Ves al contingut principal

Gràcies a Blogger m'he fet independent










Avui seré més breu de l'habitual. Com bé sabeu, fa uns dies, a traïció, Blogger ens va encolomar vulguis que no als blocaires catalans el domini .es. Com podreu suposar, a mi, això de la imposició dels símbols espanyols mai m'ha agradat. De fet, puc dir que des de que a casa ens varem comprar fa sis anys el primer cotxe mai no hem lluït la E del país veí. Ara es tracta, sembla, de tenir-nos ben controladets sota un paraigües estatal. I d'aplicar-nos, arribat el moment, la censura que calgui i quan calgui. D'entrada, gràcies als bons serveis de Vilaweb, vaig poder fer desaparèixer ràpidament el sufix indesitjat amb un pegat provisional. Avui, finalment, m'he decidit a gratar-me la butxaca i a adquirir (més d'una vegada m'havia passat pel cap) un domini propi .cat. A partir d'ara, doncs, encara que escriviu la meva vella adreça sereu redireccionats al nou www.perabonspatricis.cat. Així que, moltes gràcies, Blogger, m'heu ajudat a fer el pas.

Comentaris

  1. Enhorabona pel teu nou domini .cat

    Res d'imposicions espanyolistes !!!

    ||*||

    ResponElimina
  2. Benvingut al club del domini .cat! Calia fer aquest pas, perquè, de passada, permet fer més pes els que usem el nostre domini.
    La situació de Blogger ha estat difícil i dura. No ha estat una voluntat de voler-nos espanyolitzar, no. Ha estat una necessitat de posar al descobert els qui usen el .com impunement posant-hi coses en que la policia els cal poder perseguir. S'havia tergiversat l'ús comercial del .com pel d'acollir-se a l'anonimat mundial per poder-hi posar coses realment perilloses per la bona convivència mundial.

    En qualsevol cas, aprofito la situació que s'ha creat per felicitar el gran treball que van iniciar una certa quantitat de voluntaris per crear el nostre domini .cat. Sense aquest recurs, que ara ens resulta tant i tant útil, ara no podríem fer res per poder-nos manifestar legalment i lícitament com aquest web o tants altres que usem amb total naturalitat.

    ResponElimina
  3. Granollacs, l'enhorabona per fer el pas! Jo dec ser més garrepa que no em pensava, perquè no se m'ha acudit de fer una opció de pagament. Hi havia la possibilitat de traslladar el meu blog a wordpress, i ho he fet. Admeto que tu ho has fet més bé -¿com és que sempre hi ha algú que ho fa tot millor que jo? Brrrr! Si un dia wordpress em dóna una sorpresa desagradable, ja sé cap a on l'he d'envelar.

    Una abraçada.

    ResponElimina
  4. Jo crec que el problema no és que ens vulguin fer espanyols, és que simplement es pensen que ho som i és així mentre estiguem dins de l'Estat per molt que ens pesi. El problema és no tenir estat propi!!! També crec que la posició de treure el .es com tants hem fet no està malament perquè se n'adonin.

    ResponElimina
  5. Pel meu blog vaig comprar domini des del principi.

    El .cat valia 70€ i el .com 12€.

    Us deixo que esbrineu el que vaig acabar comprat.

    ResponElimina
  6. L'avi Joaquim (que el que diu a dalt es il·legible... o potser ara no siguen una web?)

    Jo en tenia dos de blocs, privats, i els soc esborrat tots dos desprès de haver traslladat el seu contingut a WP.
    Seria interessant que ens expliquessis con traslladar el format i tot el contingut a una web .cat i aixi fer-ho definitiu.
    Salut.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.