Ves al contingut principal

Relats de diumenge (XXVI). Sigueu forts en la fe

Amposta
Era un home (o no) de fortíssima personalitat. Després de rebre la unció del pare (tot i les enveges de família) i abans de començar la seva predicació, havia passat set anys al desert, menjant arrels i sorra, colrat i deshidratat fins a l'extrem de dia, gairebé congelat durant les nits. Aquella dura experiència de supervivència en l'adversitat extrema li havia conferit una pàtina de divinitat en la qual creien a ulls clucs els seus deixebles. I que ell sabia explotar. Alguns havien passat aquelles proves amb ell, els altres, hi havien arribat desenganyats dels falsos profetes. Havia començat la seva predicació parlant-los d'una autodisciplina més oriental que mediterrània. De canviar de vida. De despullar-se dels béns d'aquest món d'una manera potser excessiva. De fet, però, una part majoritària dels seus seguidors s'hi havia apropat cercant un líder que posés fi a la dominació romana. Ell, però, cada dia més, s'esforçava a semblar un home que cercava objectius fora d'aquest món.

Tot i que els seus esperaven que algun jorn és produiria finalment la multiplicació dels pans i dels peixos, en realitat, tots plegats s'aprimaven cada dia més, amb un sol àpat al dia (i ben migrat). Se sabia, però, recolzat per una majoria silenciosa. Alguns deien que l'havien vist guarir els cecs, fer caminar els coixos i ressuscitar els morts. Però d'altres tenien encara dubtes. Ell els demanava paciència, mentre negociava amb el governador romà una millora de les seves àrdues condicions de vida. Mestre, li preguntaven els deixebles, i si finalment no te'n surts amb l'ocupant? Tranquils, farem el nostre camí. I això que vol dir, senyor. No patiu, no us capfiqueu, ja es veurà més endavant. Però, mestre, per mantenir viva la nostra fe, no podríeu concretar una mica més quin serà el camí i cap a on? Fer algun miracle. Estimats deixebles, confieu en el Senyor i ell proveirà. Seguiu-me, fills, avancem per aquí. Però, on ens porta, mestre. Ja ho veureu, ja ho veureu. Confieu en mi. Sigueu forts en la fe.

Comentaris

  1. El Bon Déu, que aquest sí que ens escriu el ritual del bon comportament, aquest sí que ens marca el camí a seguir. Ens diu que si no ens comportem com cal, serem residuals; que el que hem d'aconseguir és ser lliures i independents. El seu Bon Fill ja vol seguir la ruta traçada pel Pare, ja. Però li han posat moltes espines al desert per a que no pugui arribar fàcilment a la meta. Dolents que són els contraris, els carcellers.
    El que passa, és que molta gent no hi creu gaire en aquesta litúrgia -una Bíblia d'unes trenta pàgines!- perquè ja abans de la seva Il·luminació del Bon Pare, aquest n'havia de ben salades. I, el poble també s'està més pel vedell d'or, encara que sigui de llautó que per les grans veritats, força volàtils i poc materials.

    I això que encara no he parlat d'anar a combregar...
    ....ni de futbol...(brr, snif,...buà....!!!!)

    ResponElimina
  2. Els seus seguidors li havien fet confiança. La travessa es feia cada dia més dura, i el mestre sovint els portava pels pedregars que li exigia la cònsul romana. Alguns, els aixafaguitarres habituals, anaven remugant per sota el nas. Molts el seguien defensant, amarats de fe en l'enteniment del mestre i en la infalibilitat de la ruta que no els explicava. Uns i altres sovint s'oblidaven fàcilment de les masegades cada cop més lletges que anaven entomant, inflats d'orgull perquè els seus atletes no tenien rival en tot l'imperi.
    Fins que un dia la inèrcia canvià.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…