Ves al contingut principal

Memòria de gent perduda en la boira de l'oblit




Els inicis de la legislatura han vingut marcats pel debat a l'entorn de la supervivència del Memorial Democràtic. L'etern debat que ens acompanya sobre la memòria històrica. Tinc la fortuna de poder incidir-hi d'alguna manera, encara que sigui modestament, en la seva perpetuació. És possible retrobar encara els arxius personals d'alguns protagonistes anònims d'històries extraordinàries del segle passat. Homes que van viure circumstàncies absolutament excepcionals. Aquests dies, per exemple, he tingut la plaent sensació de poder estirar en el darrer moment del braç d'algú que era a punt de passar definitivament a la banda fosca de l'oblit. He pogut deixar testimoni per a la posteritat de la història tràgica i apassionant de Josep Domingo i Casanovas (Terrassa, 1909 - Londres, 1982). Fa un temps, quan vaig començar a investigar molt superficialment la seva trajectòria vital, em va resultar impossible trobar-hi ni una sola referència. Ara, finalment, he contactat amb el seu fill, resident a Anglaterra, qui m'ha fet arribar un esboç biogràfic espectacular.

Imagineu-lo en la bogeria dels primers mesos revolucionaris: Josep Domingo troba un nen plorant pel seu pare, detingut per un escamot anarquista. Dirigent de la secció del cuir de la CNT com és, aconsegueix salvar-lo del piquet d'execució enfrontant-se al radicalisme faiero. Organitza la xarxa de tallers a Catalunya i el País Valencià que proveix de cartutxeres i corretjam l'exèrcit popular. Amb la derrota definitiva, malalt, passa del camp de Vernet al Marroc, on s'allista a la Legió d'Honor i combat a la batalla de Narvik (abril de 1940). Retorna a França de manera forçada (amb altres republicans espanyols) i aconsegueix escapar dels combats a Brest entre el foc dels Panzers i el vol dels Stuka. A Anglaterra treballa en la construcció de refugis antiaeris per a la població civil. El 1941, es casa amb una jove jueva austriaca de divuit anys, evacuada des de Viena, que mai més veuria la resta de la seva família, exterminada pel nazisme. Josep Domingo treballa la resta de la seva vida de cambrer i cuiner. I participa en un segon pla de les activitats del Casal Català de Londres i de les organitzacions de l'anarquisme a l'exili anglès. Pura història europea del nostre desgraciat segle XX.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.