Vés al contingut principal

Més sobre la darrera enquesta del CEO: cuina per a aficionats











Aquesta vegada, si no estic mal informat, els de feedback no han fet la tradicional cocció de les dades del darrer baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (1a onada de 2012), publicat divendres passat. Aquella en la qual, de forma meravellosa, les dades d'un 44,6% i un 24,7% en intenció directa de sí i de no en un referèndum sobre la independència de Catalunya passen a convertir-se, per art de màgia, en una victòria del no amb una participació superior al 60-65%. Sempre he pensat que semblant salt mortal requeriria una explicació més extensa que la raquítica que ens ofereixen habitualment els professionals de la cuina. A falta de més aclariments, suposo que el pou d'on procedeixen els vots que capgiren completament el resultat final correspon al 24,2% d'enquestats que respon que s'abstindria o no aniria a votar. D'entrada, doncs, pressuposa que una part molt important dels qui responen d'aquesta manera l'enquesta no diuen la veritat o canviaran d'opinió a darrera hora. Resulta interessant, però, observar quins motius addueixen per afirmar que no participarien al referèndum: trobem aquí, efectivament, que un volum apreciable de respostes poden induir a pensar en un vot finalment decantat cap al no. Però, francament, es tracta d'una xifra que difícilment arribaria al terç dels que diuen que no aniran a votar.

En concret, els que consideren que amb el seu vot mirarien de preservar la unitat d'Espanya, que actuarien en funció d'un sentiment identitari espanyol i català compartit o que no seria positiu per Catalunya, s'enfilen només fins el 28,7% dels que diuen que s'abstindran. Un segon grup, amb conviccions antindependentistes més toves (els que afirmen que no es prioritari o viable, que encara no és el moment, que és massa radical, que són contraris a les divisions territorials o federalistes), acumula un altre modest 17,4%. Finalment, un tercer grup diu que s'abstindria (i hi ha motius forts per pensar que així ho faria) perquè no té una posició ferma (i tots es refermaran al final cap al no?), està desmotivat amb la política o no l'interessa el tema (47,6%). En relació al total dels votants, doncs, els tres grups representen un 6,9%, un 4,2% i un 11,5%, essent el darrer el més fixat en la negativa a participar. Ateses les mateixes respostes ofertes dels enquestats, doncs, resulta molt difícil creure que la totalitat dels tres grups acabés votant no: si ho fes només el primer grup el sí guanyaria amb un 58,5% (i una participació del 76,2%); i afegint-se també el segon, encara amb un 55,5% (amb un 80,4% de participació).

Comentaris

  1. Jo només sé que si els nombres estiguessin canviats no hi hauria cap interpretació. Es posen negitossos en veure els resultats actuals igual que serien decepcionants per a nosaltres. I més tenint la major part de la propaganda i medis de comunicació del seu costat.

    ResponElimina
  2. Trobo que la millor enquesta és aquella que vius en directe. Aquell veí, aquell familiar, aquell company de la feina, d'esports, d'infància, etc. que veus que entona el cant de l'independència bo i essent de parla castellana, bo i essent de dretes espanyoleres, bo i agradant-li Madrid, etc. Aquest és el tast de la realitat pura. Les que apareixen publicades són boniques si ens afavoreixen i són lletges si no ens surten bé. Són manipulables i interpretables.
    Quan veus que el clàssic recalcitrant -que sempre n'hi ha- van avenint-se als teus criteris cada vegada més, llavores aquesta "enquesta" és la que dóna un molt bon símptoma de la realitat social.
    Per cert, el xoc social espanyol que ha causat l'entrevista al Pare Pujol, sembla que ha estat dels grossos. Avui he escoltat l'Oriol Pujol i trobo que també afina prou bé.

    Crec que no ho tenim pas tot perdut. Encara podem tenir esperances si no defallim amb la nostra batalla diària.

    ResponElimina
  3. Doncs a més, caldria afegir els efectes produïts per una campanya informativa desacomplexada, deshinibida i directe dels beneficis econòmics, socials i culturals als mitjans públics de la independència, amb campanyes directes a tots els segments socials. Seria bo escoltar els arguments unionistes, especialment en matèria econòmica però dubto que vagin més enllà del sentiment patriòtic espanyol o a l'amenaça i la por de les conseqüències..i una campanya així, la tenim guanyada nosaltres, els que volem jugar una altra lliga, i sumaríem vots que no surten a l'enquesta

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Monòleg / Persecució

MONÒLEG. La vicepresidenta espanyola, ministra delegada especial per a les colònies, Soraya Sáenz de Santamaría, ha començat la seva tasca al despatx del virregnat tot reunint-se amb els indígenes que pensen exactament igual que ella. D’això en diuen diàleg. Naturalment, Inés Arrimadas i Miquel Iceta han procedit a la sortida, davant dels periodistes, al corresponent bany i massatge al Partido Popular, tal i com convé en aquest moment a la política de la metròpoli. A continuació, la vicepresidenta comissionada a promès reunir-se amb personalitats i entitats del país. Encara no en coneixem el llistat, però podem sospitar que totes hauran de creuar la Diagonal i que no hi mancaran Sociedad Civil Catalana, el Foment del Treball Nacional i el Cercle d’Economia. I és que, de tant “informar-se” a través dels mitjans espanyols al PP han arribat a la conclusió interessada de que aquí només existeixen els seus. 
PERSECUCIÓ. Després que, pocs dies abans, el nou delegat del Govern al Regne Unit…