Ves al contingut principal

Correus o els serveis públics mandingues

Torre Agbar (Barcelona)
Sens dubte, un mandinga corrent per la selva (i tampoc cal que sigui massa jove) va molt més ràpid que el servei de correus públic que paguem els de la tribu dels catalans. Potser només és un problema del Vallès. Fins i tot, de Sabadell. No ho sé. En tot cas, l'abandonament al que ha arribat el servei públic en aquest racó del país on visc és espectacular. No em refereixo només al fet que l'oficina on has d'anar a recollir els efectes postals es trobi a més d'un quilòmetre de distància de casa en una ciutat de més de dos-cents mil habitants. Sinó al fet que la manca de personal (suposo) fa que els terminis de lliurament siguin propis de l'època de la diligència. La darrera experiència espectacular l'hem patit a casa amb motiu de la recepció des de Saragossa d'un paquet amb regals per a l'aniversari dels meus fills: només va arribar deu dies després de l'esdeveniment. El van portar a correus el dia 16 i el 18 va arribar a Sabadell. Des del dia 18 fins al dia 2 del més següent, sembla que ningú s'hi va enrecordar. Ens el van portar a casa el divendres dia 3 i, com no hi érem, vam haver de deixar passar tot el cap de setmana.

El dilluns vaig passejar-me una bona estona fins a l'oficina del centre. Excel·lent organització, amb pantalleta per a la gestió de cues. Espais amplis. Després d'esperar (poc) arriba el meu torn. Demano explicacions que justifiquin un cas com aquest. Amb extrema amabilitat, a través del seu excel·lent programa de gestió de trameses, són capaços d'especificar-me tots i cadascun dels moviments realitzats pel paquet en qüestió amb precisió matemàtica. Em proposen fins i tot la possibilitat de parlar amb algun responsable de l'oficina. Dic que no, que el que m'assalta, més que la indignació, és la curiositat. L'afany de saber com és possible que existeixin aquests forats negres. I no saben explicar el perquè. Abans d'acabar la conversa amb l'amable treballadora que m'atèn demano si allò que m'ha passat a mi, acostuma a succeir gaire sovint. "Sí, passa de tant en tant", em responen. I surto de l'oficina. I confirmo alleujat ràpidamnent que, tot i els mals presentiments, encara sóc al carrer de la Indústria de Sabadell i no en plena jungla dels mandingues.

Comentaris

  1. A Sant Cugat passa el mateix, un servei pèssim i absolutament antiquat. Això sí, tu ho dius, molta pantalleta per a aguantar les cues...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.