Memòria de gent perduda en la boira de l'oblit




Els inicis de la legislatura han vingut marcats pel debat a l'entorn de la supervivència del Memorial Democràtic. L'etern debat que ens acompanya sobre la memòria històrica. Tinc la fortuna de poder incidir-hi d'alguna manera, encara que sigui modestament, en la seva perpetuació. És possible retrobar encara els arxius personals d'alguns protagonistes anònims d'històries extraordinàries del segle passat. Homes que van viure circumstàncies absolutament excepcionals. Aquests dies, per exemple, he tingut la plaent sensació de poder estirar en el darrer moment del braç d'algú que era a punt de passar definitivament a la banda fosca de l'oblit. He pogut deixar testimoni per a la posteritat de la història tràgica i apassionant de Josep Domingo i Casanovas (Terrassa, 1909 - Londres, 1982). Fa un temps, quan vaig començar a investigar molt superficialment la seva trajectòria vital, em va resultar impossible trobar-hi ni una sola referència. Ara, finalment, he contactat amb el seu fill, resident a Anglaterra, qui m'ha fet arribar un esboç biogràfic espectacular.

Imagineu-lo en la bogeria dels primers mesos revolucionaris: Josep Domingo troba un nen plorant pel seu pare, detingut per un escamot anarquista. Dirigent de la secció del cuir de la CNT com és, aconsegueix salvar-lo del piquet d'execució enfrontant-se al radicalisme faiero. Organitza la xarxa de tallers a Catalunya i el País Valencià que proveix de cartutxeres i corretjam l'exèrcit popular. Amb la derrota definitiva, malalt, passa del camp de Vernet al Marroc, on s'allista a la Legió d'Honor i combat a la batalla de Narvik (abril de 1940). Retorna a França de manera forçada (amb altres republicans espanyols) i aconsegueix escapar dels combats a Brest entre el foc dels Panzers i el vol dels Stuka. A Anglaterra treballa en la construcció de refugis antiaeris per a la població civil. El 1941, es casa amb una jove jueva austriaca de divuit anys, evacuada des de Viena, que mai més veuria la resta de la seva família, exterminada pel nazisme. Josep Domingo treballa la resta de la seva vida de cambrer i cuiner. I participa en un segon pla de les activitats del Casal Català de Londres i de les organitzacions de l'anarquisme a l'exili anglès. Pura història europea del nostre desgraciat segle XX.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)