Alcaldes, pengeu només l'estanquera

Osona








Tal i com explica l'Albert García Espuche, fou cap a 1670 que les nostres adrogueries començaren a oferir tabac massivament i que el seu consum s'estengué a àmplies capes de la societat catalana, arribant ben aviat a multiplicar per deu el de les dècades centrals del Siscents. Tal fou el pes del nou producte en l'economia diària d'aquells establiments que ben aviat els punts de venda començaran a canviar el seu nom històric pel de botigues de tabac. L'èxit va comportar també que la hisenda pública catalana hi veiés una bona font de finançament: curiosament, foren les Corts del primer Borbó Felip d'Anjou, celebrades el 1701-1702, les primeres a establir l'estanc del tabac: "és a dir, es va convertir en un monopoli que s’arrendava a una companyia, per a tot Catalunya, per un nombre limitat d’anys i per un preu establert; mentre que aquesta companyia subarrendava diverses parts d’aquest monopoli aplicables a determinades localitats". Primer fou l'estanc, doncs i després, molts anys després, arribà l'estanquera que decorava l'exterior dels establiments de venda monopolística controlats per l'estat i atorgats per mèrits de fidelitat a la bandera.

Ara, a principis de 2012, l'ocupadíssima virreina Llanos de Luna continua amb la seva croada per estancar-nos la identitat per nassos. Diu que es dedicarà especialment a vigilar els ajuntaments de la comarca d'Osona que no pengen l'estanquera. Parlem clar: en dedicar-s'hi amb aquesta passió, la representant de la metròpoli fa un autèntic exercici de violència simbòlica que només manifesta la seva pròpia derrota (sí, amics, tres-cents anys després continuem rebutjant els seus símbols). Això, i la mentalitat d'ocupant per dret de conquesta que els imposa t'identifiquis o no. Per pebrots. Perquè ho diu l'estat de dret, aquell artefacte de gran impacte i utilitat demagògica que només utilitzen quan els interessa i que es passen per l'entrecuix quan els convé. A la vista de com està el pati i a fi de fer més evident a ulls de tothom la imposició, si fos alcalde, retiraria totes les altres banderes i deixaria només l'estanquera. I encara afegiria al balcó un cartell on es pogués llegir: institució ocupada simbòlicament, menystinguda políticament i intervinguda econòmicament. Ah i tot signat amb un contudent i casernari Arriba España.

Comentaris

  1. Aquest final d'editorial el trobo genial.
    Imaginem-nos que a tots els Ajuntaments tothom hi posi el mateix pamflet casernari-cavernari troglodític de l'"Arriba España" i amb la bandera espanyola -la meitat de la catalana-. Com reaccionarien tots aquests que habiten els Llanos de la Luna? No ho podrien prohibir. Tothom sabria que és una burla...
    I, per què no fer-ho....?

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas