Ves al contingut principal

Correus o els serveis públics mandingues

Torre Agbar (Barcelona)
Sens dubte, un mandinga corrent per la selva (i tampoc cal que sigui massa jove) va molt més ràpid que el servei de correus públic que paguem els de la tribu dels catalans. Potser només és un problema del Vallès. Fins i tot, de Sabadell. No ho sé. En tot cas, l'abandonament al que ha arribat el servei públic en aquest racó del país on visc és espectacular. No em refereixo només al fet que l'oficina on has d'anar a recollir els efectes postals es trobi a més d'un quilòmetre de distància de casa en una ciutat de més de dos-cents mil habitants. Sinó al fet que la manca de personal (suposo) fa que els terminis de lliurament siguin propis de l'època de la diligència. La darrera experiència espectacular l'hem patit a casa amb motiu de la recepció des de Saragossa d'un paquet amb regals per a l'aniversari dels meus fills: només va arribar deu dies després de l'esdeveniment. El van portar a correus el dia 16 i el 18 va arribar a Sabadell. Des del dia 18 fins al dia 2 del més següent, sembla que ningú s'hi va enrecordar. Ens el van portar a casa el divendres dia 3 i, com no hi érem, vam haver de deixar passar tot el cap de setmana.

El dilluns vaig passejar-me una bona estona fins a l'oficina del centre. Excel·lent organització, amb pantalleta per a la gestió de cues. Espais amplis. Després d'esperar (poc) arriba el meu torn. Demano explicacions que justifiquin un cas com aquest. Amb extrema amabilitat, a través del seu excel·lent programa de gestió de trameses, són capaços d'especificar-me tots i cadascun dels moviments realitzats pel paquet en qüestió amb precisió matemàtica. Em proposen fins i tot la possibilitat de parlar amb algun responsable de l'oficina. Dic que no, que el que m'assalta, més que la indignació, és la curiositat. L'afany de saber com és possible que existeixin aquests forats negres. I no saben explicar el perquè. Abans d'acabar la conversa amb l'amable treballadora que m'atèn demano si allò que m'ha passat a mi, acostuma a succeir gaire sovint. "Sí, passa de tant en tant", em responen. I surto de l'oficina. I confirmo alleujat ràpidamnent que, tot i els mals presentiments, encara sóc al carrer de la Indústria de Sabadell i no en plena jungla dels mandingues.

Comentaris

  1. A Sant Cugat passa el mateix, un servei pèssim i absolutament antiquat. Això sí, tu ho dius, molta pantalleta per a aguantar les cues...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…