Vés al contingut principal

Neix l'ANC: pots mirar com creix o posar-t'hi, tu tries











Avui es constitueix en una trobada que espero multitudinària, al Palau Sant Jordi de Barcelona, l'Assemblea Nacional Catalana (ANC). Segons ens han explicat des del tret de sortida de l'abril de l'any passat, vol pouar de dues fonts com a precedents més o menys propers: del paraigües comú organitzat a principis dels setanta del segle passat per unificar la lluita antifranquista i, moltes dècades més tard, de la transversalitat que va caracteritzar les comissions locals organitzadores entre 2009 i 2010 de les Consultes sobre la Independència. Certament, per escapar a la nostra innata capacitat de divisió, necessitem concentrar, racionalitzar i fer al màxim d'eficients els esforços de la societat civil en la lluita per l'assoliment d'un Estat propi per Catalunya. Hem d'apel·lar amb consistència creixent a la majoria social que a hores d'ara ja sap que l'única sortida que ens queda per escapar de la ratera on som és la independència nacional. Necessitem arribar a tots i cadascun dels catalans per convèncer-los. I fer-ho sense etiquetes ideològiques que ens enfrontin, que ens divideixin entre nosaltres, nets i polits.

Desgraciadament, el sobiranisme de partit (encara) no ens serveix en aquesta part del camí. A hores d'ara, la coherència en el discurs és inversament proporcional a la representació política al Parlament de Catalunya. La majoria dels sobiranistes electes encara no treballen activament per convèncer la majoria dels seus conciutadans que la independència no es un caprici, ni un desig irrealitzable, sinó una necessitat peremptòria en un país que se'ns desfà a les mans. Que la seva responsabilitat no és la de mesurar com creix la planta, sinó la de regar-la i adobar-la. Que cal que s'hi posin de veritat. L'ANC ha d'assolir, doncs, un doble objectiu: convèncer la majoria social independentista existent de la urgència de l'objectiu comú i pressionar els polítics sobiranistes a fi que encapçalin el projecte i aixequin d'una vegada el fre de mà amb el qual contribueixen a retardar l'exercici de la sobirania. Tot, però, des de la màxima voluntat inclusiva i sense desviar-nos en batalles i baralles eixorques. Amb generositat i voluntat de sumar, fins i tot a aquells qui ens menystenen pagats de sí mateixos, convençuts que són dipositaris únics i escollits de la formula meravellosa.

Comentaris

  1. Et llegeixo i és com si t'estigués veient fent aquest discurs des del balcó de la Generalitat! Molt bé.
    L'èxit de l'ANC es fa palesa des del moment en que no és possible entrar-hi al seu web. Tot un símptoma.

    Nota a l'amic patrici: Què et diran els teus fills si et fiques amb la netedat dels néts... No és qüestió de confondre si va "net" el "nét"... Un divertiment a costa teva, je, je.. (Una abraçada!)

    ResponElimina
  2. "sense retrets". Esperem que hi hagi unió i duri.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Monòleg / Persecució

MONÒLEG. La vicepresidenta espanyola, ministra delegada especial per a les colònies, Soraya Sáenz de Santamaría, ha començat la seva tasca al despatx del virregnat tot reunint-se amb els indígenes que pensen exactament igual que ella. D’això en diuen diàleg. Naturalment, Inés Arrimadas i Miquel Iceta han procedit a la sortida, davant dels periodistes, al corresponent bany i massatge al Partido Popular, tal i com convé en aquest moment a la política de la metròpoli. A continuació, la vicepresidenta comissionada a promès reunir-se amb personalitats i entitats del país. Encara no en coneixem el llistat, però podem sospitar que totes hauran de creuar la Diagonal i que no hi mancaran Sociedad Civil Catalana, el Foment del Treball Nacional i el Cercle d’Economia. I és que, de tant “informar-se” a través dels mitjans espanyols al PP han arribat a la conclusió interessada de que aquí només existeixen els seus. 
PERSECUCIÓ. Després que, pocs dies abans, el nou delegat del Govern al Regne Unit…