dimarts, 20 març de 2012

La importància de dir-se Cuenca

La Pedrera (Barcelona)











Gairebé cada any, el model Barça que encarna aquests darrers anys en Pep Guardiola des de la banqueta dóna l'oportunitat a un o més jugadors de la pedrera del club. Després de la consolidació de Pedro, aquest any li toca el torn a la genialitat de Thiago Alcántara i a la verticalitat d'Isaac Cuenca (amb permís del grandíssim Cristian Tello). Un noi, l'Isaac, descarat, molt descarat, que, com si hagués jugat tota la vida, té la virtut d'encarar els defenses rivals i buscar amb insistència la banda per guanyar una posició de centrada que faciliti el gol als davanters en una clara posició de superioritat sobre els defensors. En altres paraules, és un extrem clàssic dels que ja no s'estilen, diríem. Hi ha altres Cuenca que fan les funcions contràries. Les de defensa aferrissada de l'establishment. Maria Eugènia Cuenca, l'exconsellera dels temps del president Pujol n'és un bon exemple. Una versió d'autèntica, per cert, de vergonya aliena.

Fa poc, quan encara em recuperava d'una grip punyetera, vaig tenir l'oportunitat de veure-la actuar, desplegant tota la seva capacitat d'estupidesa als Matins de TV3. Mentre el catedràtic de dret de la UB Joan Queralt posava el dit a la nafra denunciant la històrica manca de controls en la despesa de les administracions públiques (amb infinites irregularitats en la contractació i la possibilitat d'usar i abusar de la discrecionalitat a favor de familiars, amics i commilitants), la Cuenca es dedicava a negar-ho tot i a defensar la innocència del gendre reial. Segons ella ens cal més informació per saber que va passar amb Urdangarin. I no podem considerar que la corrupció sigui un mal estès a l'administració pública. Amb les responsabilitats polítiques que va ocupar, la seva manera, com a mínim indolent, de veure el problema, s'explica perfectament perquè hem arribat al punt de misèria i porqueria en el qual som. Fins i tot deu trobar normal que una administració pública, sense ni tan sols concurs públic, pagui a un intermediari 700.000 euros per aconseguir que el Tour vagi a les Illes Balears. Costarà molt sanejar-ho tot.

1 comentari:

  1. Oh, que bé! Quin davantal, editorial, article el d'avui! T'ha sortit brodat!
    La comparació "Cuencas" és molt bona i oportuna. Més encara, quan ahir en Mas-Colell deia que tot se'n pot anar a can pistraus si no tira endavant el pactet fiscalet. I, com que no anirà enlloc, doncs l'advertiment està servit per la convocatòria del Referèndum d'Independència...
    Aquest divertiment de l'estupidesa més retro de les obligatorietats "mano militari" o policial de posar banderes als ajuntaments (o als balcons particulars quan passava Franco i amb policia amb metralladora als terrats), contrasta tant amb la picardia intel·ligent i culte d'en Pep que fa que aquesta pobre Cuenca quedi a amb un ridícul tant esgarrifós com la Camacho...

    Tranquils, que el nostre brou ja fa xup-xup!

    ResponElimina