diumenge, 4 març de 2012

Armes d'intoxicació massiva de fa tres segles

Carles III, comte de Barcelona
Darrerament he pogut tornar sobre l'interessant contingut d'un pamflet de la Guerra de Successió rescatat i publicat fa molts anys per en Pedro Voltes Bou a la seva obra (d'urgent revisió) Barcelona durante el gobierno del Archiduque Carlos de Austria (1705-1714) (Barcelona: Instituto Municipal de Historia, 1963-1970, 3 vols.). És un document que constitueix una evocadora manifestació d'aquesta tendència, tan pròpia del nacionalisme expansiu i opressor, a acusar la seva víctima de practicar justament allò que ell té previst dur a terme. Porta per títol "Nuevos privilegios que ha concedido el Archiduque al Principado de Cataluña por la fidelidad que le ha tenido en el año de 1711" (vol. III, p. 85-88). Es tracta d'un pamflet borbònic adreçat de manera combinada a assolir dos objectius: desprestigiar el govern de l'arxiduc i atiar l'odi anticatalà, en el context de les ofensives militars austriacistes d'aquell any sobre Madrid: "para hazer odiosa la nación catalana y suscitarle émulos".

El contingut del pamflet és ben sucós: incloïa tot un seguit de falsedats que suposadament pretenien situar el Principat en situació hegemònica tant pel que feia a la Corona d'Aragó com al conjunt hispànic. D'entrada, el nom de Corona d'Aragó seria substituït directament pel de Corona de Catalunya. Una vegada ocupada la ciutat, a Madrid es faria construir una ciutadella amb un comandant permanent de nacionalitat catalana. Diversos ports de la Corona de Castella, previsiblement la Corunya i Santander, passarien a dependre directament de les autoritats catalanes, les quals, així mateix es farien càrrec del comerç amb Amèrica. Totes les encunyacions de moneda d'or i plata, finalment, es durien a terme, materialment, al Principat. L'ús d'aquestes armes d'intoxicació massiva, aleshores com avui, doncs, demostra de quina manera cridar a l'anticatalanisme era i és a l'Espanya castellana una garantia d'èxit i d'unitat. I és per això també que el Regne d'Espanya (amb nosaltres dins) és inviable.

2 comentaris:

  1. Mentre a les 8,30 arreglava la cuina per l'esmorzar de la família, he posat Catalunya Informació i he escoltat que el nostre Bon Timoner ja pensa en convocar eleccions anticipades el 2013 per legitimar el Referèndum d'independència. Es veu que ja veu clarament -suposo que des de l'inici!- que això del Pacte Fiscal no anirà enlloc. Confirmant reflexions nostres, l'emprenyament de l'independentisme per l'engany del Pacte serà tant gran que ens sortirà una gran majoria positiva per fugir d'Espanya.
    Si CiU deixa de jugar als enganys d'una vegada, deixarà també de fer el joc castellà d'infectar la ment dels catalans i espanyols i tothom veurà clar quin és el seu país.
    Ep, amb goig, amb il·lusió, amb optimisme...!

    ResponElimina
  2. Acabat de projectar-se l'entrevista de l'ex-president de la Generalitat, Jordi Pujol, per la 6 sexta, i com a primera impressió, m'ha causat una estranya sensació de que les coses entre Catalunya i Espanya estant en un punt de trecament imminent. Per mí el millor ha estat el pastor andalús votant SI a l'independència de Catalunya. En parlarem de l'entrevista!.

    ResponElimina