dilluns, 19 març de 2012

Catalans, (no) hem de salvar el món











Sentir l'Enric Millo, figura a l'alça al Partit Popular de Catalunya, atesa la seva trajectòria política, sempre és il·lustratiu. Sobretot, de com l'home és l'únic animal capaç de caminar, feliç i insistent, en sentit contrari a l'evolució de la seva espècie cap a la llibertat. L'he escoltat aquests dies a l'Oracle de Catalunya Ràdio. I m'ha enviat la ment, directament, als vells temps en els quals calia demanar llicència per tenir un receptor. Uns arguments que difícilment poden ser més tronats. El discurs, el de la Lliga Regionalista. L'home prefereix ser la locomotora d'una Espanya amb gran pes internacional a un Estat menor dins la Unió Europea. En els anys de l'Aznar rampant, aquell que posava els peus damunt la taula amb els seus amigots, aquesta línia argumental ja semblava una autèntica bajanada. Però, ara, tal i com estem? Hi ha qui encara no ha tingut prou càstig a la supèrbia hispànica, qui es manté en els temps de l'Imperi, qui s'entesta a comparar el desastre espanyol amb França i Alemanya.

No és, però, l'únic error greu de base, de manca total de realisme, en el discurs d'en Millo. Perquè després de dècades de depredació fiscal i de degradació i endarreriment en les nostres infraestructures, ja no som la locomotora d'Espanya com a ara fa cent o cinquanta anys. Madrid s'ha fet a hores d'ara amb el gruix del poder econòmic peninsular. Avui marxem a tot drap cap a la periferització, cap a la residualització, en terminologia pujoliana. Per això, tocant de peus a terra, molts no volem grans glòries de supèrbia folla. Només treballem per disposar d'un Estat normalet capaç de defensar els nostres interessos en el concert internacional i de proporcionar-nos uns mínims estàndards de qualitat en els serveis públics. Com passa a Noruega, Àustria o Finlàndia. I és cert que la independència no ens ho resoldrà tot, però, a més de deixar-nos molts més recursos, ens situarà en la nostra dimensió real i farà que els polítics abandonin definitivament les tradicionals patologies colonials del nacionalisme ocupant. I, finalment, ja no caldrà que redimim Espanya i el món.

3 comentaris:

  1. El professor de la Universitat de Harvard Adam Price reclama una "solució europea" per evitar que els catalans "paguin sols pels problemes de la resta d'Espanya". Convidat pel Cercle d'Estudis Sobiranistes recorda que "els països petits són els més eficients"

    ResponElimina
  2. I a més, ens estalviarem menyspreus directes i prepotents.

    ResponElimina
  3. L'avi Joaquim (que el que diu a dalt es il·legible)

    .... jo tenia tres blocs al Google, encara que no eren públics, però des-de fa unes hores van passar a ser .es i els hi esborrat tots tres. No en vull saber res d'aquesta gent, al menys res mes del que m'obliga el haver nascut en una colònia.es....

    Si el tal Enric Millo n'està content, que continuï llepant culs de virrei, jo me'n estaré tant com pugui.

    De la mateixa manera quant la Caixa de Catalunya, ara banc Catalunya Caixa sigui regalat a una entitat .es no hi trobareu cap compte al meu nom.
    Ja se que poca cosa notaran, però en el traspas hi trobaran a faltar un compte... i si me'n surto potser a algun amic, conegut o lector se l'hi encomani el virus ALME (a la merda escanya).

    ResponElimina