Ves al contingut principal

L'estanquera a Sant Pol: exercint violència d'Estat

L'Ajuntament de Sant Pol el maig de 2011










Fa uns mesos hi varem anar els de casa i ens va semblar una vila tranquil·la i feliç. Hi vaig deixar testimoni en aquest bloc, en un apunt que recordava la seva destrucció per les tropes borbòniques durant la Guerra de Successió, origen de l'expressió de befa segons la qual (en record de la inutilització del rellotge públic) se'ls pregunta encara, com ho feien els soldats borbònics amb ànim vexatori, quina hora és. Gairebé tres-cents anys després, desgraciadament, l'afrenta continua. Arreu del país, però a la vila del Maresme, de forma especialment gràfica. En forma d'imposició dels símbols dels ocupants. Ara ja no es tracta (no quedaria bé) de saquejar i esborrar del mapa per sempre els santpolencs, sinó d'humiliar-los dient-los quins són els referents amb els quals s'han d'identificar. Per pebrots. Perquè ho dic jo via sentència, en nom del rei Joan Carles I de Borbó. Perquè ho exigeixo jo, virreina Maria Llanos de Lluna, en nom de la majoria absoluta del Partido Popular. De la golilla encarcada al Christian Dior siliconat.

Feia deu anys que l'Ajuntament de Sant Pol de Mar, com diria el clàssic, interpretant legítimament els desitjos de la ciutadania santpolenca, havia decidit que la senyera era el símbol que aplegava tots els habitants de la vila. La bandera que tothom (pràcticament) sent com a seva, sumada a qualsevol altra identitat. Però no n'hi havia prou. Calia obligar-los a passar per l'adreçador constitucional espanyol. Ara, una sentència judicial ha decretat que cal penjar-hi l'estanquera a l'exterior de l'edifici consistorial. Es tracta, sens dubte, d'un acte profundament violent. Autèntica violència simbòlica. Molt més que qualsevol acte de crema física. La delegada del Govern espanyol ha declarada oberta una competició ritual en la qual té les de perdre. Que pot portar a convertir la vila en focus d'una nova pràctica esportiva amb l'honor i la dignitat com a premi per als guanyadors. Destinarà la senyora Llanos de Luna una guarda permanent de la Guàrdia Civil? Farà instal·lar càmeres de protecció? Cars instruments per refermar una imposició identitària en temps de crisi. Sort que són no nacionalistes...

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…