Ves al contingut principal

Fragments escollits (XIV). El món gira: una crisi de fa 150 anys

Trenet de la Creu Alta (Sabadell)










"A Madrid, els indicis d'un enrariment significatiu de l'entorn financer van fer-se també presents ja el 1864. La tardor d'aquest any va fer suspensió de pagaments la Compañía General de Crédito, una de les grans societats de crèdit de capital francès creades en 1856. Poques setmanes després entrava en crisi el Banco de Valladolid, afectat per la fallida d'una societat de crèdit amb la qual mantenia estretes relacions. El desencadenant directe de les dificultats d'aquestes entitats -a banda d'una gestió dolenta i en algun cas delictiva- va ser la constatació del poc rendiment que aconseguien les noves línies ferroviàries. Quan els principals trams de les línies més importants van entrar en funcionament va quedar clar que ni el tràfic ni els ingressos que se'n derivaven assolirien els nivells que s'havien previst i que les companyies de cap manera no podrien oferir la remuneració del capital que havien promès. En molts casos els ingressos ni tan sols no permetien fer front al pagament dels interessos de les obligacions [...].

Un segon factor va venir a distingir el cas espanyol del més general europeu: el dèficit creixent de l'Estat. Els governs conservadors que van exercir el poder des de 1856 van adoptar una sèrie de mesures que van comportar un notable increment de les despeses sense un augment paral·lel dels ingressos: des de la paralització de les desamortitzacions fins a la intervenció en diverses campanyes militars a l'exterior -al Marroc, a l'Amèrica Llatina, a la Cotxinxina- i a la concessió de subvencions a les malmeses companyies ferroviàries. Això va derivar inevitablement en una multiplicació del dèficit de l'Estat. El resultat va ser un increment del deute públic i l'agreujament de la crònica situació d'insolvència del Govern. La conjuntura va convertir-se en desesperada a partir de mitjan 1864 forçant els successius ministres d'Hisenda a formular plans cada cop més insòlits per mirar de fer front a les obligacions més immediates."

Font: Manuel Navas i Carles Sudrià, "La crisi financera de 1866 a Catalunya: una revisió", a Recerques, 55 (2007), p. 46-47.

Comentaris

  1. Sóc dels que no desitjo tenir cap mena de coneixement d'economia. Pertanyo, bé o malament, al món de la creativitat. Amb els anys he anat fent un aprenentatge forçat per la pressió de la realitat, per veure quin és el funcionament del capitalisme i de l'economia en general. I, així, segueixo odiant encara més tot aquest món, on hi ha tanta gent que hi justifica la seva vida.
    En fi, per a mi seria molt més agradable saber que me'n puc refiar que el que guanyo és sòlid i no volàtil a mans de ments especuladores, perverses, etc.; que el capitalisme necessita créixer permanentment perquè sinó s'enfonsa per si sola, etc.
    Per altra banda, i dit aquest aclariment, trobo que si no està escrit, caldria escriure una crònica d'una crisi econòmica permanent d'una Espanya de ficció. I, és que en Cervantes (Servant o Sirvent) l'encertava molt fotent-se d'aquell home de la Manxa.

    ResponElimina
  2. Ramon Llull, és molt fàcil odiar allò que no coneixes. Jo, quant més economia se, més lliberal em torno.

    ResponElimina
  3. Potser ho conec massa, anònim.
    La religió actual és el diner, el que sempre ha podrit l'honestedat dels cors. Però, és que ara ja és una Santa Inquisició de la religió del diner, on es poden destrossar famílies sense cap mena d'escrúpol, mentre els capellans dels robatoris indiscriminats van pel carrer sense cap mena d'aturador. No estic a favor tampoc de cap comunisme, on la falta de motivació també podreix la societat. Estic pel respecte i dignitat de les persones.
    Pots aprendre economia, anònim, però si no la poses al servei de la societat, aquesta economia actual se't menjarà la teva pròpia dignitat.

    ResponElimina
  4. per a que una societat funcioni cal que l'economia també funcioni: en definitiva, que generi riquesa mitjançant les plusvàlues. la deriva demencial a què això pot portar, però, cal que sigui corregida per la mateixa societat a través de l'estat. Ni ens podem desntendre de l'economia ni la podem posar no només per davant de la soceitat sinó com a únic valor.
    Socialdemocràcia, en diria jo, que és el pijot dels sistemes excloen-ne els altres, com s'ha demostrat.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…