PSC: entre la dependència i el servei al país

Sant Miquel de Terrassa










Si no recordo malament, l'antiga Iugoslàvia va començar a explotar el dia que els comunistes croates i eslovens van esberlar greument el partit únic. També aquí, encara que només sigui mitja hora abans del dia D, el PSC esdevindrà lliure i independent. Ara que hi penso, em fa l'efecte que Catalunya és l'únic territori del món on el Partit Socialista no és del país, de la terra, sinó d'una gent, d'uns socialistes, que passaven per aquí. És el Partit dels Socialistes de Catalunya. Coses de la semàntica altament significatives. I és així que, acabat avui el 38è congrés del PSOE, Carme(n) Chacón ja pot tornar a ser Carme. El mal que ha fet al seu partit aquests dies és irreparable. Com també el servei involuntari a la causa de la nostra llibertat plena. Hem assistit a un espectacle autoxenòfob lamentable. Ha estat tan il·lustratiu contemplar dia a dia, federació socialista a federació socialista visitada, com, ni tant sols escopint damunt el seu país una catalana pot aconseguir la plena acceptació dels espanyols! Vicent Partal li recomanava ahir tornar-se a Olula del Río. D'altres, a les xarxes socials, que el pitjor per ella no era haver de tornar a casa, sinó saber a quina casa tornar.

El fracàs de la Carme Chacón en el seu assalt a la secretaria general afegeix tremp espanyolista al "nou" PSOE de Rubalcaba. En els temps propers, previsiblement, la competició en esperit recentralitzador amb l'ara triomfant i totpoderós Partit Popular està servida. I, en aquest context, per recuperar la connexió amb un país on l'independentisme s'ha fet majoritari, els socialistes catalans poden continuar optant per passar per aquí o per defensar finalment els interessos, és a dir, la sobirania del país. Quan el nostre Gran Timoner tingui a bé, de fet, poden començar per adoptar una posició pròpia o una altra de fidelitat a Rubalcaba i de tancament absolut a un pacte fiscal en la línia del concert econòmic. De moment, escoltar el segon d'abord, Daniel Fernández, fa autèntica basarda: l'altre dia, al programa radiofònic d'en Grasset, desesperat, va repetir que se sentia català i espanyol unes 1714 vegades. I ahir, llegir les piulades dels "catalanistes" del partit socialista feia pena. Deia en Joaquim Nadal que, ara toca més PSC que mai. Tant de bo, a base de pals, finalment, el Partit dels Socialistes que passaven per Catalunya esdevinguí finament el Partit Socialista Català.

Comentaris

  1. Estimats bons patricis: com ja dic des de fa setmanes, l'atac contra Catalunya està essent imparable, per terra, mar i aire. No en sortim d'una que ja en comencen altres. Això s'està tornant irrespirable, aquesta atmòsfera en la que estem "dormint" és insuportables. Tinc la sensació d'estar en una gran pressò amb cadena perpètua. Ni Generalitat, ni punyetes aquí el que cal és sortir al carrer i manifestar-nos fins aconseguir la INDEPENDÈNCIA, sese eufemismes. Fins que no siguem un Estat, no hi ha cap solució!

    ResponElimina
  2. Subscric completament, com sempre, Granollacs! Desemmascares amb gran finor, amb una elegància que manca a la política! Es nota que no ens hi dediquem. Avui també toco el PSC, jo, per primer cop des que tinc el bloc, imagina't com estan sent d'insignificants fins ara... http://superviventcatala.blogspot.com/2012/02/psc-cronica-duna-derrota-anunciada.html. Salut!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas