Ves al contingut principal

Una matrioshka gal·lesa










Avui hi ha hagut sort (un xic de matinar em costa) i he trobat lloc per seure. Com el viatge no dura gaire, cada dia m'assalta el mateix dubte. Em trec l'abric o no? I al final, en una història que es repeteix enmig de la inconsciència de qui porta el pilot automàtic posat, acostuma a dominar una interpretació molt personal i casolana de quin serà el contrast de temperatura en sortir novament a l'exterior. Poso la mà al fons de la bossa i n'extrec el llibre. És una reedició recent (l'original, de 1938) del clàssic Hores angleses, de Ferran Soldevila (Barcelona: Adesiara, 2011, 311 p.). El punt de lectura m'introdueix a la pàgina 183. És el dietari de l'estada britànica del gran historiador com a lecturer in Spanish a la Universitat de Liverpool. Escriu, hores després, les seves impressions de l'1 de març de 1928. El Dewi Sant en gal·lès, el dia de Sant David, patró del País de Gal·les. Ha escoltat per la ràdio el discurs de celebració d'una de les grans figures polítiques de la història d'aquell país, David Lloyd George (Manchester, 1863- Llanystumdwy, 1945), l'únic primer ministre de la història britànica de llengua materna no anglesa.

L'home que va signar el Tractat angloirlandès de 1921 i va viure l'any següent la proclamació de l'Estat Lliure d'Irlanda, diu abrandat, alguns anys més tard: "les noves petites nacions d'Europa poden ésser molestes, però la força motriu del patriotisme ha donat nova vida a aquests països. Ha deslliurat noves energies, ha elevat la moral del poble, ha vivificat llur vida intel·lectual, ha desvetllat impulsos dorments, i això aconseguirà a la fi elevar-hi tot el nivell material d'existència. La prova suprema que una nació és apta per a viure és aquesta: que hagi pogut, a través de les edats, sobreviure a l'opressió, a la tirania, i a les forces desintegradores que treballen per la destrucció d'una nacionalitat." La ràdio transmet a Soldevila càlids aplaudiments de fons, amb els quals l'historiador s'identifica, segons deixa escrit, amb expressió de sorollosa conformitat. El mateix assentiment que m'assalta en llegir aquesta la seva crònica del dia de Sant David, celebració gal·lesa per excel·lència. En el tren sona el nom de la propera parada i em trenca la lectura. Em poso la bufanda i em cordo l'abric. En fer-ho tinc la sensació de formar part d'una extranya matrioshka gal·lesa.

Comentaris

  1. Ep, això és perillós! Això de caure dins d'un llibre és molt perillós!! És com allò que tots vèiem quan anàvem a veure una peli de cowboys, on tothom sortia del cine fent gestos provocadors de prepotència; si era una de temes socials, com que estava censurada i ningú no podia entendre res, les cares eren d'enigma..., etc.
    Recordeu allò que li va passar al capità Haddock, amic del Tintin, un dia que es va adormir llegint les memòries dels seus avantpassats entremig de got i got de vi... va caure en un forat del temps...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…