dijous, 1 març de 2012

Una matrioshka gal·lesa










Avui hi ha hagut sort (un xic de matinar em costa) i he trobat lloc per seure. Com el viatge no dura gaire, cada dia m'assalta el mateix dubte. Em trec l'abric o no? I al final, en una història que es repeteix enmig de la inconsciència de qui porta el pilot automàtic posat, acostuma a dominar una interpretació molt personal i casolana de quin serà el contrast de temperatura en sortir novament a l'exterior. Poso la mà al fons de la bossa i n'extrec el llibre. És una reedició recent (l'original, de 1938) del clàssic Hores angleses, de Ferran Soldevila (Barcelona: Adesiara, 2011, 311 p.). El punt de lectura m'introdueix a la pàgina 183. És el dietari de l'estada britànica del gran historiador com a lecturer in Spanish a la Universitat de Liverpool. Escriu, hores després, les seves impressions de l'1 de març de 1928. El Dewi Sant en gal·lès, el dia de Sant David, patró del País de Gal·les. Ha escoltat per la ràdio el discurs de celebració d'una de les grans figures polítiques de la història d'aquell país, David Lloyd George (Manchester, 1863- Llanystumdwy, 1945), l'únic primer ministre de la història britànica de llengua materna no anglesa.

L'home que va signar el Tractat angloirlandès de 1921 i va viure l'any següent la proclamació de l'Estat Lliure d'Irlanda, diu abrandat, alguns anys més tard: "les noves petites nacions d'Europa poden ésser molestes, però la força motriu del patriotisme ha donat nova vida a aquests països. Ha deslliurat noves energies, ha elevat la moral del poble, ha vivificat llur vida intel·lectual, ha desvetllat impulsos dorments, i això aconseguirà a la fi elevar-hi tot el nivell material d'existència. La prova suprema que una nació és apta per a viure és aquesta: que hagi pogut, a través de les edats, sobreviure a l'opressió, a la tirania, i a les forces desintegradores que treballen per la destrucció d'una nacionalitat." La ràdio transmet a Soldevila càlids aplaudiments de fons, amb els quals l'historiador s'identifica, segons deixa escrit, amb expressió de sorollosa conformitat. El mateix assentiment que m'assalta en llegir aquesta la seva crònica del dia de Sant David, celebració gal·lesa per excel·lència. En el tren sona el nom de la propera parada i em trenca la lectura. Em poso la bufanda i em cordo l'abric. En fer-ho tinc la sensació de formar part d'una extranya matrioshka gal·lesa.

1 comentari:

  1. Ep, això és perillós! Això de caure dins d'un llibre és molt perillós!! És com allò que tots vèiem quan anàvem a veure una peli de cowboys, on tothom sortia del cine fent gestos provocadors de prepotència; si era una de temes socials, com que estava censurada i ningú no podia entendre res, les cares eren d'enigma..., etc.
    Recordeu allò que li va passar al capità Haddock, amic del Tintin, un dia que es va adormir llegint les memòries dels seus avantpassats entremig de got i got de vi... va caure en un forat del temps...

    ResponElimina