Ves al contingut principal

La línia vermella de l'estafa

Parlem clar: la diferència entre l'estafa o no, pel que fa al nou pacte fiscal, és si ens quedem dins la LOFCA o sortim. Em direu exagerat però la notícia publicada per l'Ara  fa uns dies semblava altament preocupant. Molt i molt decebedora pel fet que situava l'inici de la negociació pel futur pacte fiscal en una alçada d'exigència lamentable. Semblava que començàvem demanant reduir el dèficit fiscal en 6.000 MEUR. D'entrada sobtava la xifra escollida, perquè fins ara el dèficit fiscal estimat se situa habitualment entre els 16.000 i els 20.000 i la meitat, doncs, restava bastant per sobre de la fixada ara. Però es veu que, diu el nostre Gran Timoner, si la reclamació es fes d'aquesta manera (i potser ja tenim fets els contactes preliminars amb el govern de la metròpoli) hi hauria possibilitats d'afegir PSC i PP al consens. Certament, si demanem la renovació automàtica de l'actual també aconseguiríem l'assentiment emocionat de l'espanyolisme català (fins i tot de Ciutadans). Ara bé, si fins ara el Gran Timoner s'ha vantat de tenir un 80% dels catalans al darrera del pacte fiscal a les enquestes, potser que el problema és dels que no estan dins el consens actual (de CiU, ERC i ICV) i no a l'inrevès.

Molt em temo que, si aquesta filfa va endavant, haurem de preparar-nos per a les estratègies habituals de l'autonomisme. Les que ja varem viure per fer-nos empassar l'Estatut: nois, responsabilitat, que això és un pas endavant. És el millor finançament de la història. I avall. El cert és, però, que l'acceptació d'aquesta xifra seria una autèntica presa de pèl. Si hi ha una cosa que ens han demostrat trenta anys dins el règim comú és que sempre, sempre, sempre, ens enganyen amb els números. Des dels pressupostos negociats amb sang i mai executats fins als successius sistemes de finançament. Ells tenen la calculadora i la fan anar com volen. I si el nou sistema de finançament no inclou la sortida del sac comú i la singularització d'un sistema propi per Catalunya que inclogui la recaptació, liquidació i gestió de tots els impostos (la famosa caixa), estarem davant d'un nou pegat, radicalment incapaç d'ajudar a superar una situació econòmica que al nostre país ja és dramàtica. Si CiU pensa dedicar aquests quatre anys a fer un passet tan limitat com aquest, que no veu més enllà de solucionar el pagament de la propera nòmina, estarem davant d'una veritable estafa amb majúscules. Ara sembla que tot plegat era un rumor sense fonament i que la federació exigeix sortir de la LOFCA com a línia vermella. El temps ens dirà si hi havia límit i de quin color.

Comentaris

  1. En Turull un dia diu que la línia vermella és que la Gene tingui la caixa, i un parell de dies després en Mas diu que acceptaria un consorci estat-generalitat per recaptar, liquidar,inspeccionar... No te'n pots fiar de les línies de CiU, mireu el suport als pressupostos de l'Albiol després d'esborrar i moure unes quantes línies.

    ResponElimina
  2. Pel que entenc, es tractaria d'anar al taller a que em facin frens, embragatge, motor, etc. i que la resposta del mecànic sigui que tot pot seguir tal com està i que només és qüestió de fer-li una mica de planxa i rentar-lo bé, no?
    Ho trobo encara més bèstia, amb la discussió d'avui al debat matiner de la RAC1 amb en Jordi Basté, quan en Paco Maruenda ha negat al convidat Oriol Junqueras que Catalunya tingui història pròpia, que sigui cap mena de nació... Es clar, l'Oriol en lloc d'enfadar-se li ha contestat que ja li passarà una còpia de la seva tesi doctoral. Per cert, han quedat en fer un debat sobre el tema a la RAC1!!
    Tornant enrere, aquest servilisme del Timoner de rebaixar el que ens deuen, no l'acabo d'entendre. Gens ni mica. Per què, doncs, va enunciant que el 2013 caldrà anticipar eleccions davant del més que probable fracàs del Pacte Fiscal? Deia clarament que davant del fracàs de la negociació més que probable, caldrà optar per una sobirania plena, si la ciutadania ho desitja. Té por a l'hora de la veritat? En Rajoy li haurà "promès" aquesta quantitat si es porta bé? Que si no, ni això? Ahi, ahi, ahi....!!!!

    Peix al cove, passat i petit....

    ResponElimina
  3. Qu els hi havia de dir a un col·lectiu tan chorizenco com els Austrohúngaro que al 2000 farien la canço per excelència del independentismo en español:

    http://www.youtube.com/watch?v=s0RT8KoqMVw

    ResponElimina
  4. Qui ha posat el Gran Timoner on es? Espanya. Si, Espanya. Eleccions democràtiques? Si però... Espanya. Perquè els catalans som zombis i ens manipulen com volen.
    El Gran Timoner està fent un servei espanyol. Es un representant de l'estat espanyol a Catalunya. Treballa per Espanya. Cobra pel seu treball pagat per l'amo espanyol.
    Què espereu doncs d'ell?
    Necessitem un timoner que trenqui l'estat de les coses espanyoles a Catalunya. Si no tot seguirà sent igual.
    Es ben senzill: pels seus actes els reconeixereu.
    Mas el que està fent es treballar per Espanya i com que Espanya es la dolenta de la peli·cula Mas ha de fer dolenteries, com ara enganyar al personal per protegir els interessos espanyols.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…