Com vaig conèixer en Pere Navarro

Via Verda del Baix Ebre

Ho reconec, el títol d'aquest apunt té una mica de trampa. De fet no ens varem conèixer, només ens varem veure. Ja em perdonareu, però (amb carinyo per tots ells) com que no sóc ni periodista, ni terrassenc, ni socialista, no acostumo a coincidir amb en Pere Navarro. De fet, només l'he vist al natural aquella vegada. I, francament, un servidor anava massa calent; va ser millor no iniciar cap conversa. Però puc dir que aquell dia el vaig conèixer, vaig tastar quins eren els seus valors. El vaig veure, de conversa, a la porta del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Terrassa. Un servidor havia anat a participar en un taller. L'escena va ser tan desagradable que suposo que per això no m'hi han tornat a convidar. En aquella petita sala hi havia experts portuguesos, italians, espanyols i catalans. Es tractava de valorar quins esforços calia desplegar per conservar amb més eficiència el patrimoni llegat per la desapareguda indústria tèxtil a Catalunya. Però, els organitzadors, bàsicament l'Ajuntament de Terrassa, no havien previst que el català fos llengua oficial del taller.

Quan vaig començar a parlar (d'això en deu fer uns tres anys) el moderador em va tallar per dir-me que no podia expressar-me en català. Era directament kafkià. Parlàvem de la necessitat d'esforçar-nos en la conservació del patrimoni i m'obligaven a desar la llengua del país al calaix. Els vaig dir que si no podia parlar com volia que ho deixava córrer i al final em van fer traducció simultània. Aquests dies, mentre escolto les darreres evolucions socialistes (sembla que amb certs enfrontaments interns) en relació al pacte fiscal, no he pogut deixar de recordar l'escena. Per evitar la confrontació, renunciar a la pròpia llengua. Per a la nostra esquerra sucursalista el màxim valor és el d'evitar la confrontació amb Espanya. Encara que per fer-ho t'hagis de menjar amb patates allò que més li convindria al país. Evitar la confrontació partint de la base que els nostres acceptaran sistemàticament acotar el cap i fer una passa més en el camí de l'autodestrucció del propi país a fi d'evitar l'enfrontament. I és veritat, quan ens hagin liquidat del tot (que és el que fa cinc segles que intenten) ja no hi haurà cap mena de confrontació.