Ves al contingut principal

Els tres reptes de CiU (I): navegar amb l'autonomisme en fallida

Platja de la Mar Bella (Barcelona)
Superat el congrés de Convergència, encarem per abans d'estiu el d'Unió, del qual, per desgràcia, no sembla que puguem esperar els mateixos canvis en el bon sentit, tot i l'empenta de l'alcalde de Vic. Ens aproximem amb pas ferm a l'equador de la legislatura i l'arriscadíssima navegació que dirigeix el Gran Timoner s'enfronta a tres reptes bàsics. Tres tempestes formidables que l'amenacen greument. En parlaré en una sèrie de tres apunts durant els propers dies. La primera és, directament, la tempesta perfecta. En cent dies el canvi de govern a Espanya ha estat descomptat pels mercats internacionals i l'atac contra el seu deute públic ha recuperat els nivells dels temps de l'odiat (justament) Zapatero. La sorollosa i esclatant bufetada rebuda pels interessos catalans, amb motiu de l'aprovació dels Pressupostos Generals del (seu) Estat (amb la negativa a pagar el deute i a complir la mateixa legislació espanyola de rang constitucional), ha deixat al descobert de retruc, aparentment, la inviabilitat de l'anomenat pacte fiscal. Perquè si el govern espanyol és incapaç de pagar els 219 MEUR corresponents a la liquidació de 2009 de la disposició addicional tercera (referent a la realització d'inversió pública a Catalunya), de veritat que val la pena posar-se a parlar del pacte fiscal en la línia del concert econòmic?

El govern de la nostra Gestoria autonòmica es troba, doncs, en una situació de molt seriós atzucac, obligat a realitzar retallades molt superiors a les de qualsevol altra comunitat autònoma, perquè després de les andaluses, tampoc (de la reducció del salari dels funcionaris, a la taxa farmacèutica, passant pels cinc cèntims sanitaris sobre la benzina o el tipus més alt d'IRPF al 56%), continua depenent absolutament d'emissions piramidals de bons i sobretot de transferències estatals per no entrar en situació immediat d'impagament als treballadors públics i els proveïdors. En aquestes condicions, doncs, durant els properes mesos, haurà d'afrontar una negociació del pacte fiscal des d'una situació de feblesa política extrema. Sembla difícil que l'oferta del govern espanyol pugui situar-se més aquí de la linia vermella de la sortida de la LOFCA. Com podrà gestionar el Gran Timoner aquest repte, de negociació frustrada pràcticament abans de començar, és de moment un complet misteri. Fins ara, només ha parlat com a pla B de la constitució d'una hisenda catalana: com el durà a terme, resulta encara més misteriós.

Comentaris

  1. Crec que CiU esta badant molt. Massa anys administrant una comunitateta autonometa per tenir cap mena de visió d'estat o a mig termini.

    El govern espanyol esta intentant avançar el rescat. Volen que la tempesta passi quan el procés d'independència de Catalunya estigui encara tovet i que ens enfonsem amb ells.

    Si ens deixessin un any o any i mig hi hauria la possibilitat de que el procés estigués més madur i hi hauria el risc de que saltéssim del vaixell a temps, dificultant enormement la recuperació d'Espanya post-rescat. Més que dificultant-la enormement, impedint que Espanya sortís del forat durant molt de temps.

    No m'explico els pressupostos de l'estat, sinó. Son una invitació al rescat.

    Que fan des de la gestoria? S'ho miren. No fan res. No se a que collons estan esperant. És moment de jugar. O la política la fas tu o te la fan.

    Suposo que els cagats de CiU (i els indepes en general) creien que aniríem a roda d'Escòcia o el País Basc. Error: al País basc tenen concert econòmic i a Escòcia la situació econòmica està infinitament millor que la d'aquí. És Espanya (i, de retruc, Catalunya) la que està amb l'aigua al coll i la que no pot donar-se el luxe d'aturar-se.

    Encara que a molts us sembli increïble, la primera en obtenir la independència serà Catalunya. I serà aquest any o l'any que ve a tot estirar.

    No soc un optimista irredempt, es que l'alternativa és la destrucció. Confio en que sabrem (com les rates) saltar a temps.

    ResponElimina
  2. La situació és molt bèstia, d'acord. Però encara pot empitjorar molt més. A menys que en Rajoy ens salti amb una vareta màgica i comenci a tancar autonomies i ens deixi catalans i bascos i potser andalusos a la bona de Déu. Tant de bo! Però, no crec que els del Gobierno ni arribin a tenir cap programa establert. S'ho han trobat sense ni desitjar-ho. Ni PP ni PSOE. Són allò del PPSOE...
    Llavores, què? Crec que el nostre timoner ja ha de tenir els salvavides i les llanxes preparades per engegar pels altaveus la consulta de qui vol sortir-se del vaixell espanyol. Sinó, encara serà pitjor seguir dormint amb l'absenta que ens van servir de fa anys. Cal ser valents i fer la Consulta , encara que hi hagi tempestes descomunals, amb tsunamis inclosos (no trivialitzo). No ens queda temps ni per fer gaire més estudis ni preparacions de governabilitat, etc.
    Crec que immediatament després de la Consulta cal obrir l'Agència Tributària de Catalunya per a què hi anem a dipositar tots els nostres estalvis -SÍ!- a fi d'evitar una sobtada caiguda irreversible de molts anys. Un altre tema a tenir en compte és el de l'ordre públic. Caldrà tenir molta serenitat i assumir que els professionals dels aldarulls caldrà tenir-los ben tancats preventivament mentre no passi la tempesta política.
    Tenim feina per davant!

    ResponElimina
  3. Es difícil endevinar el futur. S'ha de ser un paio a la alçada d'en Nostradamus i d'aquests paios, la natura en fa un cada 1000 anys. Però si ens cenyim a les tendències fruit de les accions passades, penso que el nostre gran timoner no te cap intenció profundament meditada de plantar cara a Espanya valorant com a meta inequívoca i irrenunciable L'Estat propi. (única solució raonablement viable) Per mantenir amb coherència qualsevol objectiu, aquest ha de formar part de la teva historia i en aquest cas, la historia de CIU ha estat el pacte amb l'enemic. S'han de canviar tendències. Tendències no paraules. Les paraules son molt fàcils de canviar. Per lo que, en la meva modesta opinió, les proclames dites en el congrés de CIU no deixen de ser nomes que paraules. Ens podem remetre en aquest sentit al penúltim congrés de CIU on també es van llençar proclames de sobirania que mai s'han acomplert.
    M'agradaria saber com CIU canviaria la tendència dels interessos del sr. Isidre Fainé i de tants poderosos catalans amb interessos espanyols.

    ResponElimina
  4. Això està a punt de petar. Els nostres polítics, muts i a la gàbia, penso que no sabem qué fer, per on tirar. Molt m'agradaria equivocar-me però ho veig molt negre. I els nostres ocupadors-sangoneres, que no paren mai d'atacar-nos. Això ja s'està fent inaguantable. Davant de l'indiferència de la majoria de gent amb la qual et topes pel carrer, l'urgència de la situació actual és màxima: però,....guanyarà el Barça al Getafe? és, potser al màxim que aspirem!. Començo a pensar que el poble català té el que es mereix.

    ResponElimina
  5. Els angelets de la terra,ha dit...

    Fa anys que estic apuntat a la independència, però cal saber analitzar el nostre entorn.

    CATALUNYA HAURIA DE SER...
    30.8 Estat federat
    29.0 Independent
    27.6 Autonomia
    SENTIMENT DE PERTENENÇA
    42.4 Tan espanyol con català
    28.2 Nomes català
    28.2 Més català que espanyol
    INDEPENDENCIA
    44.6 votaria a favor
    24.7 Votaria en contra
    24.2 Abstencio

    Ningú amb sentit d'estat s'enfrontaria a l'Estat espanyol en aquestes dades.
    Una altra qüestió, i és el que no fa CDC, seria utilitzar el poc poder econòmic i polític que té per llançar un discurs que ens acosti a la independència.
    No se si és correcta utilizar la frase "tempesta perfecta".
    Ara més que mai els espanyols ens tenen atrapats per tot arreu, però el 2012 no és el 1934 (fets del 6 d'octubre) i no podem actuar amb rauxa.

    Des d'una òptica de comunicació tinc l'absoluta seguretat que es pot guanyar la independència.
    Sun Tzu, general xinès autor de L'art de la guerra deia que "el que sap modificar la seva tàctica d'acord amb la situació aconseguirà la victòria". Per mi el problema és saber si CDC té una correcta Estratègia i si sap adequar-la a la tàctica.

    No sóc un cagaduptes.
    Vull guanyar la independència i la meva impotència és contemplar un permanent desconeixement de la comunicació.

    Per acabar:
    Amb franquesa no se el significat d'Estat PROPI:
    És un estat federal?
    És un estat confederal-de veritat - (no el que propugna Unió-)
    És un Estat lliure associat?

    En qualsevol cas CDC es troba en una situació delicada i espero tingui la sang freda per actuar en benefici de Catalunya

    DEVOLUCIÓ de Les Constitucions Catalanes

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…