Ves al contingut principal

Els tres reptes de CiU (III): netejar la coberta de tota corrupció

Platja de la Mar Bella (Barcelona)










El tercer repte clau en la navegació del Gran Timoner durant els propers mesos vindrà marcat per la seva habilitat per deslliurar la Gestoria d'una imatge pública de corrupció. Les bodegues de totes les embarcacions de partit, ja se sap, puden: és inherent al nostre deficient sistema de partits vigent. Ara, però, com a conseqüència de l'impacte brutal de la crisi, l'opinió pública serà molt més contundent en la condemna radical de les pràctiques poc netes, siguin o no de caràcter delictiu. Per aquest motiu, la coberta del vaixell haurà de lluir com una patena. Convé posar tota, absolutament tota la tripulació a fregar el terra. Ingressos paral·lels descontrolats, pluriocupacions, noves creacions d'alts càrrecs, totes les variadíssimes tipologies del tràfic d'influències, la col·locació sistemàtica d'amics i familiars en temps de nivells d'atur que provoquen calfreds: totes aquestes pràctiques, siguin o no punibles del punt de vista penal i encara que hagin estat habituals també en altres temps, provocaran un desgast extraordinari a la imatge del partit en el govern, que caldrà saber administrar amb extraordinària exemplaritat.

I de moment, cal dir-ho, no sembla que CiU sigui en absolut conscient dels perills que li pot plantejar aquest tercer repte. Es limiten, de moment, a matar el missatger. Marcat probablement per la pròpia història, de Banca Catalana al cas Pretòria, el principal partit del Govern tendeix a fer pinya amb els acusats en casos de corrupció o de comissió d'abusos des dels càrrecs públics. És aquesta, amb només alguna excepció, la reacció que s'observa davant dels primers casos denunciats públicament, corresponents a alts càrrecs de la Diputació de Barcelona i dels Departaments d'Empresa i Ocupació i Cultura. Repeteixo: crec que l'electorat tolerarà molt malament, en aquests temps desgraciats que estem vivint, aquesta mena d'abusos. El Gran Timoner té la responsabilitat i l'exigència de fer cau i net davant qualsevol sospita de corrupció. Farà un servei al seu partit i al seu país. Perquè, en cas contrari, de la seva acumulació als mitjans només se'n derivarà la percepció generalitzada que el primer partit del sobiranisme és (també) una gran estructura de poder a benefici d'uns pocs.

Comentaris

  1. Podrien començar per exemple per un municipi petit, on ho tindrien més fàcil... No ho sé, ¿què tal amb l'alcalde que tenen a Ribera d'Urgellet?

    ResponElimina
  2. Això em recorda el comentari de que el pecat és dins del bé, el mal està imbricat dins del propi bé. El ser humà peca per naturalesa... etc... Doncs, si no es vol, no. No cal haver de satisfer desitjos inconfessables per ser feliç. Quan un és feliç tampoc té aquests desitjos. Cal saber ser feliç i prou, encara que estiguis dins de la misèria.
    Anys enrere, amb un grup reunit discutint sobre el funcionament dels partits, jo vaig mantenir que la millor manera d'excloure la pudor de dins dels partits era la d'admetre legalment els negocis que pertanyien a cada partit. Per què tanta hipocresia? No seria fins i tot bonic saber que on compro peres és la botiga d'en Tal i Tal? Que el preu que pago ajuda a la meva filosofia política? Doncs no hi va haver manera de fer-los-ho entendre. I, encara estem embarrancats amb el mateix tema.

    ResponElimina
  3. Això pot complicar la resposta catalana a un dels atacs més intel·ligents que es poden fer a l'independència:

    "Para que quieres la independencia? Para que en vez de los España te robe CiU?"

    Analitzeu la frase, esta molt ben trobada. Aquesta serà la pedra de toc de l'argumentari de Cs.

    Sí, ja se que mirat fredament és una merda d'argument, però és que no en tenen gaires més. Però no va dirigit a nosaltres. Pel seu target, però, esta força ben parit.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.