Ves al contingut principal

Una matrioshka gal·lesa










Avui hi ha hagut sort (un xic de matinar em costa) i he trobat lloc per seure. Com el viatge no dura gaire, cada dia m'assalta el mateix dubte. Em trec l'abric o no? I al final, en una història que es repeteix enmig de la inconsciència de qui porta el pilot automàtic posat, acostuma a dominar una interpretació molt personal i casolana de quin serà el contrast de temperatura en sortir novament a l'exterior. Poso la mà al fons de la bossa i n'extrec el llibre. És una reedició recent (l'original, de 1938) del clàssic Hores angleses, de Ferran Soldevila (Barcelona: Adesiara, 2011, 311 p.). El punt de lectura m'introdueix a la pàgina 183. És el dietari de l'estada britànica del gran historiador com a lecturer in Spanish a la Universitat de Liverpool. Escriu, hores després, les seves impressions de l'1 de març de 1928. El Dewi Sant en gal·lès, el dia de Sant David, patró del País de Gal·les. Ha escoltat per la ràdio el discurs de celebració d'una de les grans figures polítiques de la història d'aquell país, David Lloyd George (Manchester, 1863- Llanystumdwy, 1945), l'únic primer ministre de la història britànica de llengua materna no anglesa.

L'home que va signar el Tractat angloirlandès de 1921 i va viure l'any següent la proclamació de l'Estat Lliure d'Irlanda, diu abrandat, alguns anys més tard: "les noves petites nacions d'Europa poden ésser molestes, però la força motriu del patriotisme ha donat nova vida a aquests països. Ha deslliurat noves energies, ha elevat la moral del poble, ha vivificat llur vida intel·lectual, ha desvetllat impulsos dorments, i això aconseguirà a la fi elevar-hi tot el nivell material d'existència. La prova suprema que una nació és apta per a viure és aquesta: que hagi pogut, a través de les edats, sobreviure a l'opressió, a la tirania, i a les forces desintegradores que treballen per la destrucció d'una nacionalitat." La ràdio transmet a Soldevila càlids aplaudiments de fons, amb els quals l'historiador s'identifica, segons deixa escrit, amb expressió de sorollosa conformitat. El mateix assentiment que m'assalta en llegir aquesta la seva crònica del dia de Sant David, celebració gal·lesa per excel·lència. En el tren sona el nom de la propera parada i em trenca la lectura. Em poso la bufanda i em cordo l'abric. En fer-ho tinc la sensació de formar part d'una extranya matrioshka gal·lesa.

Comentaris

  1. Ep, això és perillós! Això de caure dins d'un llibre és molt perillós!! És com allò que tots vèiem quan anàvem a veure una peli de cowboys, on tothom sortia del cine fent gestos provocadors de prepotència; si era una de temes socials, com que estava censurada i ningú no podia entendre res, les cares eren d'enigma..., etc.
    Recordeu allò que li va passar al capità Haddock, amic del Tintin, un dia que es va adormir llegint les memòries dels seus avantpassats entremig de got i got de vi... va caure en un forat del temps...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…