Ves al contingut principal

Memòria històrica i recomanacions per Sant Jordi

Capella de Sant Jordi
Després de gairebé vuit-cents apunts ja no sé si n'he parlat aquí. En tot cas, resulta imprescindible en un dia com el d'avui. Donar el màxim relleu històric i polític a una diada tan destacada, també (encara diria, sobretot) en els temps de la Catalunya constitucional. Perquè entre les moltíssimes coses perdudes el 1714 (la principal, l'estat propi que encara maldem a recuperar) s'hi compta una celebració institucional de Sant Jordi del màxim nivell polític i estètic, sentida com un dels actes més rellevants del curs. El vespre de la festa, tots els edificis de la institució i particularment l'actual Palau de la Generalitat es guarnien amb milers de llanternes de paper i teieres. Des del carrer fins a la Capella de Sant Jordi, un camí de llums. Una enorme vela de tela o "lonàs", amb la creu vermella, cobria el Pati dels Tarongers. Els oficials de la institució es guarnien especialment per a l'ocasió. La missa del dia era el punt culminant de la celebració i aplegava totes les autoritats polítiques del país (si no recordo malament, l'emperador Carles hi havia assistit en una de les seves estades a Barcelona). Sovint, el sermó, encarregat especialment a un orador destacat, esdevenia una rellevant simbiosi entre predicació religiosa i arenga política en la qual afloraven les tensions del moment.

Si teniu l'oportunitat, a més de visitar el Palau de la Generalitat (física o virtualment) o de contemplar les imatges que el web institucional del nostre Govern ens ofereix aquest any, podeu tastar encara (i fins al 15 de juliol) algunes mostres d'aquella lluentor en l'exposició temporal del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) Catalunya 1400. El gòtic internacional. Entre altres peces procedents de dins i de fora del nostre país, hi trobareu el magnífic Retaule de Sant Jordi, obra de Bernat Martorell, conservat avui al Louvre i originari molt probablement de la Capella del Palau de la Generalitat. També, entre els brodats de la mateixa procedència, us recomano molt especialment la representació de Sant Jordi d'un frontal i els de les espectaculars dalmàtiques amb les quals els celebrants es vestien per a la missa del dia del sant. I més enllà de Sant Jordi, destaca especialment el Judici Final del Missal de Santa Eulàlia de Rafael Destorrents (de la Catedral de Barcelona): una autèntica meravella que val la pena contemplar i que per si sola justifica la visita.

Comentaris

  1. Catalans/Valencians/Illencs! us necessitem en aquest simulador Politico-Militar i Econòmic Gratuït!
    Ajuda a la nostra comunitat de Catalans a aconseguir la independència en aquest brillant simulador!
    Enllaç al joc:

    http://www.erepublik.com/en/referrer/Naboal

    ResponElimina
  2. Molt agraït per totes les referències que ens facilites per il·lustrar-nos una mica més, que a mi em cal. Molt bé.
    Referent a la nota d'en Narcs, penso en l'absència, crec, dels illencs i valencians de participar amb aquest bloc. Potser sigui qüestió d'oferir-los-ho de participar clarament, no fos que se sentissin exclosos. O és que catalanitzen tant la seva parla que no els detecto? Com ho veus patrici Granollacs?

    ResponElimina
  3. MOLT BONIC,MOLT ESETC,PERO.....JO CREC QUE CAL DEIXARNOS DE PUNYETES,PUJAR A LAS BARCAS I REMOR FORT.
    JUGANT AMB BARCELONA

    ResponElimina
  4. I ara què?, d'Alfred Bosch. N'he comprat un (signat). No per raons polítiques (soc més aviat Siísta) però ha sortit comentat algun cop al blog i d'altres patricis n'han parlat bé. Espero haver fet una bona compra. Ja us dirè el què.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…