Ves al contingut principal

Correus o els serveis públics mandingues

Torre Agbar (Barcelona)
Sens dubte, un mandinga corrent per la selva (i tampoc cal que sigui massa jove) va molt més ràpid que el servei de correus públic que paguem els de la tribu dels catalans. Potser només és un problema del Vallès. Fins i tot, de Sabadell. No ho sé. En tot cas, l'abandonament al que ha arribat el servei públic en aquest racó del país on visc és espectacular. No em refereixo només al fet que l'oficina on has d'anar a recollir els efectes postals es trobi a més d'un quilòmetre de distància de casa en una ciutat de més de dos-cents mil habitants. Sinó al fet que la manca de personal (suposo) fa que els terminis de lliurament siguin propis de l'època de la diligència. La darrera experiència espectacular l'hem patit a casa amb motiu de la recepció des de Saragossa d'un paquet amb regals per a l'aniversari dels meus fills: només va arribar deu dies després de l'esdeveniment. El van portar a correus el dia 16 i el 18 va arribar a Sabadell. Des del dia 18 fins al dia 2 del més següent, sembla que ningú s'hi va enrecordar. Ens el van portar a casa el divendres dia 3 i, com no hi érem, vam haver de deixar passar tot el cap de setmana.

El dilluns vaig passejar-me una bona estona fins a l'oficina del centre. Excel·lent organització, amb pantalleta per a la gestió de cues. Espais amplis. Després d'esperar (poc) arriba el meu torn. Demano explicacions que justifiquin un cas com aquest. Amb extrema amabilitat, a través del seu excel·lent programa de gestió de trameses, són capaços d'especificar-me tots i cadascun dels moviments realitzats pel paquet en qüestió amb precisió matemàtica. Em proposen fins i tot la possibilitat de parlar amb algun responsable de l'oficina. Dic que no, que el que m'assalta, més que la indignació, és la curiositat. L'afany de saber com és possible que existeixin aquests forats negres. I no saben explicar el perquè. Abans d'acabar la conversa amb l'amable treballadora que m'atèn demano si allò que m'ha passat a mi, acostuma a succeir gaire sovint. "Sí, passa de tant en tant", em responen. I surto de l'oficina. I confirmo alleujat ràpidamnent que, tot i els mals presentiments, encara sóc al carrer de la Indústria de Sabadell i no en plena jungla dels mandingues.

Comentaris

  1. A Sant Cugat passa el mateix, un servei pèssim i absolutament antiquat. Això sí, tu ho dius, molta pantalleta per a aguantar les cues...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…