De com les institucions del país lluitaven contra el frau fiscal

Palau de la Generalitat (Barcelona)
Les nostres institucions constitucionals històriques van tenir en la fiscalitat un dels seus punts forts. L'antiga Diputació del General o Generalitat justament va néixer el 1359 amb aquesta finalitat: la d'organitzar la recaptació dels impostos directes sobre els anomenats focs o famílies (i d'aquí el terme fogatges, d'aquestes campanyes de recaptació). Més tard, s'hi afegiren el control de les duanes exteriors (els drets dits d'entrades i eixides) i de la producció i circulació de productes, principalment tèxtils. Al llarg de la baixa edat mitjana, doncs, varem ser capaços de construir un dels eraris públics més antics d'Europa. Quina diferència amb la nostra incapacitat actual per disposar ni de les engrunes dels nostre propis impostos. Curiosament (i això agradarà als nostres lliberals d'avui), una part important de la recaptació s'encomanava a companyies de caràcter privat, que triennalment i per territoris (les col·lectes) es comprometien a pagar una quantitat global a la institució per anar cobrant després dels particulars al llarg del període.

Naturalment, existia frau i evasió fiscal. Per aquest motiu, al llarg del segle XVI, anà guanyant en importància una figura temible pels seus mètodes: la de les anomenades mosquetes o guàrdies extraordinàries. Una autèntica policia de finances. Allò que les feia més efectives era el fet que, a diferència de les guardes ordinàries, en nòmina de la Generalitat, les mosquetes cobraven en funció dels fraus detectats i condemnats. És a dir, que havien d'espavilar-se, sovint emprant mètodes prou expeditius, a trobar les proves precises per incriminar els defraudadors davant dels tribunals de la Generalitat que actuaven en matèria fiscal. Aquests dies he pensat en les mosquetes com a alternativa a la ignominiosa amnistia fiscal que ens han encolomat. Què tal si donem incentius econòmics, recompenses, a tots aquells que contribueixin a identificar els caradures que evadeixen el pagament dels impostos que han de fer viables els serveis públics essencials en una situació d'espoli i crisi com la que vivim?

Comentaris

  1. FORMIDABLE!!! Sempre he dit que la lectura dels teus editorials és font d'il·lustració.
    Seria, serà formidable que quan puguem recuperar la nostra llibertat, ho féssim recuperant totes aquestes lleis tan bones que ja teníem. Respecte de compensar la denúncia ciutadana de qui fa frau, crec que ja se n'ha parlat alguna vegada i, es clar, sempre s'ha tirat enrere per allò tan fals d'una ètica que primer mira la seva pròpia butxaca. No fos que ...

    Alguns articles teus, estimat Granollacs, els hauria de publicar l'Avui, l'Ara, etc... No ho dit pas per amistat senzillament. És per la gran qualitat a la que li manca divulgació. Potser, enviant-los una còpia al Director...

    ResponElimina
  2. Ejem permeteu-me:
    El Madrid és a Espanya, com el Barça ho és a Catalunya! No ase falta desir nada más....!!!!!

    Felicitats, culés compartits!!!

    ResponElimina
  3. Aquesta és la única guàrdia extraordinària que podria acabar amb el frau fiscal actual:

    http://ves.cat/a-Q1

    Però això serà només quan siguem independents. Abans defraudar, pagar en negre i evadir impostos en general és un deure patriòtic de qualsevol català. A les arques espanyoles, el mínim possible:

    Abans dins d'un mitjó que en mans del Borbó!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas