Ves al contingut principal

Els escocesos que van lluitar contra Franco

Bandera reial d'Escòcia












L'any 2008 va morir el darrer brigadista escocès que, dins el contingent britànic, va combatre a la Guerra Civil espanyola. Ho van fer (alguns d'ells, pares de família) en un exercici generós de solidaritat ideològica i convençuts que calia aturar el feixisme a Barcelona o Madrid, abans que arribés a Aberdeen o Glasgow. Una tercera part, no en va tornar mai. Fa pocs dies TV3 va emetre un documental interessantíssim sobre l'experiència dels 549 escocesos que van participar a les Brigades Internacionals. Retratava, també, el moviment humanitari desfermat a Escòcia en suport de la causa republicana, tot i la no intervenció imposada oficialment pel govern britànic, preocupat sobretot pel protagonisme comunista en la movilització. El documental es basa en l'obra de l'historiador Daniel Gray, Homage to Caledonia. Scotland and the Spanish Civil War (Luath Press Limited, 2008, 256 p) publicada justament aquell any. Per cert, resulta certament sorprenent comprovar com el llibre (14,90 €) no ha estat adquirit encara per ni una sola de les moltes universitats del nostre país.

El guió del documental combina amb bons resultats els testimonis més colpidors d'entrevistes fetes al llarg de la dècada dels noranta als darrers brigadistes, la presència als escenaris bèl·lics i la documentació d'arxiu generada en el mateix moment del conflicte, en particular, les cartes enviades per aquells homes des del front, des del Jarama, Brunete i Belchite a l'Ebre (fins a la mítica cota 481 de la Serra de Pàndols). Si us interessa haureu de fer via, perquè el documental es pot veure al web de la Televisió de Catalunya només fins al proper 17 de març. Ara que l'atzar de la història, com a principis del segle XVIII, ens torna a agermanar amb Escòcia, resulta especialment atractiva la visió d'aquest treball. Que porta a reflexionar una vegada més sobre la violència i les ideologies, la guerra com a fenomen emocional, en una disjuntiva de fa només setanta anys. Una infermera escocesa que treballà als hospitals durant tota la guerra (ens expliquen) va escriure a casa narrant com els italians havien llançat des de l'aire caixes de cigarretes i xocolata dins les quals hi havia explosiu amagat; i de com li arribaven els nens sense mans i amb la cara desfigurada. Una altra gran reflexió sobre el mal absolut, sobre el qual ha escrit darrerament de forma magistral el novel·lista Jaume Cabré.

Comentaris

  1. Escessos, anglesos, estatunidencs, italians, francesos, xecs, alemanys, cubans,... internacionals de tot arreu.

    És precisament la no intervenció la que va donar el poder al partit comunista estalinista a la República passant de ser un partit minoritari al que va moure tot fins i tot la contrarevolució. Els britanics and Cia no van voler ajudar a la República perquè el sistema que es va assajar a Catalunya era més perillós pel capitalisme que l'estalinisme.

    ResponElimina
  2. L'avi Joaquim (que el que diu a dalt es il·legible)

    Una vegada em digueren que si el Generapollísimo no hagués guanyat la guerra contra la república legalment establerta, durant la segona massacre mundial els escanyols s'haguessin posat de la banda dels "aliats" però del grupet esquerrà junt amb els russos i que desprès hauríem sigut una mena de "Escanya del Est" i que ara potser estaríem farcits de bases soviètiques i rampes de llançament caducades.... no soc escrit encara el final de la "novel·la" però qui sap si avui els catalans no seriem una mena de "cubanos", "tchetchenos" o ves a saber que... o sia que tindrem de donar agraïments a la mare Fortuna per la visió de futur del frankhobademontes.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…