Ves al contingut principal

Falten 880 dies: reconstruir el Tribunal de Contrafaccions

Entre les iniciatives historiogràfiques que es preparen per a l'any 2014 he conegut, amb satisfacció, la que treballa en l'edició de tots els materials que encara es conserven en relació al denominat Tribunal de Contrafaccions. Segons els clàssics en l'estudi de les institucions catalanes de l'època constitucional (abans del seu assassinat a mans dels Borbons), aquest tribunal constituí la culminació del nostre sistema propi de dret públic. Del nostre Estat. Reclamat amb insistència des del segle XVI, el Tribunal de Contrafaccions fou finalment creat per les Corts de Felip d'Anjou (1701-1702) amb la finalitat d'actuar com a màxima instància d'apel·lació en cas de conflicte entre la terra i el rei. Com una mena de Tribunal Constitucional. Per primer vegada al llarg de la història del nostre estat propi, decidiria aquests casos una instància formada per representants dels dos poders en litigi, atès que fins aleshores els havia substanciat (sempre a major glòria dels interessos del monarca) la Reial Audiència de Catalunya.

Desgraciadament, és molt poc el que avui se sap sobre la seva activitat i organització real, més enllà de les disposicions de creació. Res no coneixem del destí del seu arxiu propi, molt probablement desaparegut com a conseqüència de les actuacions repressores de la nova administració judicial borbònica després del 1714. Una consulta ràpida del Portal de Archivos Españoles ratifica la inexistència de documentació del Tribunal de Contrafaccions a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, l'Arxiu Reial de Barcelona. Sí es coneixen, però, esparsos per diferents arxius i biblioteques del nostre país, alguns documents en forma de sentències, interlocutòries, al·legacions i altres materials impresos de caràcter processal que s'estan aplegant per donar cos a aquesta tan necessària obra recopilatòria. Confiem que de la seva anàlisi en conjunt emani nova llum sobre la darrera gran institució nacional creada pels catalans abans de la liquidació del nostre estat constitucional per l'imperialisme castellà.

P.S. Falten 880 dies per a l'11 de setembre de 2014.

Comentaris

  1. Al M.H.president de la G.Cat: perquè no aprofitar una data com la demà, 14 d'abril, per proclamar la independència de Catalunya?. Així, de sobta, sense avisar als nostres pro-homs de la cort de Madrit. Ben segur, que el poble català sortirà a celebrar l'esdeveniment, li farà costat, li ho agrairà, donanda la situació del nostre país.
    Li venen cagarrines M.H.?. Doncs faci el favor de dimitir i deixi que per dignitat i en memòria dels nostres avant-passats, "uns altres li facin la feina". Ben cordialment, un català.

    ResponElimina
  2. Molt interessant i una cosa que desconeixia. Si no teniu inconvenient, ho comparteixo als blocs : http://herois1714alella.wordpress.com i http://devolucio.wordpress.com
    Si teniu algun inconvenient digueu-m'ho i els suprimeixo immediatamant
    (salvadorbf@gmail.com)
    Moltes gràcies

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…