Ves al contingut principal

Els tres reptes de CiU (III): netejar la coberta de tota corrupció

Platja de la Mar Bella (Barcelona)










El tercer repte clau en la navegació del Gran Timoner durant els propers mesos vindrà marcat per la seva habilitat per deslliurar la Gestoria d'una imatge pública de corrupció. Les bodegues de totes les embarcacions de partit, ja se sap, puden: és inherent al nostre deficient sistema de partits vigent. Ara, però, com a conseqüència de l'impacte brutal de la crisi, l'opinió pública serà molt més contundent en la condemna radical de les pràctiques poc netes, siguin o no de caràcter delictiu. Per aquest motiu, la coberta del vaixell haurà de lluir com una patena. Convé posar tota, absolutament tota la tripulació a fregar el terra. Ingressos paral·lels descontrolats, pluriocupacions, noves creacions d'alts càrrecs, totes les variadíssimes tipologies del tràfic d'influències, la col·locació sistemàtica d'amics i familiars en temps de nivells d'atur que provoquen calfreds: totes aquestes pràctiques, siguin o no punibles del punt de vista penal i encara que hagin estat habituals també en altres temps, provocaran un desgast extraordinari a la imatge del partit en el govern, que caldrà saber administrar amb extraordinària exemplaritat.

I de moment, cal dir-ho, no sembla que CiU sigui en absolut conscient dels perills que li pot plantejar aquest tercer repte. Es limiten, de moment, a matar el missatger. Marcat probablement per la pròpia història, de Banca Catalana al cas Pretòria, el principal partit del Govern tendeix a fer pinya amb els acusats en casos de corrupció o de comissió d'abusos des dels càrrecs públics. És aquesta, amb només alguna excepció, la reacció que s'observa davant dels primers casos denunciats públicament, corresponents a alts càrrecs de la Diputació de Barcelona i dels Departaments d'Empresa i Ocupació i Cultura. Repeteixo: crec que l'electorat tolerarà molt malament, en aquests temps desgraciats que estem vivint, aquesta mena d'abusos. El Gran Timoner té la responsabilitat i l'exigència de fer cau i net davant qualsevol sospita de corrupció. Farà un servei al seu partit i al seu país. Perquè, en cas contrari, de la seva acumulació als mitjans només se'n derivarà la percepció generalitzada que el primer partit del sobiranisme és (també) una gran estructura de poder a benefici d'uns pocs.

Comentaris

  1. Podrien començar per exemple per un municipi petit, on ho tindrien més fàcil... No ho sé, ¿què tal amb l'alcalde que tenen a Ribera d'Urgellet?

    ResponElimina
  2. Això em recorda el comentari de que el pecat és dins del bé, el mal està imbricat dins del propi bé. El ser humà peca per naturalesa... etc... Doncs, si no es vol, no. No cal haver de satisfer desitjos inconfessables per ser feliç. Quan un és feliç tampoc té aquests desitjos. Cal saber ser feliç i prou, encara que estiguis dins de la misèria.
    Anys enrere, amb un grup reunit discutint sobre el funcionament dels partits, jo vaig mantenir que la millor manera d'excloure la pudor de dins dels partits era la d'admetre legalment els negocis que pertanyien a cada partit. Per què tanta hipocresia? No seria fins i tot bonic saber que on compro peres és la botiga d'en Tal i Tal? Que el preu que pago ajuda a la meva filosofia política? Doncs no hi va haver manera de fer-los-ho entendre. I, encara estem embarrancats amb el mateix tema.

    ResponElimina
  3. Això pot complicar la resposta catalana a un dels atacs més intel·ligents que es poden fer a l'independència:

    "Para que quieres la independencia? Para que en vez de los España te robe CiU?"

    Analitzeu la frase, esta molt ben trobada. Aquesta serà la pedra de toc de l'argumentari de Cs.

    Sí, ja se que mirat fredament és una merda d'argument, però és que no en tenen gaires més. Però no va dirigit a nosaltres. Pel seu target, però, esta força ben parit.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…