dimecres, 7 març de 2012

Una generació que s'escapoleix de l'escomesa

Cosmocaixa (Barcelona)










Segueixo la formulació clàssica d'en Joaquim M. Puyal (encara que reconec que fa uns anys que sóc més d'en Joan M. Pou, pel que fa a les retransmissions radiofòniques del Barça) quan es referia a la manera en la qual un davanter esmunyedís era capaç d'evitar la garrotada del defensa. I en efecte, la crisi està demostrant que hi ha jugadors molt hàbils. Hi pensava arran de la jornada de mobilització universitària (professors, personal d'administració i alumnes) del passat 29 de febrer. Un altre moviment nascut de la frustració de les expectatives de futur d'una àmplia majoria social. Admetem-ho, els nostres joves (amb les quotes més altes d'atur del món civilitzat), si és que volen progressar o simplement mantenir els estàndards de vida (encara que sigui a la baixa) dels seus pares, a hores d'ara no tenen altra perspectiva al davant que no sigui la de l'exili econòmic massiu. Són els qui rebran les conseqüències de la covardia de les generacions anteriors, que som les que hem cavalcat sobre el malbaratament i les que hem consentit el saqueig intern i extern del nostre país.

Perquè, crec no ser injust si afirmo que, en el món de l'administració pública en general i molt, molt particularment en l'ensenyament universitari, hi ha una generació gairebé sencera, la que es mou entre els 55 i els 70 anys, curiosament la de la revolució del 68, que no ha assumit la crisi que patim. Que tot i ser plenament responsable ha decidit en la seva major part que la cosa no va amb ells. I clar, resulta que són els qui manen. Que són a dalt de la piràmide jeràrquica. I fan pagar els plats trencats als de sota. Els joves professors i investigadors són els qui veuen les seves hores de feina reduïdes o se'n van al carrer. Algú s'ha preguntat a quin preu es paga a la nostra universitat pública una hora de docència d'un professor precari de trenta anys i a quin altre una d'un estabilitzat de seixanta? Puc acceptar, resultat de l'experiència i el coneixement adquirit que la diferència arribés a ser del doble. Però és que avui, el salt pot ser d'entre sis i vuit vegades. I això és intolerable. Si és que cal retallar en el capítol de personal, els primers que han de notar-ho son els qui més guanyen. Només ells. I quan la diferència no sigui la que és, ja hi entraran els pobres associats...

10 comentaris:

  1. La claves amb les paraules de la generació del 68. La generació que va córrer davant dels grisos i que sempre dóna lliçons, la generació que ha hipotecat el futur del país, va deixar morir al llit el dictador i sempre dóna lliçons de moral i el dificil que ho va tenir. Una generació que ha arruïnat el país.

    http://vaderiure.blogspot.com/2012/03/alcem-el-puny-camarades-comunistes.html

    ResponElimina
  2. No accepto gens ni mica el comentari d'Agència EME!!
    Probablement, no deus haver viscut aquella època i situació en la que havíem de viure. Es feia molta feina, i creu-me, que si alguna cosa tenia ben organitzada aquella gentussa era el servei d'espionatge, on no et podies desmarcar de res. Podem fer comentaris però no afirmacions sense fonament que arribin a ofendre.
    Et poso un exemple, Sr. EME: Jo vaig estar reclutat a l'exèrcit del Franco quan les dues revoltes de l'ETA. L'acolloniment dels militars i soldats, no-militars!, era més que impressionant! Fent jo guàrdia de nit, se'm va presentar un tinent, que jo sabia qui era, i em va oferir escoltar la BBC en la seva emissió en castellà. "- Sé que la escuchas en tu casa y por esto te la brindo, para que sepas lo que está pasando" A continuació, m'engalta que també sap que sóc (era...!) alpinista i coneixia tots els passos del Pirineu, inclòs en ple hivern. I, en va col·locar que si jo el deixaria acompanyar-me en cas de voler escapar d'una molt possible nova guerra civil... El meu silenci va ser de silenci total des del principi fins el final d'aquells dies molt més que negres.
    Ho sabien tot de cadascú i ningú no se'n podia escapar de res. Sabien que estudiava a la Massana, "Centro de maldades..."

    I tu, ara em vens dient que el varem deixar morir al llit. No saps gens ni mica el que dius, Sr. EME!!

    ResponElimina
  3. El veu deixar morir al llit o no? I quan va morir al llit veu passar a arruïnar el país o no? Totes les dictadures tenen serveis d'intel·ligència potents: és el que les manté al poder. Però hi ha llocs on els dictadors moren a la forca o afusellats. Però bé, això és aigua passada: ara hem de construir un futur.

    Hi ha un altre mal, apart dels grans sous i la passivitat política d'aquestes generacions. Un mal molt més lesiu pel país: son una generació pre-digital. Amb honorables excepcions, senyor Llull, això no va per tu ;)

    Ocupen els càrrecs alts i intermedis de moltes organitzacions i, per edat, no saben com treballar correctament fent servir la xarxa. No n'hi ha prou de fer servir el paquet ofimàtic de torn o tenir comptes oberts a vàries xarxes socials, és pensar diferent. Pensar com només pot pensar algú que ha tingut ordinador des de que ha nascut.

    El drama d'aquest atur juvenil tan alt que tenim és que tots aquests joves tan ben formats i amb una mentalitat nova i connectada de fer les coses no estan modernitzant les maneres de fer de les empreses i de l'administració de Catalunya. La gent que pren les decisions a aquestes organitzacions te una concepció antiga del mon i una manera desfasada de fer les coses.

    I el drama es que amb la legislació laboral actual, premiem el manteniment d'aquests dinosaures pre-digitals al seu lloc de treball i condemnem els joves que poden modernitzar el país a treballs precaris, a l'atur o a l'exili. La llei laboral hauria de servir per fotre totes aquestes mòmies al carrer i substituir-les per joves amb empenta i una nova manera de fer les coses.

    Hi ha països que ja ho estan fent, això. Països que agafaran un avantatge massa gran per poder atrapar-los si no espavilem.

    Mai a història hi ha hagut una bretxa generacional tan bèstia com l'actual entre la generació digital i la pre-digital. La revolució industrial va ser un joc de nens comparat amb la capacitat disruptiva d'internet. Quan el procés d'implantació de les noves tecnologies hagi acabat al Mon no el reconeixera ni Gaia és a dir, sa mare.

    Perdonin els patricis d'edat més avançada per usar alguns termes una mica hard: és un tema que m'encén això de veure el país enfonsar-se mentre aparta de la societat aquells que podrien salvar-lo.

    ResponElimina
  4. Amics, gràcies: avui grandíssim debat!

    ResponElimina
  5. Si callo davant d'aquest "Anònim" que m'atribueix haver arruïnat el país, semblarà que accepto aquestes bajanades. No és així. En tot cas, crec que sempre hi ha hagut oportunistes que han mirat pel seu propi profit, encara que sigui arrossegant aquestes conseqüències com les que estem vivint. Sempre n'hi ha hagut i sempre n'hi haurà de lladres de guant blanc i oportunistes de règims i democràcies agafant-se als forats que ells mateixos dissenyen o aprofiten, amb lleis mal fetes d'origen.
    Les diferències de sous amb les diferents categories d'una mateixa professió, sempre hi hauran de ser per no haver de caure almenys dins d'aquella paròdia dels anys trenta del segle passat al Gran Teatre del Liceu on un taquiller reclamava cobrar el mateix que un tenor. Aquest li va contestar que no li faria res fer d'acomodador; que el problema seria si ell seria capaç de cantar la Traviatta. No vull justificar ni molt menys les fugues de capital, per exemple, del Banc Santander ni tampoc d'organismes, on el seu motiu d'existència és aquest precisament, el de buidar cabals públics. Però, aquesta professió, com també la del sexe, són tant velles com la humanitat. No cal alterar-se. El que sí cal i molt urgent és posar-hi remei. Aquesta feina recau ara als nous joves, tant nets i purs que volen arreglar el que també alguns de la meva generació van podrir.

    ResponElimina
  6. No se si ho has llegit bé, però la teva resposta no te absolutament res a veure amb el meu comentari. La idea clau és "pre-digitals vs digitals". Va molt més enllà del que dius.

    Això que esta passant ara és molt més gros que quan vem passar de l'Antic Règim a la Modernitat o de les societats agràries a les societats industrials. El poder transformador de la xarxa ho canviarà absolutament tot: les maneres de produir, les maneres de comunicar-nos, les maneres d'organitzar-nos políticament, les maneres de generar i consumir cultura, etc.

    Mentre "alla fora" hi ha països que permeten entrar als joves a les empreses i els governs per començar aquest procés de transformació, Espanya nega a aquests joves la oportunitat.

    Els catalans vam arribar pels pèls a la Revolució Industrial, no siguem tan burros de deixar-nos perdre la Revolució Digital o serem esborrats de la història.

    Hi ha coses que estem fent bé: el .cat i la implantació del català a les noves tecnologies, el MWC, el 22@, però encara ens queda molt i molt per fer. I tenim l'esperit i el talent per tirar-ho endavant.

    Per fer-ho necessitem una nova llei laboral i un nou estat.

    ResponElimina
  7. Precisament, el meu fill petit és enginyer informàtic i està en un lloc d'investigació.... no creguis que sóc primitiu....i no em descobreixis el món, home... Sigues modest i treballa en silenci.

    ResponElimina
  8. Suposo que soc de la generació del 68, com en dieu, o potser d'alguna d'anterior ja que vaig néixer al 44.
    D'acord, soc un carca i em tindríeu de cremar a la foguera perquè vaig néixer massa aviat, perquè vaig aprendre set llengües mentre treballava quinze hores diàries, incloent dissabtes i mes d'un diumenge al matí com autònom en el ram de la electrònica, després s'hi va barrejar la informàtica i vaig tenir d'aprendre a programar i tot.

    Però continuo sent un carca i un malbaratador de generacions i recursos públics, aquells que tots els polítics m'han robat al llarg de tota la meva vida laboral... i soc tot això perquè vaig deixar morir al dictador al seu llit... que no sereu tots els mes joves per deixar que ens robin les Caixes d'Estalvis, que ens envaeixin, que escupin sobre la nostra llengua, que us abaixin els sous i que us robin la dignitat?.
    I no saber fer res mes que escriure-ho aquí?.
    No sabeu sortir al carrer a agafar el que es vostre?.
    Tan sols sabeu rondinar i donar les culpes als vells?.

    Varem deixar morir a un dictador al llit.... i aleshores perquè hi heu deixat morir a el de les figues?, si vull dir al Fraga, i hi deixareu morir al Aznar i al Guerra i a.... tots els demés. I el mal es que també hi deixareu morir a la nostra llengua i al nostre poble... on sou valents?, al darrera d'un teclat i un monitor?... bon lloc per salvar Catalunya, o potser teniu por de sortir al carrer a jugar-vos la pell?.

    Be, callo perquè soc vell, carca i mai soc fet res per ningú... però si un dia em necessiteu, conteu amb mi, soc vell, poc hi tinc a perdre i no em fera massa por estar amb tots vosaltres a primera fila.

    I mireu amb deteniment, hi han vells carcas amb sous inacceptables i d'altres que cobrem una pensió que no arriba a 600 euros... i també joves que ens estan robant tot el que poden des-de càrrecs no merescuts... no es qüestió d'edat ni de ser de la generació del 68...

    ResponElimina
  9. El teu final el millor.

    ResponElimina
  10. Estic completament d'acord amb anònim sobre els "digitals vs pre-digitals". Una generació formada no pot accedir al llocs de treball, plens de gent que està obsoleta i lluny de poder ser competitius.

    En totes les generacions i en tot hi ha excepcions. Però hi ha estadístiques i evidències que ho es poden negar.

    Reivindico aquesta generació, perquè sempre hem estat els dolents. Els pocs treballadors, que no protesten al carrer, que s'ho han trobat tot fet, que no han lluitat per res... I segurament fem moltes coses malament. Però no ens deixeu un món tan bonic ni tan ideal. Sap greu que us critiquin? Nosaltres ja hi estem acostumats a ser els dolents.

    Perdó per no haver contestat abans. Bon debat.

    ResponElimina