Ves al contingut principal

La darrera enquesta del CEO: transformacions de fons

Eix Macià (Sabadell)
El primer Baròmetre d'Opinió Pública (BOP) del 2012 no apunta canvis substancials de cara al nostre procés de consolidació d'una majoria social independentista (la qüestió partidista la deixo a altres analistes més interessats que un servidor). Confirma tendències demoscòpiques. Transformacions de fons, en marxa fa ja molts mesos, però absolutament espectaculars, sobretot, per la velocitat a la qual s'estan produint. Encara que en el trimestre anterior ja les vaig assenyalar, crec que convé insistir-hi. Perquè van en la línia de musculació de la mateixa base de l'opció independentista. Això, encara que aparentment (des de la darrera enquesta d'octubre de 2011) la diferència entre els qui votarien sí i no s'hagi reduït de 0,8 punts fins a situar-se encara en un amplíssim 19,9%. Ja sabem, però, que per a l'obstaculisme no n'hi ha prou amb un 44,6% de vot afirmatiu, perquè s'entesta a sumar sistemàticament al no tots aquells que diuen que no anirien a votar (tesi en la qual no m'hi trobaran), així que haurem d'esperar alguns mesos més a eixamplar la diferència i assolir el 50% de respostes positives del total de la mostra.

Però, allò que sens dubte resulta més espectacular de l'enquesta (considerada en perspectiva amb les anteriors) i on l'independentisme és a punt de donar un tomb històric és en la pregunta oberta sobre quin és l'estatus polític preferit per a Catalunya. Aquí, l'ensorrament de l'autonomisme (la tradicional resposta majoritària) com a via de futur transitable és senzillament brutal. Confirma del tot els efectes devastadors de la sentència del Tribunal Constitucional contra l'Estatut(et). Així, des del febrer de 2010 la resposta que prefereix Catalunya com a comunitat autònoma ha perdut (atenció, en dos anys!) un 36,9% dels suports. En el mateix temps, els enquestats que responen voler un Estat independent (que a principis d'aquell any eren gairebé exactament la meitat que els autonomistes) han crescut d'un 49,5%! Atenció perquè aquesta segona resposta és a punt de superar fins i tot la dels que prefereixen un Estat federal, també en tendència (molt més moderada) regressiva. En definitiva, que la base social que dóna suport a l'independentisme s'està consolidant. Té molt clar l'objectiu i es deixa temptar cada vegada menys per rutes suposadament alternatives però que ja no enganyen ningú. Anem molt, però que molt bé. Encara que sigui a cop de desesperança.

P.S. Per cert, no us perdeu la presentació d'aquesta part de l'enquesta a l'e-notícies, cent per cent narcòtica!

Comentaris

  1. El que m'agrada més d'aquests moments, és la unitat independentista dins de l'ANC, Assemblea Nacional de Catalunya. Això sí que és una autèntica empenta endavant per arribar a alliberar-nos d'Espanya.
    Sobretot, amics de l'ANC, sapigueu renunciar a les preferències personals, de criteris de partit i altres; mireu únicament pel bé de Catalunya Independent.
    A hores d'ara, l'independentisme ja arriba als nivells que cal per transformar l'hemicicle al 75% -crec- que cal per proclamar-nos independents!!

    ResponElimina
  2. Junqueras fent independentisme en una plaça tan difícil com el Círculo de Economia. Presentació impecable, molt fan:

    http://www.youtube.com/watch?v=gPAu3SK_FDM&list=UUUGFRov7dosDlOfaOSU1UYQ&index=1&feature=plcp

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…