dimarts, 27 març de 2012

Aquells dies que saps que estàs guanyant

Les Rambles (Barcelona)











Potser ho trobareu vulgar, però per als que baixem de tant en tant, és així. Encara m'agrada passejar per les Rambles. Les vaig freqüentar sobretot en els temps d'estudiant i especialment en l'edat d'or com a jove investigador. Gaudir-les, sobretot si, com és el cas, es tracta d'un dia esplenderós d'hivern d'aquells en els quals, especialment cap al migdia, la primavera (acompanyada dels refredats propis del sobtats sotracs que comporta el canvi) pugna per obrir-se pas. Canvi, precisament. En això pensava. Per raons de feina em tocava visitar la seu desballestada d'una organització política que tanca les portes. No sabria dir si ha assolit els seus objectius. En un moment donat, que diria aquell, potser sí, però bàsicament no. La qüestió és que ara ja no té sentit. Com tants altres coses que l'han perdut, encara que hi hagi qui s'entesti a fer veure el contrari.

Pocs dies abans havia comprovat, encara que sense tenir el goig de poder ser-hi present, la força de l'Assemblea Nacional Catalana, constituïda definitivament al Palau Sant Jordi de Barcelona. Un projecte transversal que caldrà anar construint entre tots. Que és encara a les beceroles. Però amb grans potencialitats. Naixement i mort. Inicis i finals. Projectes que arrenquen i que es fonen. Caixes de llibres al terra, espais ja buits, cartells abandonats: un d'ells, amb lletres vermelles, encara reflecteix en la penombra amb grans lletres la consigna "Fem Via Federal". En sortir, la foscor de l'escala modernista de rajola i tonalitats verdes (en pujar-hi m'ha costat fins i tot trobar el timbre) va desapareixent a mesura que baixo amb bon impuls els graons fins a reprendre la llum primaveral de les Rambles. S'hi està bé. És d'aquells dies en els quals tot et fa pensar que els teus somnis es van fent realitat.

1 comentari:

  1. Ara només falta desballestar el seu hermano mayor. Queda ben poc.

    ResponElimina