Vés al contingut principal

Una deliciosa batalla a la ràdio entre unionistes i patriotes










Què gran companya, la ràdio. Deliciosa tertúlia a Can Basté dilluns passat de matí. Duel de titans entre les parelles Antich-Rovira versus Calvet-Graupera. Impressionant desplegament de capacitat dialèctica i de tinta de calamar. En el bàndol unionista, José Antich al servei comtal i un Ramon Rovira desfermat en la deformació de la majoria que ja som. En el camp patriòtic, una Calvet encaixadora però, sobretot, un Graupera sublim: el meu regne per un Graupera! La capacitat dels primers per falsejar la realitat, absolutament impressionant. Ramon Rovira afirmant que no existeix encara cap enquesta en la qual guanyi el sí a la independència! És absolutament impressionant: els importa una autèntica merda (amb perdó) la realitat. Els és absolutament igual que totes i cadascuna de les enquestes que s'han publicat des de l'estiu del 2010 fins ara diguin exactament el contrari. És igual. Però, no només és igual: és que presenten la mentida com una evidència. És e-vi-dent que no hi ha massa crítica per guanyar un referèndum. Abans no volien fer enquestes. Ara que les tenen els resultats els importen un rave. Ells a la seva.

En José Antich, fidel escuder, cuitant a negar que la independència estigui al peu del carrer. És que no ho demana ningúuu, crida amb la mateixa potència desfermada amb la qual esparracava enquestes no fa gaire a la tertúlia dels Matins de TV3. Fabulosa estampa unionista del darrer guanyador del Premi Brigada de Narcòtics. L'establishment nerviós, explicant batalletes siderals de no sé quin conill que és a punt de sortir del barret del Partit Popular per enganyar-nos una altra vegada, l'enèssima. Al director del diari del comte només li falta dir "a la mierda" com Fernando Fernán Gómez. Entretant, la Calvet intenta com sempre posar serenor tècnica (massa per al meu gust bataller) i en Jordi Graupera llança la seva melena metafòrica al vent declarant amb aquell saníssim descarament que tan poc s'estila als mitjans del país que ell això de ser espanyol s'ho ha de menjar amb patates cada dia. I bé que ho accepta democràticament. Oooh, moments estel·lars. I els unionistes diuen que no farem un referèndum per perdre'l. I els independentistes que l'important és fer-lo. I el debat al bell mig, per disgust dels uns i alegria dels altres.

Comentaris

  1. Fa temps que vaig deixar d'escoltar les tertúlies de la ràdio, em semblaven massa narco. Però confio en el bon gust d'aquest blog i avui faré una excepció ;)

    Una pregunta, Patricis: creieu que les tertúlies de la ràdio s'han tornat més sensates últimament? Per més sensates vull dir més independentistes, clar. Han canviat tal i com ho esta fent la societat catalana?

    En altres paraules: puc tornar-les a sintonitzar sense haver d'emprenyar-me amb tots els tertulians?

    __________________________________________________

    PD post-vaga: si voleu escoltar gent que esta canviant de veritat el mon, ajudant a pujar aquest país i crear llocs de treball, us recomano el podcast de l'internauta a www.linternauta.cat jo aprenc molt a cada programa.

    La majoria dels sindicats, de la patronal i dels polítics ja no son agents de canvi, son agents reaccionaris. Escoltar programes com aquest fan respirar aire nou i obrir força la ment.

    __________________________________________________

    Salut i independència!

    ResponElimina
  2. jo ho escoltava i en sentir les mentides i la demagògia que en feien, vaig canviar de freqüència, em fica molt nerviós que quan en un mitjà d'informació es menteix descaradament i NO HI HA NINGÚ que sigui capaç de dir "AIXÒ QUE DIU VOSTÉ ÉS FALS". Em refereixo al tema enquestes. Nosaltres sabem perfectament el que diuen les últimes perque ens interessa el tema. Però hi ha molta gent que no en té ni puta idea, i al final es creuen el que li diuen "per què ho han dit a la ràdio..." M'explico? Crec que en Basté podia haber dit algo sobre el tema enquestes, saben les dades correctament i tenen la informació. Però no, callat com una puta al ser raconet...

    CARRASCLET (L'Hospitalet de l'Infant)

    ResponElimina
  3. Ok, l'acabo d'escoltar. La primera intervenció després del tall publicitari d'en Graupera és antològica.

    És impecable: usa dades, deixa entendre que ha parlat amb funcionaris de l'estat, anècdota personal emotiva i reveladora i tot explicat amb tranquil·litat i molta fermesa.

    Jo em pregunto que com pot ser que un jove tan intel·ligent i tan brillant com en Graupera no passi de "tenir una secció" i l'Antich sigui el director del diari més llegit de Barcelona.

    Hi ha un tap generacional molt dur de rosegar a les institucions importants de Catalunya. Gent que s'ha criat sota Franco, que son predigitals i que no entenen ni un borrall del mon en el que viuen. Per tant, soc optimista: la independència arribarà segur, encara que sigui només per mera biologia.

    Menció especial a la Calvet, és molt tècnica, molt racional i pot semblar freda, però les va deixant anar amb precisió quirúrgica. M'ha agradat molt el comentari que fa sobre els guanyadors de les eleccions andaluses.

    Un combat molt desigual, la batalla de les idees l'hem guanyat de carrer. I amés, els millors estan del nostre costat.

    Una última pregunta: aquest Rovira el dec tenir vist per algun lloc, la seva veu em sona molt. Pot ser que fos corresponsal a TV3?

    ResponElimina
  4. Certament, a les tertúlies dels mitjans principals, dominades per homes de l'establishment, la presència de l'independentisme és encara molt lluny de l'espai que ocupa socialment.

    Ramon Rovira és, en efecte, un veterà periodista de Televisió de Catalunya... la nostra (se suposa).

    ResponElimina
  5. Escoltava sovint la tertulia d'en Basté però de quan vaig sentir el Bolaño parlant de les consultes independentistes (amb un menyspreu i unes mentides que feien feredat)...vaig deixar de sentir la tertúlia...i, per casualitat, l'altra dia vaig sentir quan en Rovira parlava....vaig apagar la ràdio...és que tinc molt poc estomac.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Monòleg / Persecució

MONÒLEG. La vicepresidenta espanyola, ministra delegada especial per a les colònies, Soraya Sáenz de Santamaría, ha començat la seva tasca al despatx del virregnat tot reunint-se amb els indígenes que pensen exactament igual que ella. D’això en diuen diàleg. Naturalment, Inés Arrimadas i Miquel Iceta han procedit a la sortida, davant dels periodistes, al corresponent bany i massatge al Partido Popular, tal i com convé en aquest moment a la política de la metròpoli. A continuació, la vicepresidenta comissionada a promès reunir-se amb personalitats i entitats del país. Encara no en coneixem el llistat, però podem sospitar que totes hauran de creuar la Diagonal i que no hi mancaran Sociedad Civil Catalana, el Foment del Treball Nacional i el Cercle d’Economia. I és que, de tant “informar-se” a través dels mitjans espanyols al PP han arribat a la conclusió interessada de que aquí només existeixen els seus. 
PERSECUCIÓ. Després que, pocs dies abans, el nou delegat del Govern al Regne Unit…