Ves al contingut principal

Com vaig conèixer en Pere Navarro

Via Verda del Baix Ebre
Ho reconec, el títol d'aquest apunt té una mica de trampa. De fet no ens varem conèixer, només ens varem veure. Ja em perdonareu, però (amb carinyo per tots ells) com que no sóc ni periodista, ni terrassenc, ni socialista, no acostumo a coincidir amb en Pere Navarro. De fet, només l'he vist al natural aquella vegada. I, francament, un servidor anava massa calent; va ser millor no iniciar cap conversa. Però puc dir que aquell dia el vaig conèixer, vaig tastar quins eren els seus valors. El vaig veure, de conversa, a la porta del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Terrassa. Un servidor havia anat a participar en un taller. L'escena va ser tan desagradable que suposo que per això no m'hi han tornat a convidar. En aquella petita sala hi havia experts portuguesos, italians, espanyols i catalans. Es tractava de valorar quins esforços calia desplegar per conservar amb més eficiència el patrimoni llegat per la desapareguda indústria tèxtil a Catalunya. Però, els organitzadors, bàsicament l'Ajuntament de Terrassa, no havien previst que el català fos llengua oficial del taller.

Quan vaig començar a parlar (d'això en deu fer uns tres anys) el moderador em va tallar per dir-me que no podia expressar-me en català. Era directament kafkià. Parlàvem de la necessitat d'esforçar-nos en la conservació del patrimoni i m'obligaven a desar la llengua del país al calaix. Els vaig dir que si no podia parlar com volia que ho deixava córrer i al final em van fer traducció simultània. Aquests dies, mentre escolto les darreres evolucions socialistes (sembla que amb certs enfrontaments interns) en relació al pacte fiscal, no he pogut deixar de recordar l'escena. Per evitar la confrontació, renunciar a la pròpia llengua. Per a la nostra esquerra sucursalista el màxim valor és el d'evitar la confrontació amb Espanya. Encara que per fer-ho t'hagis de menjar amb patates allò que més li convindria al país. Evitar la confrontació partint de la base que els nostres acceptaran sistemàticament acotar el cap i fer una passa més en el camí de l'autodestrucció del propi país a fi d'evitar l'enfrontament. I és veritat, quan ens hagin liquidat del tot (que és el que fa cinc segles que intenten) ja no hi haurà cap mena de confrontació.

Comentaris

  1. Muntaner
    Gràcies per descubirme una cara de Pere Navarro.
    No em sorprèn. Em fastigueja pensar que la meva intuïció era correcta.
    Només em consola pensar en la seva mediocritat intel · lectual i de lideratge, que com a continuació d'un altre mediocre (Montilla) estan enfonsant el PSC. EL fotut és que els que volen liderar el PSC uns són mediocres i altres butiflers.

    ResponElimina
  2. En aquestes alçades de la pel·licula ja no es pot parlar dels "nostres" referint-se als integrants de PSC. Ja no son dels nostres. Ells, per a mi, son com els del PPC. Son espanyols i per tant son gent que treballa contra el meu poble. Son malvats. Dolents de mena. Delinqüents. Les coses estan ben clares: ells han escollit defensar els interessos perversos d'Espanya, per tan van en contra dels interessos de Catalunya.

    ResponElimina
  3. Això és el que en Duran-Lleida està dient avui en el seu Congrés: No a la indep. per evitar confrontacions.
    Doncs, sàpiguen D.-Ll. i PSCs que està pujant molt la conscienciació nacional catalana de molts dels fills d'immigrants dels anys seixanta. Això vol dir que s'està incrementant molt l'ús del català dins d'àmbits que fa molt poc no s'usava. Tot això, gràcies al PP amb la seva persecució contra el català i tot un seguit d'altres factors desencadenants.

    Tant és així que se m'acut que un Òmnium Cultural o similar podria engegar una campanya d'agraïment a tots aquests nous catalans conscienciats del seu país. Seria un acte molt avantatjós per fer pinya.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Muntaner.
      M'agradaria ser tan optimista com tu, però les dades del CEO afirmen el contrari.
      El que en aquests moments estem llegint sobre el congrés d'UDC no apunta cap a la bona direcció.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…