La darrera enquesta del CEO: transformacions de fons

Eix Macià (Sabadell)

El primer Baròmetre d'Opinió Pública (BOP) del 2012 no apunta canvis substancials de cara al nostre procés de consolidació d'una majoria social independentista (la qüestió partidista la deixo a altres analistes més interessats que un servidor). Confirma tendències demoscòpiques. Transformacions de fons, en marxa fa ja molts mesos, però absolutament espectaculars, sobretot, per la velocitat a la qual s'estan produint. Encara que en el trimestre anterior ja les vaig assenyalar, crec que convé insistir-hi. Perquè van en la línia de musculació de la mateixa base de l'opció independentista. Això, encara que aparentment (des de la darrera enquesta d'octubre de 2011) la diferència entre els qui votarien sí i no s'hagi reduït de 0,8 punts fins a situar-se encara en un amplíssim 19,9%. Ja sabem, però, que per a l'obstaculisme no n'hi ha prou amb un 44,6% de vot afirmatiu, perquè s'entesta a sumar sistemàticament al no tots aquells que diuen que no anirien a votar (tesi en la qual no m'hi trobaran), així que haurem d'esperar alguns mesos més a eixamplar la diferència i assolir el 50% de respostes positives del total de la mostra.

Però, allò que sens dubte resulta més espectacular de l'enquesta (considerada en perspectiva amb les anteriors) i on l'independentisme és a punt de donar un tomb històric és en la pregunta oberta sobre quin és l'estatus polític preferit per a Catalunya. Aquí, l'ensorrament de l'autonomisme (la tradicional resposta majoritària) com a via de futur transitable és senzillament brutal. Confirma del tot els efectes devastadors de la sentència del Tribunal Constitucional contra l'Estatut(et). Així, des del febrer de 2010 la resposta que prefereix Catalunya com a comunitat autònoma ha perdut (atenció, en dos anys!) un 36,9% dels suports. En el mateix temps, els enquestats que responen voler un Estat independent (que a principis d'aquell any eren gairebé exactament la meitat que els autonomistes) han crescut d'un 49,5%! Atenció perquè aquesta segona resposta és a punt de superar fins i tot la dels que prefereixen un Estat federal, també en tendència (molt més moderada) regressiva. En definitiva, que la base social que dóna suport a l'independentisme s'està consolidant. Té molt clar l'objectiu i es deixa temptar cada vegada menys per rutes suposadament alternatives però que ja no enganyen ningú. Anem molt, però que molt bé. Encara que sigui a cop de desesperança.

P.S. Per cert, no us perdeu la presentació d'aquesta part de l'enquesta a l'e-notícies, cent per cent narcòtica!