Ves al contingut principal

Lliçons de lògica política només per a iniciats

Rambla Catalunya (Barcelona)










El rumb polític del nostre país comença a semblar-se al conte clàssic del vestit de l'emperador. Que com, suposadament, només el podien veure en tota la seva esplendor tèxtil els més intel·ligents, ningú no s'atrevia a dir que era una estafa d'uns sastres pocavergonyes i que el manaire anava en pilotes. Suposo que els bons coneixedors (que no manquen, ni al seu partit ni als mitjans) de l'estratègia del nostre Gran Timoner ho deuen veure claríssim. De fet, una majoria del país, que enquesta rere enquesta dóna el seu suport a la federació (i a algunes institucions, tripartit) que ens governa. Un servidor, però, no entén gaire res. Perquè les poques vegades que el nostre president apunta una resposta que vagi més enllà de retallar i retallar, la concreció resulta ben poc comprensible. Està a punt de caure un bon xàfec; vaig a fregir-me una hamburguesa. Perdoneu però, per als que no tenim tantes llums, la lògica de la frase anterior és semblant a la del nostre Gran Timoner el dia de Sant Jordi. Si intervenen Catalunya, convocaré eleccions, va dir.

Sé que es demanar massa, però, modestament, pregunto: convocaré eleccions, per fer què? Perquè passats tres mesos hi haurà nou govern a la Gestoria. I després? Encara que CiU tingués majoria absoluta. I? És que podria fer alguna cosa amb els poders actuals i la situació de fallida gairebé total (José Antich dixit) de la nostra autonomisèria aleshores intervinguda? Artur Mas diu que encara no és el moment de parlar del Pla B, però que en tot cas tindrem sobirania fiscal plena. Que abans de fer camí cadascú per separat convé que no es pugui dir que no hem fet fins al darrer esforç. Però, quan parla de separació es refereix a Catalunya-Espanya o a CiU-PP? Òndia, és que cal un màster d'hermenèutica política per entendre alguna cosa. Perdoneu, però, per als que no donem per a més, potser seria aclaridor que, si l'objectiu marcat és la constitució d'una hisenda nacional que aplegui tots els recursos fiscals que es generen a Catalunya, el Gran Timoner s'esforcés a donar almenys algun detall sobre com farà realitat una cosa tan absolutament impossible d'assolir sense trencar definitivament amb Espanya.

Comentaris

  1. http://t.co/zEPb4XXq
    CiU encapçala la Internacional Papanates del Seny. Jordi Barbeta a La Vanguardia.
    Em sembla que comença a ser massa evident que el rei va nu.

    ResponElimina
  2. Al marge de la nuesa vergonyant del rei, és evident una creixent confrontació de CiU amb el PP. Aquest matí es deia clarament a la RAC1 amb en Basté: Confrontació. Ahir, al Parlament es va produir un petit altercat entre la Camacho i el Timoner amb allò de que el Mal Estat espanyol està avançant diners a la Generalitat per poder seguir pagant les nòmines. El Timoner li va replicar que en tot cas eren diners propis de Catalunya que administra l'Estat (al seu caprici caritatiu). Aquest fenomen de Montoro es va esplaiar amb un divertiment en contra de l'indep. de Catalunya. Estan provocant una confrontació per justificar la suspensió de les automisèries.

    Jo, que sóc de molt menys enteniment que el patrici Granollacs, diria que el foc està encès i, que si el Timoner parla d'avançar eleccions és per poder modificar el contingut del programa de treball per poder anar directament cap a la Consulta definitiva. A hores d'ara només tenim problema amb els caga-dubtes dels PSOEc que encara els està costant més que a en Duran-Lleida això de guanyar la nostra llibertat definitivament. Però, com que també està clar com l'aigua que hi ha una escissió de pebrots dins del PSOEc, doncs crec que unes noves eleccions poden servir per fer el pas definitiu, com deia.

    Un germà meu, que és un notable economista, em deia mentre miràvem la desfeta del Barça a Europa, que només amb el primer any d'independència en tindrem prou per recuperar-nos de la crisi que ens han muntat entre tots. Caldrà arrancar amb una moneda independent de l'€ i sense poder participar d'inici de la UE. Una vegada se'ns vegi que som capaços d'anar endavant, demanarem l'ingrés dins de la UE. A pesar de la negativa del que quedi d'Espanya, la UE ho acceptarà per allò de que el diner atrau la riquesa...

    No ho tenim tant malament, caram! Dur, sí; però ho sabrem fer!

    ResponElimina
  3. A can CiU deuen estar molt desorientats. Son un partit dissenyat durant més de 30 anys per viure de les escorrialles del pacte franquista-espanyol (aka Transición), per "pactar" amb l'estat i enriquir-se amb el corralet de la Pacheca català.

    I ara veuen com tot això se'n va en orris. No saben que fer. I, com que durant 30 anys han atret un tipus de gent determinat, no compten entre les seves files amb persones útils per fer front a aquesta situació.

    És per això que cal una coalició indepe de gran abast: els partits minoritaris poden aportar el know-how i el pit i collons necessaris per fer front a Espanya i CiU pot aportar el recolzament de la majoria i el pedigree institucional per arrosegar els catalans porucs. Suposo que per això diuen que s'estan acostant a ERC. Jo també m'acostaria a SI.

    ResponElimina
  4. Al Gran Timoner li falten dues coses essencials per arribar al dia D: en primer lloc, pit i en segon lloc, collons. M'explico. Si realment volgués fer el salt cap a l'Estat Català, a que ve tanta història del pacte fiscal?. Si no li tremolessin les cames, no per obrir-se-li al PP, ja s'hauria plantat i donat el cop de puny que els moments mereixen. Molt parlar del seny i la rauxa, però al Gran Timoner li va marejar la perdiu,....però en aquest cas, qui dia passa, pitjor estan les coses.

    ResponElimina
  5. Sempre recordaré una cosa que em va fer veure la meva dona: la cara d'esgarrifat i desubicat que feia Mas el dia de la macromainfestació per la indepedència..... a can CIU estan molt desorientats i si no s'espavilen aviat la situació els pot fotre un pet als morros històric....

    ResponElimina
  6. Si intervenen Catalunya, convocaré eleccions............

    Sembla estrany que no entengueu res, si que en sou de sòmines... el que passa es que mai es te d'acabar una frase com aquesta.... Si intervenen Catalunya, convocaré eleccions.... a Catalunya?, a Ecspanya?, o a la presó?, que es on el fotran en quant aixequi mes la veu, i si no la aixeca mes es perquè sap que som tan patriotes i bon catalans que no farem res per treure'l d'allà, ni tan sols sortir al carrer per se de cas hi ha l'ombre d'un juar'diasiví.
    Som una colla de gripaus mig bullits en una olla, i tan catalanets que aviat ens hi sentirem calentonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Lo de L & # 39 ; avi Joa & # 39 ; Quim vol dir L'avi Joa'Quim.... pel que no sàpiga llegir.....

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…