Fragments escollits (XIV). El món gira: una crisi de fa 150 anys

Trenet de la Creu Alta (Sabadell)










"A Madrid, els indicis d'un enrariment significatiu de l'entorn financer van fer-se també presents ja el 1864. La tardor d'aquest any va fer suspensió de pagaments la Compañía General de Crédito, una de les grans societats de crèdit de capital francès creades en 1856. Poques setmanes després entrava en crisi el Banco de Valladolid, afectat per la fallida d'una societat de crèdit amb la qual mantenia estretes relacions. El desencadenant directe de les dificultats d'aquestes entitats -a banda d'una gestió dolenta i en algun cas delictiva- va ser la constatació del poc rendiment que aconseguien les noves línies ferroviàries. Quan els principals trams de les línies més importants van entrar en funcionament va quedar clar que ni el tràfic ni els ingressos que se'n derivaven assolirien els nivells que s'havien previst i que les companyies de cap manera no podrien oferir la remuneració del capital que havien promès. En molts casos els ingressos ni tan sols no permetien fer front al pagament dels interessos de les obligacions [...].

Un segon factor va venir a distingir el cas espanyol del més general europeu: el dèficit creixent de l'Estat. Els governs conservadors que van exercir el poder des de 1856 van adoptar una sèrie de mesures que van comportar un notable increment de les despeses sense un augment paral·lel dels ingressos: des de la paralització de les desamortitzacions fins a la intervenció en diverses campanyes militars a l'exterior -al Marroc, a l'Amèrica Llatina, a la Cotxinxina- i a la concessió de subvencions a les malmeses companyies ferroviàries. Això va derivar inevitablement en una multiplicació del dèficit de l'Estat. El resultat va ser un increment del deute públic i l'agreujament de la crònica situació d'insolvència del Govern. La conjuntura va convertir-se en desesperada a partir de mitjan 1864 forçant els successius ministres d'Hisenda a formular plans cada cop més insòlits per mirar de fer front a les obligacions més immediates."

Font: Manuel Navas i Carles Sudrià, "La crisi financera de 1866 a Catalunya: una revisió", a Recerques, 55 (2007), p. 46-47.

Comentaris

  1. Sóc dels que no desitjo tenir cap mena de coneixement d'economia. Pertanyo, bé o malament, al món de la creativitat. Amb els anys he anat fent un aprenentatge forçat per la pressió de la realitat, per veure quin és el funcionament del capitalisme i de l'economia en general. I, així, segueixo odiant encara més tot aquest món, on hi ha tanta gent que hi justifica la seva vida.
    En fi, per a mi seria molt més agradable saber que me'n puc refiar que el que guanyo és sòlid i no volàtil a mans de ments especuladores, perverses, etc.; que el capitalisme necessita créixer permanentment perquè sinó s'enfonsa per si sola, etc.
    Per altra banda, i dit aquest aclariment, trobo que si no està escrit, caldria escriure una crònica d'una crisi econòmica permanent d'una Espanya de ficció. I, és que en Cervantes (Servant o Sirvent) l'encertava molt fotent-se d'aquell home de la Manxa.

    ResponElimina
  2. Ramon Llull, és molt fàcil odiar allò que no coneixes. Jo, quant més economia se, més lliberal em torno.

    ResponElimina
  3. Potser ho conec massa, anònim.
    La religió actual és el diner, el que sempre ha podrit l'honestedat dels cors. Però, és que ara ja és una Santa Inquisició de la religió del diner, on es poden destrossar famílies sense cap mena d'escrúpol, mentre els capellans dels robatoris indiscriminats van pel carrer sense cap mena d'aturador. No estic a favor tampoc de cap comunisme, on la falta de motivació també podreix la societat. Estic pel respecte i dignitat de les persones.
    Pots aprendre economia, anònim, però si no la poses al servei de la societat, aquesta economia actual se't menjarà la teva pròpia dignitat.

    ResponElimina
  4. per a que una societat funcioni cal que l'economia també funcioni: en definitiva, que generi riquesa mitjançant les plusvàlues. la deriva demencial a què això pot portar, però, cal que sigui corregida per la mateixa societat a través de l'estat. Ni ens podem desntendre de l'economia ni la podem posar no només per davant de la soceitat sinó com a únic valor.
    Socialdemocràcia, en diria jo, que és el pijot dels sistemes excloen-ne els altres, com s'ha demostrat.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas