Sorpasso a l'esquerra catalana?

Catedral de Tortosa








La votació dels diputats socialistes catalans al Congrés espanyol contra l'exigència que s'apliqui la sentència del Tribunal Suprem que obliga l'Estat ha traspassar el 0,7% de l'IRPF destinat a entitats socials a la gestió de la Generalitat, demostra una vegada més quelcom que ja sabíem: que, ells, l'estat de dret se'l passen pel forro quan volen. Però, a més, desgraciadament, fa palès que el "nou PSC" continua amb la submissió i la irrellevància política del vell. Entestat incomprensiblement en una mena de suïcidi col·lectiu. En procés de total desconnexió del país que avança. Des de l'estiu del 2010 ençà Catalunya ha girat com un mitjó. Ha canviat majoritàriament. I ells encara no accepten ni el pacte fiscal al qual dóna suport el 80% dels ciutadans d'aquest país. Potser m'equivoco i tampoc (per excés de dogmatisme) no és que em faci una il·lusió especial, però si l'entestament del PSc en assemblar-se al Titanic continua, és probable que Iniciativa per Catalunya, afavorida per la inanició socialista i les majories conservadores a Catalunya i Espanya, acabi tornant a ser, com en els temps del vell PSUC, la força principal de l'esquerra a Catalunya.

De fet, a les darreres enquestes s'aprecia un important augment del vot a ICV i l'ensorrament sostingut del PSc a partir dels pitjors resultats de la seva història. I és que després de l'ensulsiada del Tripartit, els ecosocialistes han sabut reconnectar-se hàbilment amb el país oferint-se en perspectiva d'esquerra (sentiment en abstracte majoritari a Catalunya) davant la bestial crisi econòmica i, alhora, obrint-se a la centralitat del país pel que fa als drets nacionals: han sabut combinar el federalisme d'en Coscubiela amb l'independentisme confès d'en Romeva o Ricard Gomà. En definitiva, intenten esdevenir portaveus d'una part àmplia del país. El PSc, en canvi, ha dut a terme l'operació exactament contrària: empetitir i empetitir el seu espai com si volguessin anar de dret a la marginalitat. Ningú es creu el seu missatge d'esquerres i se situen frec a frec amb el PP en termes de política nacional. En definitiva, que sense un debat profund per recuperar els valors propis i sense que cap alt càrrec del partit pugui afirmar-se públicament independentista, el seu futur és negre, negre, negre.

Comentaris

  1. Fa bé ICV d'amagar una mica el seu independentisme (a hores d'ara qui no és independentista és que és tontet) per poder captar PSOECeros desencantats.

    Ara bé, m'importa molt poc la batalla esquerradreta. Fas bé de no esmentar esquerra. ERC s'hauria de centrar en defensar exclusivament la independència. Tant és si el vaixell és blau o vermell si s'esta enfonsant.

    Per fer alguna cosa útil, l'independentisme hauria de renunciar a les seves sigles i fer, entre tots, un partit nou. Donaria un missatge important a l'electorat i a l'estat espanyol: ara anem de veres.

    ResponElimina
  2. Sembla mentida això del PSC. S'han podrit tant dins de les seves misèries internes que ja ningú confia amb cap reacció. En canvi, a ICV la força d'empenta és molt forta. Jo diria que si ara hi haguessin eleccions, l'Herrera-Coscu se'n durien una molt bona picossada dels PSC. Aquest PSC ja el veig residual. Fins i tot, en Duran-Lleida els renya per no reaccionar amb res!!
    Tinc ganes de veure la carona que farà la Camacho quan vegi el paquet que prepara ERC... Ja ho deu saber i la venjança contra el Timoner serà formidable.

    Que treguin la publicitat i passin al proper capítol.... ràpid!!!!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas