Vés al contingut principal

De com treballen el punt feble de l'independentisme










En aquest bloc ja s'ha parlat més d'una vegada de l'obstaculisme, aquella tendència de pensament pessimista que habilita la consciència de molts independentistes a quedar-se tranquils en la inacció. És que hi ha massa dificultats per tirar endavant i és preferible consolidar posicions, diuen, fent-ne fins i tot virtut de la submissió. En paral·lel, entre els opinadors contraris al nostre camí de llibertat destaca darrerament la passió per burxar en la impossibilitat. No es tracta de discutir l'objectiu final, perquè la inviabilitat i la misèria de les suposades vies alternatives és tan evident que fins i tot ja els fa vergonya defensar-les. Simplement, afirmen cofois, no es possible la independència. És un posicionament hàbil, que ataca exactament el punt feble del capteniment d'importants capes del sobiranisme. És el que, amb aquell posat de superioritat, exposava l'altre dia a l'Oracle de Catalunya Ràdio un Lluís Bassets. Com dient, que en sou d'ingenus, els sobiranistes.

Es tracta, amb la intel·ligència al servei de l'statut quo autonomista, d'abonar la principal causa que impedeix un avenç decisiu cap a l'Estat propi: la manca de confiança dels sobiranistes en les seves, en les nostres pròpies possibilitats. És igual que només un 24,7% dels enquestats diguin en la darrera enquesta del CEO que votarien no a la independència de Catalunya després de 300 anys desplegant ingents instruments de submissió des de la metròpili. Els és absolutament igual. Ells aprofiten, simplement, que els mateixos sondejos d'opinió que reflecteixen l'existència d'una majoria social independentista, deixen constància que la majoria dels sobiranistes pensen encara simultàniament que la plena sobirania no és possible. I els nostres enemics de casa, amb habilitat extrema, abraonant-se, burxen en aquesta sensació d'impossibilitat com el darrer recurs per aturar l'onada del canvi. Més enllà del tarannà de cadascú, convindria que no els seguíssim tan sovint el joc del pessimisme.

Comentaris

  1. Comentant el mateix tema, temps enrere dèiem que hi deu haver un creixement notable del sentiment independentista que es palesa arran del creixement de diaris en català, ràdios i TVs. Per això ens estan atacant amb tots els mitjans al seu abast, i que ja no poden ser les armes de foc de sempre fins el Franco. Ara, amb democràcia se les han d'enginyar per trobar la manera d'enfonsar-nos. Fins i tot, la Camacho -autèntica fera contrària de la nostra indep.- reconeix que l'ofegament econòmic que patim s'extralimita i pot portar-nos a una ruïna que arrossegui els qui ens l'han provocada.
    Ara, això ja està desencadenat i ens ataquen econòmicament, culturalment i jurídicament. Ja hi som dins de les hostilitats. Suposo que tot plegat deu emanar de la FAES. Han tingut tot el temps del regnat del PSOE per preparar-se.
    Nosaltres hem estat a l'alçada d'estar preparats per aguantar l'embastida del toro? Molt em temo que no tant com ens hauria calgut. Afortunadament pel meu entendre, estem reaccionant molt ràpidament i bé. Cal i caldrà que estiguem encara molt més preparats per, més que resistir, poder respondre amb concrecions definitives, irreversibles, de futur net i clar, clar i català, que per això és la nostra terra: Dipòsit de l'IRPF a la Generalitat, desobediència municipal entre l'atac contra el català i per les banderes, etc.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Monòleg / Persecució

MONÒLEG. La vicepresidenta espanyola, ministra delegada especial per a les colònies, Soraya Sáenz de Santamaría, ha començat la seva tasca al despatx del virregnat tot reunint-se amb els indígenes que pensen exactament igual que ella. D’això en diuen diàleg. Naturalment, Inés Arrimadas i Miquel Iceta han procedit a la sortida, davant dels periodistes, al corresponent bany i massatge al Partido Popular, tal i com convé en aquest moment a la política de la metròpoli. A continuació, la vicepresidenta comissionada a promès reunir-se amb personalitats i entitats del país. Encara no en coneixem el llistat, però podem sospitar que totes hauran de creuar la Diagonal i que no hi mancaran Sociedad Civil Catalana, el Foment del Treball Nacional i el Cercle d’Economia. I és que, de tant “informar-se” a través dels mitjans espanyols al PP han arribat a la conclusió interessada de que aquí només existeixen els seus. 
PERSECUCIÓ. Després que, pocs dies abans, el nou delegat del Govern al Regne Unit…