Ves al contingut principal

Premis Gaudí: deixem els guionistes i parlem d'en Huerga

Cosmocaixa (Barcelona)
Fins i tot per a algú, com un servidor, àcidament crític (que només llenço sal, em diuen) amb l'autonomisme i la classe dirigent que ens ha tocat patir, el que va succeir als Premis Gaudí, l'altre dia, em va semblar excessiu. Encara que, les polítiques del conseller Ferran Mascarell siguin criticables des de molts punts de vista, comparar reiteradament, amb acarnissament, els aplaudiments tributats a una representació del malaguanyat cavall de Pa Negre amb els que li va dedicar a ell el públic d'una gala (l'objectiu de la qual era potenciar la imatge del cinema català) no em sembla gaire adient. Si els guionistes de la cerimònia volien posar-hi un toc marcadament crític, fins i tot corrossiu, sembla clar que no van trobar el punt de cocció que requereixen tots els plats cuinats amb intel·ligència. Però tampoc cal passar-se en sentit contrari, ni dedicar-se ara al linxament d'un creador com en Joel Joan que (bé sabem perquè els de sempre li tenen tantes ganes) mereix el reconeixement d'haver fet algunes de les produccions televisives més brillants de la història de la nostra (oh, "Porca misèria": senzillament, genial).

En el temps que vaig veure abans que em vencés definitivament la son, em va semblar que, a més, no calia carregar les tintes en el guió, perquè ja hi havia prou premiats que, en el seu temps d'agraïments, volien dir-hi la seva. Com ara els principals responsables de la producció "14 d'abril. Macià contra Companys", guardonada com a Millor Pel·licula per a Televisió de 2012. El seu guionista, Toni Soler, amb la prudència de qui trepitja ous (que el negoci és el negoci), amb aquell posat tan català del tu ja m'entens, va venir a dir alguna cosa així com "els presidents ens ensenyen que si vols alguna cosa de veritat, de veritat, les d'agafar amb les dues mans." I després de tanta prudència (a la qual, ja em dispensareu, però no arribem els mortals amb escassa capacitat analítica), per sorpresa, el director del film, Manuel Huerga (Barcelona, 1957), va dirigir la mirada al Gran Timoner assegut al mig de la platea i va demanar directament, amb suprema autenticitat, als polítics que hi havia a la sala (mentre a Jordi Hereu se li glaçava el somriure) "que s'hi posin d'una vegada per totes a aconseguir la independència". Zasca. I em va deixar el regust que un moment de lucidesa havia pogut més que dues hores de desmesura. Però d'això veig que no se n'ha parlat gaire.

P.S. Aquí teniu un enllaç al vídeo de la gala sencera: podeu escoltar les paraules d'en Manuel Huerga entre els minuts 51:09 i 51:30 (les cares dels polítics del públic, impagables).

Comentaris

  1. m'agrada el teu comentari! (no vaig veure el programa)relatiu al lucidíssim comentari d'en Manuel Huerga...
    coi de polítics, si els va fer nosa el guió, doncs és que ja devia ser prou bo

    la darrera frase de l'article però, és millorable:
    "Però d'això veig que no se n'ha parlat gaire"

    ens estem quedant sense febles i els pocs que queden... no se'ns hi posen bé

    evidentment, amb tota cordialitat

    ResponElimina
  2. Doncs tens rao, no vaig veure la gala i he sentit mil coses sobre el cavall i la poca gracia del presentador. Ara, de les paraules de Huerga no n'he sentit res als media oficiosos.

    ResponElimina
  3. Els pocs minuts que hi vaig esmerçar en veure-ho em van avorrir massa. Tota aquesta mena de musicals, on caldria molt bona dicció i millor veu i millor estil creatiu propi, els tinc avorrits de les cursileries nord-americanes, allà ensucrades i aquí endiablades. Cursileries, al cap i la fi.
    Per altra banda, per què no fer-ho en temps real al C·33? No era un acte cultural per excel·lència? No és C·33 el canal cultural? Doncs...?

    ResponElimina
  4. Algú te el link del moment Huerga?

    ResponElimina
  5. No ho vaig veure i no havia sentit res d'en Huerga. A veure si s'ha fet molt soroll per silenciar?

    ResponElimina
  6. Menuda Huerga se montó!

    ResponElimina
  7. Aqui esta la gala completa:

    http://www.tv3.cat/videos/3939070/Gala-completa-dels-IV-Premis-Gaudi

    les paraules del Toni Soler i el Huerga estan cap al minut 51

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…