La fe en Convergència i altres lliçons congressuals

Sabadell

Toca parlar del darrer congrés de Convergència. Avenços importants a rebuf dels crits de les bases: reclamació d'un Estat propi i d'una Catalunya "justa, lliure i independent". Excel·lent. Com no he aconseguit trobar a internet el text de la ponència política, he decidit consultar la de fa tres anys. Per constatar els progressos. A mitjans de 2008, a la Ponència 1 del XVè Congrés de CDC llegíem també frases brillants com ara "el catalanisme del segle XXI s’ha de plantejar seriosament el dret de la nació catalana a decidir de forma democràtica, lliure i pacífica" o "el dret a decidir del poble de Catalunya inclou totes les opcions possibles. I no té cap més límit que aquell derivat de la falta de suport democràtic". Textos congressuals. Textos amb greus problemes de credibilitat en la seva aplicació quan es llegeix aquella ponència (excuseu-me l'extensió de la cita):

"Si l’Estatut no surt íntegre del Tribunal Constitucional [...] Convergència defensarà la necessitat de reaccionar d’una manera pacífica però alhora enèrgica. En aquest sentit, Convergència proposaria actuacions que, en funció del mateix contingut de la hipotètica sentència, passessin per alguna de les accions següents:
- consulta al poble de Catalunya per comprovar si s’accepta o no l’Estatut eventualment debilitat pel Tribunal Constitucional.

- si la consulta no fos autoritzada, pel Govern espanyol, votació al Parlament de Catalunya amb la mateixa intenció que el punt anterior. 

- formació d’un govern a Catalunya amb tots els partits que es comprometessin a defensar els objectius d’autogovern aprovats pel Parlament català el 30 de setembre de 2005, abans de passar per les Corts Generals. 

- compromís dels partits integrants del nou Govern de defensar i votar a Madrid en consonància amb els acords subscrits a Catalunya. 

- si l’esquema anterior no fos possible, convocatòria d’eleccions a Catalunya."

El contrast entre els propòsits congressauals d'acció fixats en 2008 i la realitat d'allò fet és tan bèstia que cal tenir molta confiança per a no creure que, ara, en 2012, fàcilment, podria produir-se la mateixa resposta (inexistent) davant del fracàs segur de la negocació del pacte fiscal que tenim al davant. I és així que encara alguns continuem veient Convergència (més o menys ho deia el títol mateix del seu darrer congrés) com "una manera de fe" (o era amb una erra final?).