Ves al contingut principal

Entre tots podem fer que Abertis tingui un veritable problema









El 1667 esclatava al Vallespir i s'estenia més tard al Conflent i el Rosselló la Revolta dels Angelets de la terra, una revolta popular en resposta a la imposició per les noves autoritats franceses (només dos anys després del Tractat dels Pirineus del 1659) de l'anomenada gabella de la sal, un impost clarament contrari a les Constitucions catalanes vigents secularment als Comtats o Catalunya Nord. De fet, el recurs a la revolta contra l'impost abusiu fou una constant de l'Antic Règim. A l'actual Catalunya de l'autonomisèria, torna. Això, després que la notícia que haurem de fer-nos càrrec del dèficit de les autopistes madrilenyes hagi superat la imaginació dels més mal pensats. De moment, però, segons sembla, Abertis opta per menystenir-la. Només ha detectat una vintena de casos d'impagament dels peatges en els darrers dies. Poca cosa. En un indici de quina és la força real de les nostres actuals institucions pròpies, és possible, però, que aquest moviment ciutadà acabi resultant més efectiu que les votacions de rebuig a aquesta nova presa de pèl al Parlament de Catalunya.

Si la revolta continua creixent, Abertis-La Caixa haurà, finalment, de reaccionar perseguint els revoltats. A l'espera que els experts ens il·lustrin, no sembla fàcil sense una reforma de l'actual normativa vigent. Hi ha una escletxa que dificulta, penso, la capacitat punitiva de la concessionària. Aquesta no té dret (perquè no és cap autoritat pública) a retenir il·legalment ni a demanar la identificació dels conductors que no vulguin pagar, ni a requerir l'actuació dels mossos d'esquadra (no es fa cap acte prohibit al codi de circulació). Per tant, només podran prendre nota de la matrícula del vehicle. Però, com podran conèixer la identitat del propietari del cotxe per actuar contra ell a través d'una demanda civil? Caldria un traspàs de les dades personals dels afectats per part del Servei Català de Trànsit, però es tractaria, entenc, d'una cessió no prevista en l'actual legislació sobre protecció de dades sense l'autorització dels propis interessats. No resulta estrany, doncs, que els conductors valents no hagin rebut encara cap notificació a casa seva. Abertis ho tindrà molt difícil si la revolta es generalitza. Ho fem?

Comentaris

  1. Em venen ganes de compar-me un cotxe per fer-ho. El pròxim cop que pugi al poble amb algú, li diré que ho fem. La majoria d'actors polítics de Catalunya deuen calers a La Caixa, per tant, això als mèdia tradicionals costarà de que surti.

    Les xarxes socials, per altra banda...

    I això de que només son 20 usuaris no s'ho creuen ni ells. És fàcil de comprovar, només cal entrar a #novullpagar i saber comptar.

    ResponElimina
  2. Ja et dic k uns mossos en vaga no aniran a identificar ningú al peatge, ni per ganes ni per efectius ni per ser una emergència..i molt menys si es troben cada dia amb la mateixa cantarella als peatges

    ResponElimina
  3. Recordeu que cada cop que feu un #novullpagar esteu putejant el nostre amic Florentino Perez.

    ResponElimina
  4. I a La Caixa... marededéu quin gust.

    ResponElimina
  5. Avui surt la notícia al Punt:
    http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/1-territori/13-serveis/531031-denuncien-vint-conductors-per-no-haver-pagat-els-peatges.html

    Com sempre ens volen posar la por al cos amb judicis, sancions... i, fins i tot, la presó.

    Això de la presó ja està una mica sobat, no creieu?
    Presó per organitzar consultes populars, presó per pagar els impostos a l'Hisenda Catalana, presó per fer resistència passiva,...

    ResponElimina
  6. Això ho hem de fer TOTS !!!
    Vinga, valents !!! Som-hi !!!

    ResponElimina
  7. GUIA LEGAL PER A NO PAGAR PEATGES:

    1- Només t'has d'identificar davant d'un agent de la autoritat que t'ho requereixi (Mossos d'Esquadra) per tant si els treballadors de l'autopista et demanen el DNI, nega-t'hi.

    2- No voler pagar un peatge no és cap infracció administrativa ni penal, per tant no et poden obligar a fer-ho. Els Mossos d'Esquadra no poden retindre't a la barrera ni imposar-te una multa perquè no pagar el peatge no és cap infracció administrativa segons el Reglament General de Circulació.

    3- Els empleats de l'autopista que intentin retindre't o bloquejar-te a la barrera estan cometent un delicte penal de detenció il·legal castigat amb multa de 3 a 6 sis mesos segons l'article 163.4 del Codi penal espanyol si ho comuniquen a l'autoritat pública. En cas que et retinguin per coaccionar-te a pagar sense presència policial estan cometent 2 delictes: coaccions (castigat amb la pena de presó de 6 mesos a 3 anys o de multa de 12 a 24 mesos segons l'article 172.1 del Codi penal espanyol) i detenció il·legal (castigat amb la pena de 4 a 6 anys de presó segons l'article 163.1 del Codi penal espanyol).

    Si et trobes en aquesta situació truca immediatament al 112 o al 088 i comunica la situació perquè els Mossos d'Esquadra t'assisteixin i procedeixin a identificar l'empleat de l'autopista que ha comès aquests delictes en contra teva per poder-lo denunciar.

    PROU PEATGES.

    ResponElimina
  8. Pos home Granollacs, jo també ho faré. Cada vegada que hem d’anar des d’aquí baix a la “Capital del Reino” ens roben 30€ per pagar els peatges d’unes autopistes que fa un munt d’anys que estan pagades.
    Veig que t’estàs tornat molt rebel i això m’agrada.

    Insubmissió i rebel•lió.

    ResponElimina
  9. FORMIDABLE!!!!!!
    No solament és molt conseqüent el que dius amb tot el que està passant, sinó que a sobre ja tenim la Guia Legal per No Pagar Peatges (la GLNPP). Quin cap de setmana els espera als caixers de les autobèsties....!

    La bota s'està acabant d'omplir....

    ResponElimina
  10. Guia legal, això no ho entenc gens.

    Si et retenen il·legalment i et demanen diners a canvi de deixar-te marxar... això no és un segrest?!?!?!

    El demanar alguna cosa per la teva llibertat és la diferència entre retenció i segrest, no?

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…