L'estanquera a Sant Pol: exercint violència d'Estat

L'Ajuntament de Sant Pol el maig de 2011










Fa uns mesos hi varem anar els de casa i ens va semblar una vila tranquil·la i feliç. Hi vaig deixar testimoni en aquest bloc, en un apunt que recordava la seva destrucció per les tropes borbòniques durant la Guerra de Successió, origen de l'expressió de befa segons la qual (en record de la inutilització del rellotge públic) se'ls pregunta encara, com ho feien els soldats borbònics amb ànim vexatori, quina hora és. Gairebé tres-cents anys després, desgraciadament, l'afrenta continua. Arreu del país, però a la vila del Maresme, de forma especialment gràfica. En forma d'imposició dels símbols dels ocupants. Ara ja no es tracta (no quedaria bé) de saquejar i esborrar del mapa per sempre els santpolencs, sinó d'humiliar-los dient-los quins són els referents amb els quals s'han d'identificar. Per pebrots. Perquè ho dic jo via sentència, en nom del rei Joan Carles I de Borbó. Perquè ho exigeixo jo, virreina Maria Llanos de Lluna, en nom de la majoria absoluta del Partido Popular. De la golilla encarcada al Christian Dior siliconat.

Feia deu anys que l'Ajuntament de Sant Pol de Mar, com diria el clàssic, interpretant legítimament els desitjos de la ciutadania santpolenca, havia decidit que la senyera era el símbol que aplegava tots els habitants de la vila. La bandera que tothom (pràcticament) sent com a seva, sumada a qualsevol altra identitat. Però no n'hi havia prou. Calia obligar-los a passar per l'adreçador constitucional espanyol. Ara, una sentència judicial ha decretat que cal penjar-hi l'estanquera a l'exterior de l'edifici consistorial. Es tracta, sens dubte, d'un acte profundament violent. Autèntica violència simbòlica. Molt més que qualsevol acte de crema física. La delegada del Govern espanyol ha declarada oberta una competició ritual en la qual té les de perdre. Que pot portar a convertir la vila en focus d'una nova pràctica esportiva amb l'honor i la dignitat com a premi per als guanyadors. Destinarà la senyora Llanos de Luna una guarda permanent de la Guàrdia Civil? Farà instal·lar càmeres de protecció? Cars instruments per refermar una imposició identitària en temps de crisi. Sort que són no nacionalistes...

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)