Ves al contingut principal

La fe en Convergència i altres lliçons congressuals

Sabadell
Toca parlar del darrer congrés de Convergència. Avenços importants a rebuf dels crits de les bases: reclamació d'un Estat propi i d'una Catalunya "justa, lliure i independent". Excel·lent. Com no he aconseguit trobar a internet el text de la ponència política, he decidit consultar la de fa tres anys. Per constatar els progressos. A mitjans de 2008, a la Ponència 1 del XVè Congrés de CDC llegíem també frases brillants com ara "el catalanisme del segle XXI s’ha de plantejar seriosament el dret de la nació catalana a decidir de forma democràtica, lliure i pacífica" o "el dret a decidir del poble de Catalunya inclou totes les opcions possibles. I no té cap més límit que aquell derivat de la falta de suport democràtic". Textos congressuals. Textos amb greus problemes de credibilitat en la seva aplicació quan es llegeix aquella ponència (excuseu-me l'extensió de la cita):

"Si l’Estatut no surt íntegre del Tribunal Constitucional [...] Convergència defensarà la necessitat de reaccionar d’una manera pacífica però alhora enèrgica. En aquest sentit, Convergència proposaria actuacions que, en funció del mateix contingut de la hipotètica sentència, passessin per alguna de les accions següents:
- consulta al poble de Catalunya per comprovar si s’accepta o no l’Estatut eventualment debilitat pel Tribunal Constitucional.
- si la consulta no fos autoritzada, pel Govern espanyol, votació al Parlament de Catalunya amb la mateixa intenció que el punt anterior. 
- formació d’un govern a Catalunya amb tots els partits que es comprometessin a defensar els objectius d’autogovern aprovats pel Parlament català el 30 de setembre de 2005, abans de passar per les Corts Generals. 
- compromís dels partits integrants del nou Govern de defensar i votar a Madrid en consonància amb els acords subscrits a Catalunya. 
- si l’esquema anterior no fos possible, convocatòria d’eleccions a Catalunya."

El contrast entre els propòsits congressauals d'acció fixats en 2008 i la realitat d'allò fet és tan bèstia que cal tenir molta confiança per a no creure que, ara, en 2012, fàcilment, podria produir-se la mateixa resposta (inexistent) davant del fracàs segur de la negocació del pacte fiscal que tenim al davant. I és així que encara alguns continuem veient Convergència (més o menys ho deia el títol mateix del seu darrer congrés) com "una manera de fe" (o era amb una erra final?).

Comentaris

  1. "una manera de fe" hahaha brillant! Me'n vaig a dormir una mica de més bon humor.

    ResponElimina
  2. Be, però això te un cost electoral. L'ha de tenir, perquè la gent, encara que "despistada" no es gens idiota... espero. En algun punt, CDC haurà de cristal·litzar les paraules en fets.

    ResponElimina
  3. Jo crec que tot és mentida però deuen tenir el seu èxit quan el Navarro (PSOEc) es posa a cridar l'espanyol que és, imitant el seu benvolgut PP per tal de guanyar vots d'aquells ciutadans que ens volen sotmesos.

    ResponElimina
  4. Sí, és molt bona aquesta del colofó final amb el fer i la fe!
    Una manera de fer. El fotut és que aquesta manera de fer està bastant arrelada dins del si de la societat catalana. Som com els gossos-patada que diu un dels meus fills, que criden molt i només fan que irritar qui l'aguanta.

    ResponElimina
  5. Com que l'exigència nacional d'un nombre creixent de catalans consciensciats creix, CDC ha d'adaptar el seu discurs a aquesta realitat. han augmentat el volum del seu discurs reivindicatiu. Aviat els direm. benvingts al club!
    Ara bé, la seva praxi política és el de sempre: pactes amb el partit espanyol dominant. Una praxi que cada cop contrasta més amb les aspiracions dels seus simpatitzants i votants.

    ResponElimina
  6. Per què perdeu el temps parlant d'aquestos traidors de Catalunya. Ni han fet, ni fan, ni faran. O és que encara teniu la petita esperança que canvien?. Oblideu-los.
    INSURRECCIÓ

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.