Ves al contingut principal

La primera indissoluble unitat que es van fer



Aquestes darreres setmanes s'ha parlat molt d'indissolubilitat en matèria política. Si alguna cosa els manca als espanyols és una revisió dels seus conceptes més metafísics. Aquesta tendència a situar alguns elements identitaris més enllà de qualsevol contingència històrica. Encara que el passat els rebenti l'argumentació sense contemplacions. Un dels més evidents és, sense dubte, el de la indissolubilitat de la nació espanyola. Només cal analitzar la capacitat històrica de desintegració de l'Imperi espanyol (vegeu vídeo) per observar que n'ha quedat de la unió dels espanyols d'ambdós hemisferis consagrada a la recentment commemorada Constitució de Cadis de 1812. Però ells no aprenen mai: només cal sentir el ministre García-Margallo quan se li esmenta la possibilitat d'una propera separació d'Escòcia. Unitat indissoluble. Unitat indissoluble. Que durarà, com totes, el que duri. Que la realitat de l'evolució política de les coses és la que és i els conceptes situats fora de la física no hi tenen cabuda.

No és balder, potser, recordar que, de fet, aquest de la indissolubilitat és un valor que el nacionalisme espanyol només recorda unidireccionalment. Perque, de fet, les primeres indissolubilitats que es van desfer a la península van ser les que ens afectaven més directament als catalans. Tots els monarques de la Casa d'Àustria (Felip V en el seu primer govern sobre el Principat) van jurar el respecte a les nostres Constitucions. I aquelles consagraven la indissoluble unitat confederal dels territoris de l'antiga Corona d'Aragó. Tot i així, no van dubtar a lliurar al rei de França els territoris situats al nord dels Pirineus el 1659 (que contenien la segona població més important del país) o a separar-hi el Regne de Sardenya, que passà a mans savoianes el 1720, tot trencant la seva vinculació de quatre segles als països ibèrics de la Corona d'Aragó. Tot és contingent, doncs. I, com en el cas dels entrenadors a la corda fluixa, la necessitat de reiterar obsessivament una afirmació no és sinó l'indici més revelador de la seva situació de feblesa.

Comentaris

  1. L'última frase és per a picar-la en marbre.

    ResponElimina
  2. Relacionat amb el vídeo de capçalera, un clàssic del trolling antiespanyol: Imperium Fail

    http://www.tenimpressa.com/wp-content/uploads/2011/10/imperiumfail.gif

    ResponElimina
  3. Com que ja us heu anticipat al comentari de l'última frase, doncs no la repetiré i, en canvi, sí que hi faig pes amb això de la indissolubilitat. Tal com dius que tot és qüestió de les circumstàncies de cada país i de qui mana, sovint quan encara em sortia algú amb amb aquest argument, la meva rèplica era de si els sues fills (que no en som pas!) també els té tancats a casa, no fos que fugissin de casa...

    (5-0) Salut!!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…