Ves al contingut principal

Catalans, (no) hem de salvar el món











Sentir l'Enric Millo, figura a l'alça al Partit Popular de Catalunya, atesa la seva trajectòria política, sempre és il·lustratiu. Sobretot, de com l'home és l'únic animal capaç de caminar, feliç i insistent, en sentit contrari a l'evolució de la seva espècie cap a la llibertat. L'he escoltat aquests dies a l'Oracle de Catalunya Ràdio. I m'ha enviat la ment, directament, als vells temps en els quals calia demanar llicència per tenir un receptor. Uns arguments que difícilment poden ser més tronats. El discurs, el de la Lliga Regionalista. L'home prefereix ser la locomotora d'una Espanya amb gran pes internacional a un Estat menor dins la Unió Europea. En els anys de l'Aznar rampant, aquell que posava els peus damunt la taula amb els seus amigots, aquesta línia argumental ja semblava una autèntica bajanada. Però, ara, tal i com estem? Hi ha qui encara no ha tingut prou càstig a la supèrbia hispànica, qui es manté en els temps de l'Imperi, qui s'entesta a comparar el desastre espanyol amb França i Alemanya.

No és, però, l'únic error greu de base, de manca total de realisme, en el discurs d'en Millo. Perquè després de dècades de depredació fiscal i de degradació i endarreriment en les nostres infraestructures, ja no som la locomotora d'Espanya com a ara fa cent o cinquanta anys. Madrid s'ha fet a hores d'ara amb el gruix del poder econòmic peninsular. Avui marxem a tot drap cap a la periferització, cap a la residualització, en terminologia pujoliana. Per això, tocant de peus a terra, molts no volem grans glòries de supèrbia folla. Només treballem per disposar d'un Estat normalet capaç de defensar els nostres interessos en el concert internacional i de proporcionar-nos uns mínims estàndards de qualitat en els serveis públics. Com passa a Noruega, Àustria o Finlàndia. I és cert que la independència no ens ho resoldrà tot, però, a més de deixar-nos molts més recursos, ens situarà en la nostra dimensió real i farà que els polítics abandonin definitivament les tradicionals patologies colonials del nacionalisme ocupant. I, finalment, ja no caldrà que redimim Espanya i el món.

Comentaris

  1. El professor de la Universitat de Harvard Adam Price reclama una "solució europea" per evitar que els catalans "paguin sols pels problemes de la resta d'Espanya". Convidat pel Cercle d'Estudis Sobiranistes recorda que "els països petits són els més eficients"

    ResponElimina
  2. I a més, ens estalviarem menyspreus directes i prepotents.

    ResponElimina
  3. L'avi Joaquim (que el que diu a dalt es il·legible)

    .... jo tenia tres blocs al Google, encara que no eren públics, però des-de fa unes hores van passar a ser .es i els hi esborrat tots tres. No en vull saber res d'aquesta gent, al menys res mes del que m'obliga el haver nascut en una colònia.es....

    Si el tal Enric Millo n'està content, que continuï llepant culs de virrei, jo me'n estaré tant com pugui.

    De la mateixa manera quant la Caixa de Catalunya, ara banc Catalunya Caixa sigui regalat a una entitat .es no hi trobareu cap compte al meu nom.
    Ja se que poca cosa notaran, però en el traspas hi trobaran a faltar un compte... i si me'n surto potser a algun amic, conegut o lector se l'hi encomani el virus ALME (a la merda escanya).

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…