Ves al contingut principal

Reformar l'administració pública en temps d'autonomisèria

Sant Llorenç del Munt








L'altre dia vaig anar al meu CAP i, mentre esperava que em cridessin, vaig tenir la curiositat de llegir algun dels cartells del taulell d'anuncis situat entre porta i porta dels despatxos d'infermeres i metges. No només hi havia els habituals cartells de campanyes preventives. Em va cridar l'atenció un que deia, aproximadament: "Els treballadors d'aquest Centre d'Atenció Primària aviat treballarem sense cobrar. Però no pateixin, que això no afectarà la qualitat de l'assistència que els oferim". Em va semblar formidable. Ridiculitzava aquesta idea tan irreal que ens repeteixen cada dia des de la Gestoria segons la qual les retallades no afectaran els serveis públics. I tant. A la vida cal triar. I si un decideix anar allargant negociacions i esperar a més endavant per aturar l'espoliació fiscal el resultat és el deteriorament greu de la pròpia administració. Només els nens no entenen que tot a la vegada no pot ser. Tota elecció té unes conseqüències. També, la d'haver d'encarar la transformació del sector públic sense recursos per fer-ho, en el pitjor moment possible. Provocant una mena de procés en cascada de precarització.

Fa molt temps que em sembla evident que cal redistribuir els efectius disponibles. Entre altres coses, perquè fins ara, les retallades aprovades pel Govern no han fet sinó agreujar el problema de la manca d'adequació entre càrrega de treball i treballadors existents a les diverses àrees de l'administració. S'han anat eliminant places o acomiadant treballadors allà on es jubilaven, morien o tenien condicions més precàries. Tots ells, és evident, criteris d'atzar molt poc en sintonia amb les necessitats funcionals. I ara, com a resultat d'uns problemes que ells mateixos han contribuït a aguditzar, és inajornable redistribuir el personal. I caldrà fer-ho no pas des de la voluntarietat i els incentius, sinó per nassos i amb l'habitual nocturnitat amb la qual actua la llicenciada Ortega i la seva sequaç Pifarré. Sí, l'administració pública té unes enormes necessitats de reforma, però les prioritats que marca a cada moment l'autonomisèria no són precisament les més indicades per construir-ne una de moderna i eficient. I la permanent estigmatització i el linxament públic del seu personal, ofert en un espectacle barroer de populisme, tampoc.

Comentaris

  1. Com que l'edat no perdona, doncs jo també hi vaig ser fa uns dies al meu CAP. Com que el metge que tinc de capçalera és comunicatiu i sempre l'encerta, crec, doncs per què no, hi ha bona relació. Me'l trobo al seu consultori, a urgències i cobrint ignoràncies d'altres metges. Ho notes encara que l'altra ho dissimuli o no... Al meu comentari de que el bon metge és imprescindible amb tot, ell em contestà després d'un breu instant de mirada fixa en mi: "Soc el "chico para todo". Surt a organitzar la cua, atén el telèfon, fa les baixes, el tractament i encara té prou humor per introduir algun comentari constructiu, positiu.
    Aquesta meravella de personal de la Generalitat, des de la Sra. Ortega fins a cobrir tot el ventall de la Funció Pública, no n'entenen ni un borrall. És com quan en entrar a sol·licitud meva en una nova DirGral de la GenCat farà uns 14 anys, i en lliurar el meu CV, se'l van passar pel folre dient que no valia res perquè actualment tots els CV estan manipulats. Vaja, com un vulgar Roldàn!

    I, és que quan els nivells de respecte i confiança es trenquen fins arribar al menyspreu total, no cal cap més intent de diàleg. Fa molts anys que vaig dient que l'arrel del problema rau dins de la mateixa Funció Pública; Que en Tarradellas no la volia crear; Que el seu model era la nova creació del model francès, on sembla que funcionen amb lògica i coherència. Per què no hi ha voluntat de fer-ho bé? N'estic segur que deixant-ho com està, el gavadal de forats legals que s'hi produeixen permet fer i desfer a voluntat del partit del moment.

    ResponElimina
  2. L'encertes totalment, Llull. El sistema actual és perfecte per actuar-hi al marge. No és casual que el moviment independentista es faci des de fora dels partits. Una independència és un canvi de paradigma que el statu quo català no esta disposat a fer. Ho perdrien tot.

    ResponElimina
  3. AQUEST DARRERS DIES HE VISCUT UNA IMPORTANT MALALTIA,INGRESADA A V.H.,I PUC TESTIMONIAR QUE HE SIGUT ATESSA AMB GRAN QUALITAT,TAN HUMANA COM MEDICA,TENIM UNS PROFESIONALS INMENSOS.COM SOC DEL OFICI,JUBILADA,UN COP CONEGUT EL DIEGNOSTIC VAIG CONTROLAR TOT EL TRACTAMENT,NO VAN ESCATIMAR NI UN RAL POTSER SI QUE HA BAIXAT "L'HOSTELERIA",PERO AIXO JO NO HO CONSIDERO IMPORTANT.

    ResponElimina
  4. No cridis, Oliva.

    Els posts fets tots amb majúscules s'haurien d'eliminar implacablement per deixar un mon millor pels nostres fills.

    ResponElimina
  5. M'alegro molt que ho hagis superat, Oliva!
    La dignitat dels professionals mèdics és inqüestionable, llevat de les excepcions tradicionals que hi ha en tots els oficis. No escatimen pressupostos per salvar vides, i això entre en conflicte amb els buròcrates freds i obtusos dels números verds o vermells.
    Una abraçada!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…