Ves al contingut principal

Osca també és Osca (o Uesca)

Osca, la capital de l'Altaragó és una ciutat que val la pena conèixer. A mi, m'encanta. Romànic ferm a l'església de San Pedro el Viejo, elegant gòtic a la catedral (amb retaule d'alabastre del valencià Damià Forment, el mateix autor d'un altre, també magnífic, al monestir de Poblet) i barroc càlid a San Lorenzo. Un passeig per la via comercial del Coso o travessar el Parque a la fresca val la pena, per capir l'esperit d'una petita ciutat, poblada bàsicament de funcionaris. I a l'agost, Sant Llorenç, grans festes patronals. Per a mi, naturalment, tenint en compte que tots els meus avantpassats són del Pirineu oscense, anar-hi sempre em porta records bons de bona gent (com diria amb l'eloqüència tan lloada per Enric Juliana, la Carme(n) Chacón). Aquests dies hi he pensat després de la divertida queixa de la S.D. Huesca (prou apurada aquest any per mantenir la categoria a la Segona Divisió A), tramesa fa uns dies al Barça i a la Lliga de Futbol Professional, lamentant la traducció de la seva denominació al català.

Curiós, sobretot, perquè (si no fos per l'encegament que provoca l'enveja al veí) aquesta denominació no els hauria pas de sorprendre, ans al contrari l'haurien de sentir com a molt pròpia. Només cal mirar l'escut de la ciutat, on abans apareixia (en versions antigues) la llegenda "leal, heroica, invicta", i on sempre i en l'actual trobareu en llatí a la base en lletres de plata "V.V. Osca" o "Urbs Victrix Osca" (Ciutat Vencedora Osca). Es tracta, doncs, del nom romà de la capital altaragonesa i de la mateixa denominació trobada a les monedes de l'època, segons sembla (potser amb més pa que formatge), com a reconeixement atorgat per Juli Cèsar per la participació dels seus habitants a la batalla d'Ilerda. Als actuals dirigents de la S.D. Huesca els ofèn l'ús del terme original llatí i només els preocupa assumir la defensa de la denominació castellana. Fora més lògic que lluitessin per salvar la pròpia aragonesa: "Uesca (en castellán Huesca) ye una ciudat d'Aragón y capital d'a provincia d'o mesmo nombre u tamién clamata Alto Aragón y d'a comarca d'a Plana de Uesca. Situata en o centro d'una depresión clamata tamién Plana de Uesca teneba, en 2010, 52.347 habitants en una superficie de 161 km2 a 488 m. dencima d'o mar d'Alicán y a una distancia de 70 km d'a vicina Zaragoza.)"

Comentaris

  1. El nom del club no te pq ser el mateix que la ciutat, per exemple AC Milan es diu Milan en angles i no Milano. Ara aixo no treu tots els manyos siguin una colla de fanatics analfabets anticatalans, i el que pitjor suporten es que el catala al seu pais tingui 3 cops mes parlants que aquesta llufa medieval abandonada que ells consideren la seva llengua.

    ResponElimina
  2. Us poso un intercanvis de tweets amb l'Albert Rivera al respecte. M'ho vaig passar d'allò més bé curtcircuitant la seva lògica.
    Tot comença quan el Rivera reenvia un missatge que diu:

    Donde las dan...las toman...RT @narcisnaudi: RT @elperiodico_cas: El Huesca pide al Barcelona que no le llame "Osca" dlvr.it/19jrcl

    I jo que li dic:
    @Albert_Rivera Va, home va. Potser dius Deutschland enlloc Alemania/Alemanya. O sent futbol dius Bayern München enlloc de Bayern de Munich.

    @Pep_tf llavors estàs d'acord en dir Lérida en castellà i Osca en català no?

    La meva resposta:
    @Albert_Rivera Bé diuen Lérida i Gerona més enllà de l'Ebre.

    @Pep_tf no no, et dic que si et sembla bé que quan es parla o escriu en castellà sigui on sigui s'escrigui Lérida? Seràs coherent supuso?

    @Albert_Rivera Que cadascú ho escrigui com vulgui. Si aquest és tot el problema. Fins i tot en cañí Castefa, etc.

    I aquí anem a fer que es contradigui:
    @Albert_Rivera Ara bé, el congrés va aprovar com a únic nom Gipuzkoa y Bizkaia. Amb els bascos no es fica ningú, però amb els catalans...

    I el Rivera contesta:
    @Pep_tf i ara que hem d'aprovar únic nom de tots els pobles d'Espanya? Huesca, León, Cádiz...?

    @Albert_Rivera Això hauries de preguntar-ho als del FC Huesca/Osca.Són ells els que han començat la polèmica i vosaltres els que l'aprofiteu

    I llavors silenci fins al dia següent, en que després de molt meditar només pot argumentar:
    @Pep_tf la polèmica la comença qui vol que en castellà es diguim els topònims en català i després en català no els diu en català.
    (tal qual, suposo que amb les neurones foses volia dir castellà al final de la frase)

    I aquí una aportació de l'@enricmolina que es suma a la conversa.
    @Pep_tf @albert_rivera Als andorrans ningú els retreu com diuen cap topònim espanyol. Ni als portuguesos tampoc. Ho anem captant?

    ResponElimina
  3. Molt bona la conversa i encara millor la fuetada final de l'Enric Molina. *zptaz!*

    ResponElimina
  4. Des del punt de vista de llengua el correcte crec que és quan es parla en castellà dir Huesca i quan es fa en català: Òsca. A mi m'importa un "pito" si els castellans quan parlen entre ells diuen Gerona o Lérida, mentre la denominació al nostre territori sigui Girona i Lleida.

    Amb els de Ciudadanos es pot donar molta canya doncs tot és basa en el seu ultranacionalisme espanyol. No hi ha més i és fàcil que el seu discurs, per a nosaltres, no sigui coherent.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.