dissabte, 10 març de 2012

Neix l'ANC: pots mirar com creix o posar-t'hi, tu tries











Avui es constitueix en una trobada que espero multitudinària, al Palau Sant Jordi de Barcelona, l'Assemblea Nacional Catalana (ANC). Segons ens han explicat des del tret de sortida de l'abril de l'any passat, vol pouar de dues fonts com a precedents més o menys propers: del paraigües comú organitzat a principis dels setanta del segle passat per unificar la lluita antifranquista i, moltes dècades més tard, de la transversalitat que va caracteritzar les comissions locals organitzadores entre 2009 i 2010 de les Consultes sobre la Independència. Certament, per escapar a la nostra innata capacitat de divisió, necessitem concentrar, racionalitzar i fer al màxim d'eficients els esforços de la societat civil en la lluita per l'assoliment d'un Estat propi per Catalunya. Hem d'apel·lar amb consistència creixent a la majoria social que a hores d'ara ja sap que l'única sortida que ens queda per escapar de la ratera on som és la independència nacional. Necessitem arribar a tots i cadascun dels catalans per convèncer-los. I fer-ho sense etiquetes ideològiques que ens enfrontin, que ens divideixin entre nosaltres, nets i polits.

Desgraciadament, el sobiranisme de partit (encara) no ens serveix en aquesta part del camí. A hores d'ara, la coherència en el discurs és inversament proporcional a la representació política al Parlament de Catalunya. La majoria dels sobiranistes electes encara no treballen activament per convèncer la majoria dels seus conciutadans que la independència no es un caprici, ni un desig irrealitzable, sinó una necessitat peremptòria en un país que se'ns desfà a les mans. Que la seva responsabilitat no és la de mesurar com creix la planta, sinó la de regar-la i adobar-la. Que cal que s'hi posin de veritat. L'ANC ha d'assolir, doncs, un doble objectiu: convèncer la majoria social independentista existent de la urgència de l'objectiu comú i pressionar els polítics sobiranistes a fi que encapçalin el projecte i aixequin d'una vegada el fre de mà amb el qual contribueixen a retardar l'exercici de la sobirania. Tot, però, des de la màxima voluntat inclusiva i sense desviar-nos en batalles i baralles eixorques. Amb generositat i voluntat de sumar, fins i tot a aquells qui ens menystenen pagats de sí mateixos, convençuts que són dipositaris únics i escollits de la formula meravellosa.

2 comentaris:

  1. Et llegeixo i és com si t'estigués veient fent aquest discurs des del balcó de la Generalitat! Molt bé.
    L'èxit de l'ANC es fa palesa des del moment en que no és possible entrar-hi al seu web. Tot un símptoma.

    Nota a l'amic patrici: Què et diran els teus fills si et fiques amb la netedat dels néts... No és qüestió de confondre si va "net" el "nét"... Un divertiment a costa teva, je, je.. (Una abraçada!)

    ResponElimina
  2. "sense retrets". Esperem que hi hagi unió i duri.

    ResponElimina