Ves al contingut principal

Fragments escollits (XV). L'espoli fiscal explicat als infants (1896)

Figura important en les arrels de la renovació pedagògica a Catalunya, el pedagog Francesc Flos i Calcat (Arenys de Mar, 1856-Barcelona, 1929), amb la seva Geografia de Catalunya, publicada el 1896, fou autor de la primera obra d'aquesta temàtica específicament dedicada al públic escolar del país. Aquests dies m'han fet parar atenció a les paraules (pàgines 90 i 91) que hi dedica a la qüestió de l'espoli fiscal català. A risc de poca originalitat, us les extracto tot seguit en el català prenormatiu de l'original:

"¿Podria donarse una idea de la tributació de Catalunya al Estat espanyol? - Sí, y per cert que resulta quelcom desproporcionada en relació al resto de Espanya. Végis, sinó, la següent mostra:
De la Estadística Administrativa de la Contribución Industrial y de Comercio de l'any 1888 al 1890, resulta que ve a pagar cada espanyol no català 2,08 Ptas. y cada catalá 4,78 Ptas., aixó es, més del doble. [...]
Are, de la Estadística general del Comercio exterior de España con sus provincias de Ultramar y potencias extranjeras en1891, trovarem que l'Estat espanyol cobra del comers nacional en forma de drets d'entrada, impostos sobre la cárrega y descárrega, etz. per cada espanyol no català 5,17 Ptas. y per cada catalá 26,54 Ptas. es a dir, que'ls habitants de Catalunya paguen cinch vegades més que nostres germans d'enllá del Ebro.

¿Qué significa aquesta desproporció o sobrepuig contributiu? - No hi ha dupte que significa sa major riquesa y per tant, son superior tráfech fabril y comercial; y per lo mateix, donchs, que reclama majors atencions en tots los serveys públichs, sense fer omissió com fan los goberns de Castella, quasi sempre, del personal catalá, imposantne d'estrany a la nostra terra, lo qual, malgrat lo deber que tindria d'enmotllarse als usos yu costums nostras, al contrari, se'n befa, com pera més escarni y vergonya.

¿A qué vindria obligat, l'Estat espanyol, pera compensar l'aument tributatiu de Catalunya? -Al millor foment y desenrotllo de las obras públicas, á la conservació y restauració de nostres monuments artístichs-arqueológichs que's trovan poch menys que abandonats y a satisfer totas aquellas necessitats que·l país reclama y que gracias sols a las iniciativas y dispendis de las corporacions municipals o provincials catalanas se trovan en lo possible atesas.

¿Y las demás regions d'Espanya no's trovan en igual cas com Catalunya per lo que respecta a las atencions y serveys de l'Estat? - Lo que's pot assegurar que Catalunya si ha progressat en sos diferents rams s'ho deu a ella mateixa, mentres que altras regions han sigut protegidas ab donatius y subvencions del Estat, com per exemple, molts ports de la Península, lo Teatro Real y l'Hipódrom de Madrid, y molt més que fora llarch d'anomenar."

Comentaris

  1. Si és que és una obsessió d'aquesta gent! Ara, m'estic llegint aquest llibre sobre la possible catalanitat del dit Cervantes i en surt un gavadal d'autors literaris robats. De músics, no cal dir-ho! Des d'en Granados, passant pel Pare Soler, i un molt llarg etc., ens ho han estat robant tot!
    De tota manera, això se'ls acaba, tant per la conscienciació creixent, la cultura actual i la xarxa d'internet. Quina vergonya!!!

    ResponElimina
  2. El que és més greu i més trist és fins a quin punt s'ha fet patent que aquest espoli és amb total connivència i benefici de les elits polítiques i econòmiques del país. Bé s'han aprovat any rere any els pressupostos generals amb suports de PSCPSOE i/o CiU i/o ERC i/o ICVEUiA i/o PPc.
    Ho explica de manera claríssima Guillem López Casasnovas a un Singulars de fa poques setmanes http://www.tv3.cat/videos/4054270/Guillem-Lopez-Casasnovas-El-deficit-fiscal-reiterat-es-deficit-social

    És monstruós l'espoli als conductors catalans a mans privades que ha motivat la campanya del #novullpagar
    http://www.naciodigital.cat/noticia/42183/bicoca/dels/peatges

    I com l'existència d'aquest espoli a mans privades acaba essent una eina més per consolidar l'espoli fiscal en forma de dèficit d'infraestructura pública
    http://www.directe.cat/noticia/194867/lap-7-una-maquina-de-fer-diners

    CiU aconsegueix anar col·locant el producte de transició nacional i d'aconseguir el concert econòmic mentre segueix xuclant de la mamella. Paraules i no fets.
    http://endemoniat69.wordpress.com/2012/04/29/campanya-contra-novullpagar/#comment-2
    Els fets són que està disposada a jugar sobre la línia de la legalitat per defensar el dret de bicoca d'Abertis-laCaixa.

    Si no l'heu llegit, article de l'Hèctor López Bofill:
    http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/532538-peatges-i-desobediencia.html

    Per sortir de l'atzucac de l'espoli dels espanyols i de la partitocràcia d'aquí i d'allà hem de ser molt més exigents amb els representants polítics catalans. Aquest sí que són uns responsables de tot això a sobre de qui podem exercir pressió.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…