Ves al contingut principal

Premis Gaudí: deixem els guionistes i parlem d'en Huerga

Cosmocaixa (Barcelona)
Fins i tot per a algú, com un servidor, àcidament crític (que només llenço sal, em diuen) amb l'autonomisme i la classe dirigent que ens ha tocat patir, el que va succeir als Premis Gaudí, l'altre dia, em va semblar excessiu. Encara que, les polítiques del conseller Ferran Mascarell siguin criticables des de molts punts de vista, comparar reiteradament, amb acarnissament, els aplaudiments tributats a una representació del malaguanyat cavall de Pa Negre amb els que li va dedicar a ell el públic d'una gala (l'objectiu de la qual era potenciar la imatge del cinema català) no em sembla gaire adient. Si els guionistes de la cerimònia volien posar-hi un toc marcadament crític, fins i tot corrossiu, sembla clar que no van trobar el punt de cocció que requereixen tots els plats cuinats amb intel·ligència. Però tampoc cal passar-se en sentit contrari, ni dedicar-se ara al linxament d'un creador com en Joel Joan que (bé sabem perquè els de sempre li tenen tantes ganes) mereix el reconeixement d'haver fet algunes de les produccions televisives més brillants de la història de la nostra (oh, "Porca misèria": senzillament, genial).

En el temps que vaig veure abans que em vencés definitivament la son, em va semblar que, a més, no calia carregar les tintes en el guió, perquè ja hi havia prou premiats que, en el seu temps d'agraïments, volien dir-hi la seva. Com ara els principals responsables de la producció "14 d'abril. Macià contra Companys", guardonada com a Millor Pel·licula per a Televisió de 2012. El seu guionista, Toni Soler, amb la prudència de qui trepitja ous (que el negoci és el negoci), amb aquell posat tan català del tu ja m'entens, va venir a dir alguna cosa així com "els presidents ens ensenyen que si vols alguna cosa de veritat, de veritat, les d'agafar amb les dues mans." I després de tanta prudència (a la qual, ja em dispensareu, però no arribem els mortals amb escassa capacitat analítica), per sorpresa, el director del film, Manuel Huerga (Barcelona, 1957), va dirigir la mirada al Gran Timoner assegut al mig de la platea i va demanar directament, amb suprema autenticitat, als polítics que hi havia a la sala (mentre a Jordi Hereu se li glaçava el somriure) "que s'hi posin d'una vegada per totes a aconseguir la independència". Zasca. I em va deixar el regust que un moment de lucidesa havia pogut més que dues hores de desmesura. Però d'això veig que no se n'ha parlat gaire.

P.S. Aquí teniu un enllaç al vídeo de la gala sencera: podeu escoltar les paraules d'en Manuel Huerga entre els minuts 51:09 i 51:30 (les cares dels polítics del públic, impagables).

Comentaris

  1. m'agrada el teu comentari! (no vaig veure el programa)relatiu al lucidíssim comentari d'en Manuel Huerga...
    coi de polítics, si els va fer nosa el guió, doncs és que ja devia ser prou bo

    la darrera frase de l'article però, és millorable:
    "Però d'això veig que no se n'ha parlat gaire"

    ens estem quedant sense febles i els pocs que queden... no se'ns hi posen bé

    evidentment, amb tota cordialitat

    ResponElimina
  2. Doncs tens rao, no vaig veure la gala i he sentit mil coses sobre el cavall i la poca gracia del presentador. Ara, de les paraules de Huerga no n'he sentit res als media oficiosos.

    ResponElimina
  3. Els pocs minuts que hi vaig esmerçar en veure-ho em van avorrir massa. Tota aquesta mena de musicals, on caldria molt bona dicció i millor veu i millor estil creatiu propi, els tinc avorrits de les cursileries nord-americanes, allà ensucrades i aquí endiablades. Cursileries, al cap i la fi.
    Per altra banda, per què no fer-ho en temps real al C·33? No era un acte cultural per excel·lència? No és C·33 el canal cultural? Doncs...?

    ResponElimina
  4. Algú te el link del moment Huerga?

    ResponElimina
  5. No ho vaig veure i no havia sentit res d'en Huerga. A veure si s'ha fet molt soroll per silenciar?

    ResponElimina
  6. Menuda Huerga se montó!

    ResponElimina
  7. Aqui esta la gala completa:

    http://www.tv3.cat/videos/3939070/Gala-completa-dels-IV-Premis-Gaudi

    les paraules del Toni Soler i el Huerga estan cap al minut 51

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…