Ves al contingut principal

De com treballen el punt feble de l'independentisme










En aquest bloc ja s'ha parlat més d'una vegada de l'obstaculisme, aquella tendència de pensament pessimista que habilita la consciència de molts independentistes a quedar-se tranquils en la inacció. És que hi ha massa dificultats per tirar endavant i és preferible consolidar posicions, diuen, fent-ne fins i tot virtut de la submissió. En paral·lel, entre els opinadors contraris al nostre camí de llibertat destaca darrerament la passió per burxar en la impossibilitat. No es tracta de discutir l'objectiu final, perquè la inviabilitat i la misèria de les suposades vies alternatives és tan evident que fins i tot ja els fa vergonya defensar-les. Simplement, afirmen cofois, no es possible la independència. És un posicionament hàbil, que ataca exactament el punt feble del capteniment d'importants capes del sobiranisme. És el que, amb aquell posat de superioritat, exposava l'altre dia a l'Oracle de Catalunya Ràdio un Lluís Bassets. Com dient, que en sou d'ingenus, els sobiranistes.

Es tracta, amb la intel·ligència al servei de l'statut quo autonomista, d'abonar la principal causa que impedeix un avenç decisiu cap a l'Estat propi: la manca de confiança dels sobiranistes en les seves, en les nostres pròpies possibilitats. És igual que només un 24,7% dels enquestats diguin en la darrera enquesta del CEO que votarien no a la independència de Catalunya després de 300 anys desplegant ingents instruments de submissió des de la metròpili. Els és absolutament igual. Ells aprofiten, simplement, que els mateixos sondejos d'opinió que reflecteixen l'existència d'una majoria social independentista, deixen constància que la majoria dels sobiranistes pensen encara simultàniament que la plena sobirania no és possible. I els nostres enemics de casa, amb habilitat extrema, abraonant-se, burxen en aquesta sensació d'impossibilitat com el darrer recurs per aturar l'onada del canvi. Més enllà del tarannà de cadascú, convindria que no els seguíssim tan sovint el joc del pessimisme.

Comentaris

  1. Comentant el mateix tema, temps enrere dèiem que hi deu haver un creixement notable del sentiment independentista que es palesa arran del creixement de diaris en català, ràdios i TVs. Per això ens estan atacant amb tots els mitjans al seu abast, i que ja no poden ser les armes de foc de sempre fins el Franco. Ara, amb democràcia se les han d'enginyar per trobar la manera d'enfonsar-nos. Fins i tot, la Camacho -autèntica fera contrària de la nostra indep.- reconeix que l'ofegament econòmic que patim s'extralimita i pot portar-nos a una ruïna que arrossegui els qui ens l'han provocada.
    Ara, això ja està desencadenat i ens ataquen econòmicament, culturalment i jurídicament. Ja hi som dins de les hostilitats. Suposo que tot plegat deu emanar de la FAES. Han tingut tot el temps del regnat del PSOE per preparar-se.
    Nosaltres hem estat a l'alçada d'estar preparats per aguantar l'embastida del toro? Molt em temo que no tant com ens hauria calgut. Afortunadament pel meu entendre, estem reaccionant molt ràpidament i bé. Cal i caldrà que estiguem encara molt més preparats per, més que resistir, poder respondre amb concrecions definitives, irreversibles, de futur net i clar, clar i català, que per això és la nostra terra: Dipòsit de l'IRPF a la Generalitat, desobediència municipal entre l'atac contra el català i per les banderes, etc.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…