Vés al contingut principal

La fe en Convergència i altres lliçons congressuals

Sabadell
Toca parlar del darrer congrés de Convergència. Avenços importants a rebuf dels crits de les bases: reclamació d'un Estat propi i d'una Catalunya "justa, lliure i independent". Excel·lent. Com no he aconseguit trobar a internet el text de la ponència política, he decidit consultar la de fa tres anys. Per constatar els progressos. A mitjans de 2008, a la Ponència 1 del XVè Congrés de CDC llegíem també frases brillants com ara "el catalanisme del segle XXI s’ha de plantejar seriosament el dret de la nació catalana a decidir de forma democràtica, lliure i pacífica" o "el dret a decidir del poble de Catalunya inclou totes les opcions possibles. I no té cap més límit que aquell derivat de la falta de suport democràtic". Textos congressuals. Textos amb greus problemes de credibilitat en la seva aplicació quan es llegeix aquella ponència (excuseu-me l'extensió de la cita):

"Si l’Estatut no surt íntegre del Tribunal Constitucional [...] Convergència defensarà la necessitat de reaccionar d’una manera pacífica però alhora enèrgica. En aquest sentit, Convergència proposaria actuacions que, en funció del mateix contingut de la hipotètica sentència, passessin per alguna de les accions següents:
- consulta al poble de Catalunya per comprovar si s’accepta o no l’Estatut eventualment debilitat pel Tribunal Constitucional.
- si la consulta no fos autoritzada, pel Govern espanyol, votació al Parlament de Catalunya amb la mateixa intenció que el punt anterior. 
- formació d’un govern a Catalunya amb tots els partits que es comprometessin a defensar els objectius d’autogovern aprovats pel Parlament català el 30 de setembre de 2005, abans de passar per les Corts Generals. 
- compromís dels partits integrants del nou Govern de defensar i votar a Madrid en consonància amb els acords subscrits a Catalunya. 
- si l’esquema anterior no fos possible, convocatòria d’eleccions a Catalunya."

El contrast entre els propòsits congressauals d'acció fixats en 2008 i la realitat d'allò fet és tan bèstia que cal tenir molta confiança per a no creure que, ara, en 2012, fàcilment, podria produir-se la mateixa resposta (inexistent) davant del fracàs segur de la negocació del pacte fiscal que tenim al davant. I és així que encara alguns continuem veient Convergència (més o menys ho deia el títol mateix del seu darrer congrés) com "una manera de fe" (o era amb una erra final?).

Comentaris

  1. "una manera de fe" hahaha brillant! Me'n vaig a dormir una mica de més bon humor.

    ResponElimina
  2. Be, però això te un cost electoral. L'ha de tenir, perquè la gent, encara que "despistada" no es gens idiota... espero. En algun punt, CDC haurà de cristal·litzar les paraules en fets.

    ResponElimina
  3. Jo crec que tot és mentida però deuen tenir el seu èxit quan el Navarro (PSOEc) es posa a cridar l'espanyol que és, imitant el seu benvolgut PP per tal de guanyar vots d'aquells ciutadans que ens volen sotmesos.

    ResponElimina
  4. Sí, és molt bona aquesta del colofó final amb el fer i la fe!
    Una manera de fer. El fotut és que aquesta manera de fer està bastant arrelada dins del si de la societat catalana. Som com els gossos-patada que diu un dels meus fills, que criden molt i només fan que irritar qui l'aguanta.

    ResponElimina
  5. Com que l'exigència nacional d'un nombre creixent de catalans consciensciats creix, CDC ha d'adaptar el seu discurs a aquesta realitat. han augmentat el volum del seu discurs reivindicatiu. Aviat els direm. benvingts al club!
    Ara bé, la seva praxi política és el de sempre: pactes amb el partit espanyol dominant. Una praxi que cada cop contrasta més amb les aspiracions dels seus simpatitzants i votants.

    ResponElimina
  6. Per què perdeu el temps parlant d'aquestos traidors de Catalunya. Ni han fet, ni fan, ni faran. O és que encara teniu la petita esperança que canvien?. Oblideu-los.
    INSURRECCIÓ

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Monòleg / Persecució

MONÒLEG. La vicepresidenta espanyola, ministra delegada especial per a les colònies, Soraya Sáenz de Santamaría, ha començat la seva tasca al despatx del virregnat tot reunint-se amb els indígenes que pensen exactament igual que ella. D’això en diuen diàleg. Naturalment, Inés Arrimadas i Miquel Iceta han procedit a la sortida, davant dels periodistes, al corresponent bany i massatge al Partido Popular, tal i com convé en aquest moment a la política de la metròpoli. A continuació, la vicepresidenta comissionada a promès reunir-se amb personalitats i entitats del país. Encara no en coneixem el llistat, però podem sospitar que totes hauran de creuar la Diagonal i que no hi mancaran Sociedad Civil Catalana, el Foment del Treball Nacional i el Cercle d’Economia. I és que, de tant “informar-se” a través dels mitjans espanyols al PP han arribat a la conclusió interessada de que aquí només existeixen els seus. 
PERSECUCIÓ. Després que, pocs dies abans, el nou delegat del Govern al Regne Unit…