Ves al contingut principal

Memòria de gent perduda en la boira de l'oblit




Els inicis de la legislatura han vingut marcats pel debat a l'entorn de la supervivència del Memorial Democràtic. L'etern debat que ens acompanya sobre la memòria històrica. Tinc la fortuna de poder incidir-hi d'alguna manera, encara que sigui modestament, en la seva perpetuació. És possible retrobar encara els arxius personals d'alguns protagonistes anònims d'històries extraordinàries del segle passat. Homes que van viure circumstàncies absolutament excepcionals. Aquests dies, per exemple, he tingut la plaent sensació de poder estirar en el darrer moment del braç d'algú que era a punt de passar definitivament a la banda fosca de l'oblit. He pogut deixar testimoni per a la posteritat de la història tràgica i apassionant de Josep Domingo i Casanovas (Terrassa, 1909 - Londres, 1982). Fa un temps, quan vaig començar a investigar molt superficialment la seva trajectòria vital, em va resultar impossible trobar-hi ni una sola referència. Ara, finalment, he contactat amb el seu fill, resident a Anglaterra, qui m'ha fet arribar un esboç biogràfic espectacular.

Imagineu-lo en la bogeria dels primers mesos revolucionaris: Josep Domingo troba un nen plorant pel seu pare, detingut per un escamot anarquista. Dirigent de la secció del cuir de la CNT com és, aconsegueix salvar-lo del piquet d'execució enfrontant-se al radicalisme faiero. Organitza la xarxa de tallers a Catalunya i el País Valencià que proveix de cartutxeres i corretjam l'exèrcit popular. Amb la derrota definitiva, malalt, passa del camp de Vernet al Marroc, on s'allista a la Legió d'Honor i combat a la batalla de Narvik (abril de 1940). Retorna a França de manera forçada (amb altres republicans espanyols) i aconsegueix escapar dels combats a Brest entre el foc dels Panzers i el vol dels Stuka. A Anglaterra treballa en la construcció de refugis antiaeris per a la població civil. El 1941, es casa amb una jove jueva austriaca de divuit anys, evacuada des de Viena, que mai més veuria la resta de la seva família, exterminada pel nazisme. Josep Domingo treballa la resta de la seva vida de cambrer i cuiner. I participa en un segon pla de les activitats del Casal Català de Londres i de les organitzacions de l'anarquisme a l'exili anglès. Pura història europea del nostre desgraciat segle XX.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…