Testimonis extraordinaris d'un temps d'herois

Lluís Escaler i Espunyes
Hi ha documents que et traspassen l'ànima. Que gairebé, si aconsegueixes posar-te mínimament en situació, et fan plorar. He tingut l'oportunitat privilegiada de tocar-ne alguns. Per exemple, les cartes a la família demanant auxili, més ben dit les notes, escrites en paper de fumar, amb ulls de miop, d'un jove executat al Camp de la Bota de Barcelona. Venceslau Trepat, així es deia, tenia vint-i-un anys, em penso, quan el van executar. Tot i que els problemes de visió no havien impedit el seu allistament a l'exèrcit de la República, sí havien fet que restés a la reraguarda fins a la caiguda de Barcelona. Precisament per això, quan una companya de feina a la Fabra i Coats de Sant Andreu el va acusar d'haver format part dels escamots d'afusellament del Castell de Montjuïc, qualsevol amb dos dits de front hauria arribat a la conclusió que es tractava d'una acusació senzillament absurda. Trepat no havia militat a cap partit, només havia estat minyó escolta. L'assasinaren sense contemplació una matinada del mes de juliol i acte seguit expulsaren de la feina el seu pare, funcionari de l'Ajuntament de Barcelona. Tants milers, hi debia haver, d'històries com aquestes, el 1939!

Aquests dies mereix una menció especial a la xarxa la publicació, en forma de bloc diari, dels escrits des de la presó de Lluís Escaler i Espunyes (Oliana, 1897 - Barcelona, 1939). S'hi ha posat la seva néta, l'Edith Bernat i Escaler. Es tracta, certament, d'un document enormement emotiu, que evoca el drama de dos mesos i mig de presó d'un dels fundadors d'Estat Català el 1922 (amb el president Macià) i primer president de Nosaltres Sols el 1931. Un patriota radical, segons sembla, acusat d'haver format dels Tribunals Populars. N'hi ha prou amb llegir el testimoni escruixidor de la seva detenció i entrada a la Model per capir que es tracta d'un diari de lectura imprescindible per fer-se càrrec de l'impacte de la repressió franquista a Catalunya. Des d'aquí, modestament, infinites gràcies a l'Edith Bernat. Aquesta anys, amb la desaparició de molts dels afectats, alguns d'aquests testimonis es pedran definitivament entaforats en una vella capsa amagada al fons de qualsevol armari d'un pis abandonat a mig buidar. D'altres, però, afortunadament, sortiran a la llum per fer justícia a tants bons patricis assassinats pel seu compromís amb el país o, simplement, per la bogeria del feixisme.

Comentaris

  1. Realment molt emotiu, tant pel contingut com per la qualitat en expressar-lo.

    Molt emotiu a sobre per a mi mateix que sempre tinc present, quan surten coses d'aquestes, una història viscuda directament per la meva mare.
    Seré breu: Ella era rossa natural intens, com una nòrdica. Alta i prima. Vaja, una figura. Excursionista i nadadora, per tant morena de pell. Aquells dies anava de dol per la mort natural del seu germà petit i tenia el seu pare en hospital i la seva mare molt malalta a casa. Anava pel carrer a corre-cuita. De sobte, es va veure segrestada per uns soldats del Franco que la van fer pujar en un camió ple de persones, amb la escopeta apuntant-los a tots. Els van descarregar a la plaça de toros de les Arenes, de Barcelona. La que ara és el centre comercial de moda Les Arenes. Els van posar a les grades. Després de molta espera, van treure molts ciutadans al centre de la plaça, a l'arena, tots engrillonats. A continuació, amb un megàfon de l'època, van cridar que els afusellaven per haver estat enxampats parlant en català: -"Ahora vereis lo que les passa a los que se atreven a desobedecer al glorioso ejército español!" Efecivament, tots van ser afusellats davant d'una infinitat d'espectadors.
    Mai he trobat cap document que citi aquest fet, el que, per a mi, és prova de que quan just l'arribada i durant bastant temps es va fer tota mena de barbaritats com la que ens cita el patrici Granollacs avui mateix.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas