dissabte, 17 març de 2012

Una lliçó memorable del Pujol historiador

   

"Només ens podrà salvar l'actitud independentista". Déu n'hi do. És aquesta frase la que més han destacat, lògicament, els mitjans. Però, per als qui estimem la història del país i, en particular, la tan menystinguda memòria del que m'agrada anomenar la Catalunya Constitucional, és a dir, del país-Estat que ens van arrabassar per la força de les armes a les primeries del segle XVIII, és un autèntic plaer saber (més enllà del seu grau d'independentisme actual) que al si del nostre patrimoni nacional disposem de figures de l'alçada intel·lectual del president Pujol. La seva conferència de fa uns dies a ESADE, sota el títol "En el tombant del camí, 1714-2014", és una autèntica meravella, sota la premissa que no es pot conèixer un país sense saber història, geografia i demografia. La teniu accessible a Vilaweb TV. És una hora i quart, però val realment la pena. Us enllaço també el text, per als qui el vulgueu llegir directament. És, en definitiva, un riquíssim repàs a vol d'ocell de tres-cents anys de la història del país i de la nostra reconstrucció nacional.

Moltes vegades hem escoltat darrerament l'anàlisi del president Pujol sobre l'engany que ha suposat per al nostre país l'anomenada Transició democràtica. Aquesta conferència, però, té l'enorme mèrit de donar tot el gruix de la llarga durada a la història del nostre redreç com a país a punt d'esdevenir estat. Extraordinària reflexió sobre la tendència catalana (a diferència d'altres territoris peninsulars, com ara Navarra) a oblidar la dimensió institucional del propi passat i en particular la Catalunya constitucional, la Catalunya l'Estat, que podria haver representat (i no ho ha sigut) referent central del catalanisme, més amant de centrar la lluita en la cultura i en la reforma de l'Estat espanyol. Perquè en els temps de la nostra plenitud, va ser l'Estat propi allò que va donar cohesió i identitat indiscutible a la comunitat catalana. I no serà, novament, sense un Estat propi que podrem mantenir novament en el segle XXI la cohesió i la identitat. Evitar, en definitiva, com diria el president Pujol, la residualització d'aquest petit país.

1 comentari:

  1. Veig que no hi ha cap comentari i, en canvi, cal fer-ho. En honor a les persones que amb bon coneixement i cultura -i sobretot havent reconegut el gir de cent vuitanta graus que ha fet!- que fan l'esforç de mantenir la cerca de la dignitat de Catalunya.

    L'agressió a la que estem sotmesos ja no té aturador. Ara ja tots ens estem dient les coses clarament. És una purga dels odis que ens han provocat la seva repressió i que ells ja creien conquerida.
    Doncs no, estem vius i neguitosos per fugir d'Espanya. S'ho han buscat amb afany i ara ja no callarem per res. Amb aquesta revifalla nostra, a més de les últimes bufetades que hem rebut, crec que també hi juga el factor internet. Com doncs, ens podríem comunicar ara sense aquesta eina? L'internet ens allibera i concentra a tots alhora. Visca!

    ResponElimina