Ves al contingut principal

Armes d'intoxicació massiva de fa tres segles

Carles III, comte de Barcelona
Darrerament he pogut tornar sobre l'interessant contingut d'un pamflet de la Guerra de Successió rescatat i publicat fa molts anys per en Pedro Voltes Bou a la seva obra (d'urgent revisió) Barcelona durante el gobierno del Archiduque Carlos de Austria (1705-1714) (Barcelona: Instituto Municipal de Historia, 1963-1970, 3 vols.). És un document que constitueix una evocadora manifestació d'aquesta tendència, tan pròpia del nacionalisme expansiu i opressor, a acusar la seva víctima de practicar justament allò que ell té previst dur a terme. Porta per títol "Nuevos privilegios que ha concedido el Archiduque al Principado de Cataluña por la fidelidad que le ha tenido en el año de 1711" (vol. III, p. 85-88). Es tracta d'un pamflet borbònic adreçat de manera combinada a assolir dos objectius: desprestigiar el govern de l'arxiduc i atiar l'odi anticatalà, en el context de les ofensives militars austriacistes d'aquell any sobre Madrid: "para hazer odiosa la nación catalana y suscitarle émulos".

El contingut del pamflet és ben sucós: incloïa tot un seguit de falsedats que suposadament pretenien situar el Principat en situació hegemònica tant pel que feia a la Corona d'Aragó com al conjunt hispànic. D'entrada, el nom de Corona d'Aragó seria substituït directament pel de Corona de Catalunya. Una vegada ocupada la ciutat, a Madrid es faria construir una ciutadella amb un comandant permanent de nacionalitat catalana. Diversos ports de la Corona de Castella, previsiblement la Corunya i Santander, passarien a dependre directament de les autoritats catalanes, les quals, així mateix es farien càrrec del comerç amb Amèrica. Totes les encunyacions de moneda d'or i plata, finalment, es durien a terme, materialment, al Principat. L'ús d'aquestes armes d'intoxicació massiva, aleshores com avui, doncs, demostra de quina manera cridar a l'anticatalanisme era i és a l'Espanya castellana una garantia d'èxit i d'unitat. I és per això també que el Regne d'Espanya (amb nosaltres dins) és inviable.

Comentaris

  1. Mentre a les 8,30 arreglava la cuina per l'esmorzar de la família, he posat Catalunya Informació i he escoltat que el nostre Bon Timoner ja pensa en convocar eleccions anticipades el 2013 per legitimar el Referèndum d'independència. Es veu que ja veu clarament -suposo que des de l'inici!- que això del Pacte Fiscal no anirà enlloc. Confirmant reflexions nostres, l'emprenyament de l'independentisme per l'engany del Pacte serà tant gran que ens sortirà una gran majoria positiva per fugir d'Espanya.
    Si CiU deixa de jugar als enganys d'una vegada, deixarà també de fer el joc castellà d'infectar la ment dels catalans i espanyols i tothom veurà clar quin és el seu país.
    Ep, amb goig, amb il·lusió, amb optimisme...!

    ResponElimina
  2. Acabat de projectar-se l'entrevista de l'ex-president de la Generalitat, Jordi Pujol, per la 6 sexta, i com a primera impressió, m'ha causat una estranya sensació de que les coses entre Catalunya i Espanya estant en un punt de trecament imminent. Per mí el millor ha estat el pastor andalús votant SI a l'independència de Catalunya. En parlarem de l'entrevista!.

    ResponElimina
  3. Bon dia
    Dónde podría encontrar el referido documento? Me refiero a internet.
    Y me gustaría me confirmaras si son tres volúmenes o dos la obra de Voltes Bou.
    Un saludo y adelante con tu magnífico blog

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.