara, per exemple, de la lluita contra ETA i d'altres actuacions a l'exterior) començaran sense remei a sortir a la llum. Beneïda transparència (dels altres).

Comentaris

  1. Com de sucós és el tema!!
    Per exemple, no és gens ètic preguntar quins ingressos tens! Si ho preguntes de cop i volta sense cap sentit, potser l'interlocutor tingui raó d'enviar-te al carall. Però, si t'està dient que també és pobre, vivint amb una torre, tenint tres cases, portant un BMW dels cars, llavores no tens més remei que contesta-li que, jo amb els meus 1.700 € que cobro basteixo amb tot i encara puc fer una mica d'estalvis; on és la seva pobresa?

    Tal com diria "Pepito Grillo" la brutícia de la consciència ens priva ser clars i dormir tranquils.

    ResponElimina
  2. http://www.ccncat.cat/sites/default/files/On%20van%20els%20impostos%20dels%20catalans.pdf

    No és ni de bon tros complert i no ho ha fet la Generalitat com reclames, però és un primer pas. I és senzillet i pesa poc: molt pràctic per enviar a amics i coneguts que encara estiguin en la inòpia nacional.

    ResponElimina
  3. Una cosa please:
    Aquest merder d'en Garzón, ens sigui desagradable o no, treballa, funciona, actua en favor nostre. La pèrdua de confiança a l'estranger que s'està produint a hores d'ara en tot el que toca la marca Espanya ens afavoreix en la credibilitat de les nostres lamentacions o queixes del greuge que patim en tots els ordres respecte d'Espanya i que fem arribar al Parlament de la UE, en la premsa, entrevistes, etc. És qüestió d'insistir més justament ara amb tot el nostre drama que patim.
    Aprofitem-ho, és de justícia!

    ResponElimina
  4. Ara estic llegint un llibre interessant: UN REI COP PER COP de Patricia Sverlo. On s'afirma que en Tejero sabia de la missa la meitat i que el Rei dels espanyols i polítics de renom tenien clar coneixement del cop abans de que es produís i ho veien amb bons ulls per fer fora a l'Adolfo Suarez que va decidir presentar la dimissió "para que esto no sea otro paréntesis de democracia en la historia de España" ... "Y salvar al Rey del propio Rey". Quan es va assabentar de les intencions colpistes del Rey. I per les pressions que rebien des de feia un any per part dels EEUU perquè Espanya ingresses a l'OTAN i que Suarez es passava per l'entrecuix.

    ResponElimina
  5. Oh! Jo també me l'he llegit fa poc. Grandíssim (i depriment) llibre. Més que pels escàndols relacionats amb el rei (que no son pocs) per la manera que mostra com, sota les aparences, l'estat espanyol és de fireta. I de com el franquisme i derivats son encara els que mouen brutament els fils.

    Lectura MOLT recomanable.

    Com a servei públic, l'he pujat en epub. Baixeu-lo, carregueu-lo als vostres kindles, ipads o similars i disfruteu:

    http://www.mediafire.com/?5v45vt2i0k6cwey

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…