Ves al contingut principal

Una lliçó memorable del Pujol historiador

   

"Només ens podrà salvar l'actitud independentista". Déu n'hi do. És aquesta frase la que més han destacat, lògicament, els mitjans. Però, per als qui estimem la història del país i, en particular, la tan menystinguda memòria del que m'agrada anomenar la Catalunya Constitucional, és a dir, del país-Estat que ens van arrabassar per la força de les armes a les primeries del segle XVIII, és un autèntic plaer saber (més enllà del seu grau d'independentisme actual) que al si del nostre patrimoni nacional disposem de figures de l'alçada intel·lectual del president Pujol. La seva conferència de fa uns dies a ESADE, sota el títol "En el tombant del camí, 1714-2014", és una autèntica meravella, sota la premissa que no es pot conèixer un país sense saber història, geografia i demografia. La teniu accessible a Vilaweb TV. És una hora i quart, però val realment la pena. Us enllaço també el text, per als qui el vulgueu llegir directament. És, en definitiva, un riquíssim repàs a vol d'ocell de tres-cents anys de la història del país i de la nostra reconstrucció nacional.

Moltes vegades hem escoltat darrerament l'anàlisi del president Pujol sobre l'engany que ha suposat per al nostre país l'anomenada Transició democràtica. Aquesta conferència, però, té l'enorme mèrit de donar tot el gruix de la llarga durada a la història del nostre redreç com a país a punt d'esdevenir estat. Extraordinària reflexió sobre la tendència catalana (a diferència d'altres territoris peninsulars, com ara Navarra) a oblidar la dimensió institucional del propi passat i en particular la Catalunya constitucional, la Catalunya l'Estat, que podria haver representat (i no ho ha sigut) referent central del catalanisme, més amant de centrar la lluita en la cultura i en la reforma de l'Estat espanyol. Perquè en els temps de la nostra plenitud, va ser l'Estat propi allò que va donar cohesió i identitat indiscutible a la comunitat catalana. I no serà, novament, sense un Estat propi que podrem mantenir novament en el segle XXI la cohesió i la identitat. Evitar, en definitiva, com diria el president Pujol, la residualització d'aquest petit país.

Comentaris

  1. Veig que no hi ha cap comentari i, en canvi, cal fer-ho. En honor a les persones que amb bon coneixement i cultura -i sobretot havent reconegut el gir de cent vuitanta graus que ha fet!- que fan l'esforç de mantenir la cerca de la dignitat de Catalunya.

    L'agressió a la que estem sotmesos ja no té aturador. Ara ja tots ens estem dient les coses clarament. És una purga dels odis que ens han provocat la seva repressió i que ells ja creien conquerida.
    Doncs no, estem vius i neguitosos per fugir d'Espanya. S'ho han buscat amb afany i ara ja no callarem per res. Amb aquesta revifalla nostra, a més de les últimes bufetades que hem rebut, crec que també hi juga el factor internet. Com doncs, ens podríem comunicar ara sense aquesta eina? L'internet ens allibera i concentra a tots alhora. Visca!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…