Correus o els serveis públics mandingues

Torre Agbar (Barcelona)
Sens dubte, un mandinga corrent per la selva (i tampoc cal que sigui massa jove) va molt més ràpid que el servei de correus públic que paguem els de la tribu dels catalans. Potser només és un problema del Vallès. Fins i tot, de Sabadell. No ho sé. En tot cas, l'abandonament al que ha arribat el servei públic en aquest racó del país on visc és espectacular. No em refereixo només al fet que l'oficina on has d'anar a recollir els efectes postals es trobi a més d'un quilòmetre de distància de casa en una ciutat de més de dos-cents mil habitants. Sinó al fet que la manca de personal (suposo) fa que els terminis de lliurament siguin propis de l'època de la diligència. La darrera experiència espectacular l'hem patit a casa amb motiu de la recepció des de Saragossa d'un paquet amb regals per a l'aniversari dels meus fills: només va arribar deu dies després de l'esdeveniment. El van portar a correus el dia 16 i el 18 va arribar a Sabadell. Des del dia 18 fins al dia 2 del més següent, sembla que ningú s'hi va enrecordar. Ens el van portar a casa el divendres dia 3 i, com no hi érem, vam haver de deixar passar tot el cap de setmana.

El dilluns vaig passejar-me una bona estona fins a l'oficina del centre. Excel·lent organització, amb pantalleta per a la gestió de cues. Espais amplis. Després d'esperar (poc) arriba el meu torn. Demano explicacions que justifiquin un cas com aquest. Amb extrema amabilitat, a través del seu excel·lent programa de gestió de trameses, són capaços d'especificar-me tots i cadascun dels moviments realitzats pel paquet en qüestió amb precisió matemàtica. Em proposen fins i tot la possibilitat de parlar amb algun responsable de l'oficina. Dic que no, que el que m'assalta, més que la indignació, és la curiositat. L'afany de saber com és possible que existeixin aquests forats negres. I no saben explicar el perquè. Abans d'acabar la conversa amb l'amable treballadora que m'atèn demano si allò que m'ha passat a mi, acostuma a succeir gaire sovint. "Sí, passa de tant en tant", em responen. I surto de l'oficina. I confirmo alleujat ràpidamnent que, tot i els mals presentiments, encara sóc al carrer de la Indústria de Sabadell i no en plena jungla dels mandingues.

Comentaris

  1. A Sant Cugat passa el mateix, un servei pèssim i absolutament antiquat. Això sí, tu ho dius, molta pantalleta per a aguantar les cues...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas