Vés al contingut principal

Francesc-Marc Álvaro o l'increïble Hulk

Passeig de Gràcia (Barcelona)










La veritat és que no ho acabo d'entendre. Hi ha qui mai aconsegueix ensopegar amb la felicitat. L'home hauria d'estar cofoi, radiant. Manen els seus. Però, en canvi, fa només uns dies, al 8aldia d'en Cuní, em va fer autèntica por. Es debatia al voltant del famós Eurovegas, nova font de passions desfermades per a l'opinió pública catalana però que, com tothom sap, acabarà a la metròpoli. I, per un moment, em va semblar que podia empènyer amb violència la taula de convidats, fer-se lloc enmig de l'enrenou provocat i aixecar els braços musculosos al cel de l'estudi enmig d'un crit eixordador. Perquè per tuiter, mai i aire, Francesc-Marc Álvaro està desfermat. Descontroladíssim. Les darreres vegades que l'he vist, escoltat o llegit l'he percebut com enfollit. Escriu al diari del comte, per exemple, escatològicament indignat, amb símils que van de l'anar de cul al pixar-se de riure. L'home sembla com permanentment enfadat amb l'estultícia radical de tots aquells que no pensen com ell. Tal és l'agror que desprèn que sembla que la boca se li dreça menys que mai. I les venes del coll cada vegada més marcades, com li passava al mític superheroi de color verd en plena mutació.

Clàssic opinador de partit, n'Àlvaro guaita els rivals amb la superioritat de qui se sap guanyador després de set anys de purgatori, de resistència numantina. Sembla com si s'hagués d'aixecar en qualsevol moment per repartir-te una cleca a través de la pantalla o l'auricular. No perdona als qui utilitzen el seu president Pujol per criticar la marxeta que gasta a hores d'ara el Gran Timoner. I ho fa, enfadat amb el món, sense reflectir cap mena de gaudiment en la victòria, com si considerés frustrat el reconeixement que mereixia a tants anys de lluita. Gasta la mala llet de qui se sap millor perquè la realitat electoral li ha acabat donant la raó. Encara que, d'acord amb el ritual democràtic, cada deu o dotze anys el pèndol transiti fins a l'altra banda i els de la riba oposada del riu puguin presentar-li el mateix sentiment de patiment llarg acabat en triomf. El seu posat, preocupant pels nivells de supèrbia, a hores d'ara, sembla el de qui es considera, pagat de sí mateix, fart de bregar amb una opinió pública tan radicalment incapaç i abstrusa. Amb un país de curtets. Massa intel·ligència per a tanta mediocritat. Francesc-Marc, perdona'ns perquè no sabem el que ens fem.

Comentaris

  1. Bravo, bravo, bravo! Amb quina genialitat retrates la figura superba de tants i tants convergents amiguets d'en Godó que es creuen per sobre de tot i de tothom! "Perdona'ns perquè no sabem el que ens fem". Això és... Ells amb la veritat absoluta i nosaltres en la ignorància! I certament, devem ser en la ignorància, perquè per votar CiU...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Monòleg / Persecució

MONÒLEG. La vicepresidenta espanyola, ministra delegada especial per a les colònies, Soraya Sáenz de Santamaría, ha començat la seva tasca al despatx del virregnat tot reunint-se amb els indígenes que pensen exactament igual que ella. D’això en diuen diàleg. Naturalment, Inés Arrimadas i Miquel Iceta han procedit a la sortida, davant dels periodistes, al corresponent bany i massatge al Partido Popular, tal i com convé en aquest moment a la política de la metròpoli. A continuació, la vicepresidenta comissionada a promès reunir-se amb personalitats i entitats del país. Encara no en coneixem el llistat, però podem sospitar que totes hauran de creuar la Diagonal i que no hi mancaran Sociedad Civil Catalana, el Foment del Treball Nacional i el Cercle d’Economia. I és que, de tant “informar-se” a través dels mitjans espanyols al PP han arribat a la conclusió interessada de que aquí només existeixen els seus. 
PERSECUCIÓ. Després que, pocs dies abans, el nou delegat del Govern al Regne Unit…