dimarts, 17 abril de 2012

De com treballen el punt feble de l'independentisme










En aquest bloc ja s'ha parlat més d'una vegada de l'obstaculisme, aquella tendència de pensament pessimista que habilita la consciència de molts independentistes a quedar-se tranquils en la inacció. És que hi ha massa dificultats per tirar endavant i és preferible consolidar posicions, diuen, fent-ne fins i tot virtut de la submissió. En paral·lel, entre els opinadors contraris al nostre camí de llibertat destaca darrerament la passió per burxar en la impossibilitat. No es tracta de discutir l'objectiu final, perquè la inviabilitat i la misèria de les suposades vies alternatives és tan evident que fins i tot ja els fa vergonya defensar-les. Simplement, afirmen cofois, no es possible la independència. És un posicionament hàbil, que ataca exactament el punt feble del capteniment d'importants capes del sobiranisme. És el que, amb aquell posat de superioritat, exposava l'altre dia a l'Oracle de Catalunya Ràdio un Lluís Bassets. Com dient, que en sou d'ingenus, els sobiranistes.

Es tracta, amb la intel·ligència al servei de l'statut quo autonomista, d'abonar la principal causa que impedeix un avenç decisiu cap a l'Estat propi: la manca de confiança dels sobiranistes en les seves, en les nostres pròpies possibilitats. És igual que només un 24,7% dels enquestats diguin en la darrera enquesta del CEO que votarien no a la independència de Catalunya després de 300 anys desplegant ingents instruments de submissió des de la metròpili. Els és absolutament igual. Ells aprofiten, simplement, que els mateixos sondejos d'opinió que reflecteixen l'existència d'una majoria social independentista, deixen constància que la majoria dels sobiranistes pensen encara simultàniament que la plena sobirania no és possible. I els nostres enemics de casa, amb habilitat extrema, abraonant-se, burxen en aquesta sensació d'impossibilitat com el darrer recurs per aturar l'onada del canvi. Més enllà del tarannà de cadascú, convindria que no els seguíssim tan sovint el joc del pessimisme.

1 comentari:

  1. Comentant el mateix tema, temps enrere dèiem que hi deu haver un creixement notable del sentiment independentista que es palesa arran del creixement de diaris en català, ràdios i TVs. Per això ens estan atacant amb tots els mitjans al seu abast, i que ja no poden ser les armes de foc de sempre fins el Franco. Ara, amb democràcia se les han d'enginyar per trobar la manera d'enfonsar-nos. Fins i tot, la Camacho -autèntica fera contrària de la nostra indep.- reconeix que l'ofegament econòmic que patim s'extralimita i pot portar-nos a una ruïna que arrossegui els qui ens l'han provocada.
    Ara, això ja està desencadenat i ens ataquen econòmicament, culturalment i jurídicament. Ja hi som dins de les hostilitats. Suposo que tot plegat deu emanar de la FAES. Han tingut tot el temps del regnat del PSOE per preparar-se.
    Nosaltres hem estat a l'alçada d'estar preparats per aguantar l'embastida del toro? Molt em temo que no tant com ens hauria calgut. Afortunadament pel meu entendre, estem reaccionant molt ràpidament i bé. Cal i caldrà que estiguem encara molt més preparats per, més que resistir, poder respondre amb concrecions definitives, irreversibles, de futur net i clar, clar i català, que per això és la nostra terra: Dipòsit de l'IRPF a la Generalitat, desobediència municipal entre l'atac contra el català i per les banderes, etc.

    ResponElimina