Ves al contingut principal

De com les institucions del país lluitaven contra el frau fiscal

Palau de la Generalitat (Barcelona)
Les nostres institucions constitucionals històriques van tenir en la fiscalitat un dels seus punts forts. L'antiga Diputació del General o Generalitat justament va néixer el 1359 amb aquesta finalitat: la d'organitzar la recaptació dels impostos directes sobre els anomenats focs o famílies (i d'aquí el terme fogatges, d'aquestes campanyes de recaptació). Més tard, s'hi afegiren el control de les duanes exteriors (els drets dits d'entrades i eixides) i de la producció i circulació de productes, principalment tèxtils. Al llarg de la baixa edat mitjana, doncs, varem ser capaços de construir un dels eraris públics més antics d'Europa. Quina diferència amb la nostra incapacitat actual per disposar ni de les engrunes dels nostre propis impostos. Curiosament (i això agradarà als nostres lliberals d'avui), una part important de la recaptació s'encomanava a companyies de caràcter privat, que triennalment i per territoris (les col·lectes) es comprometien a pagar una quantitat global a la institució per anar cobrant després dels particulars al llarg del període.

Naturalment, existia frau i evasió fiscal. Per aquest motiu, al llarg del segle XVI, anà guanyant en importància una figura temible pels seus mètodes: la de les anomenades mosquetes o guàrdies extraordinàries. Una autèntica policia de finances. Allò que les feia més efectives era el fet que, a diferència de les guardes ordinàries, en nòmina de la Generalitat, les mosquetes cobraven en funció dels fraus detectats i condemnats. És a dir, que havien d'espavilar-se, sovint emprant mètodes prou expeditius, a trobar les proves precises per incriminar els defraudadors davant dels tribunals de la Generalitat que actuaven en matèria fiscal. Aquests dies he pensat en les mosquetes com a alternativa a la ignominiosa amnistia fiscal que ens han encolomat. Què tal si donem incentius econòmics, recompenses, a tots aquells que contribueixin a identificar els caradures que evadeixen el pagament dels impostos que han de fer viables els serveis públics essencials en una situació d'espoli i crisi com la que vivim?

Comentaris

  1. FORMIDABLE!!! Sempre he dit que la lectura dels teus editorials és font d'il·lustració.
    Seria, serà formidable que quan puguem recuperar la nostra llibertat, ho féssim recuperant totes aquestes lleis tan bones que ja teníem. Respecte de compensar la denúncia ciutadana de qui fa frau, crec que ja se n'ha parlat alguna vegada i, es clar, sempre s'ha tirat enrere per allò tan fals d'una ètica que primer mira la seva pròpia butxaca. No fos que ...

    Alguns articles teus, estimat Granollacs, els hauria de publicar l'Avui, l'Ara, etc... No ho dit pas per amistat senzillament. És per la gran qualitat a la que li manca divulgació. Potser, enviant-los una còpia al Director...

    ResponElimina
  2. Ejem permeteu-me:
    El Madrid és a Espanya, com el Barça ho és a Catalunya! No ase falta desir nada más....!!!!!

    Felicitats, culés compartits!!!

    ResponElimina
  3. Aquesta és la única guàrdia extraordinària que podria acabar amb el frau fiscal actual:

    http://ves.cat/a-Q1

    Però això serà només quan siguem independents. Abans defraudar, pagar en negre i evadir impostos en general és un deure patriòtic de qualsevol català. A les arques espanyoles, el mínim possible:

    Abans dins d'un mitjó que en mans del Borbó!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…