Ves al contingut principal

Militars a Talarn tres-cents anys després del corregiment borbònic

Fou el mateix Decret de Nova Planta el que va establir la divisió corregimental a Catalunya, creant dotze demarcacions i eliminant les nostres vegueries (malaguanyades vegueries!) històriques, la divisió territorial pròpia de l'administració reial des del segle XIV, que havia servit de patró també per a les diputacions locals en les quals s'organitzava la vella Diputació del General o Generalitat. Ens ho explica amb tota riquesa de detalls l'obra clàssica, sempre un punt de referència, de Joan Mercader i Riba, Felip V i Catalunya (Barcelona: Edicions 62, 1968, 451 p.). El juny de 1718, Felip V nomenà finalment el primer corregidor de Talarn, el brigadier de l'Exèrcit d'Aragó José Ibáñez Cuevas, qui ocuparia el càrrec durant dècades i de forma vitalícia. El de Talarn i la resta de corregidors borbònics foren sobretot caps militars encarregats de controlar per la força el seu territori, prenent mà d'una presència militar repressiva que triplicà al llarg de tot el segle XVIII la de qualsevol altre territori peninsular.

Calia exercir aquesta mena de violència en particular si, com era el cas, es tractava d'un espai fortament rebel: el fet (deia famós el Decret) "quebrado y montuoso del terreno pide [...] se forme un corregimiento en Talarn", una de les poques poblacions pallareses de jurisdicció reial, abans de l'inici de la Guerra de Successió. Aquelles terres foren escenari aleshores, ens explica Joan Mercader, de confiscacions jurisdiccionals de caràcter massiu "suspecte potser com cap altre de rebel·lia antiborbònica, ja que el Pallars fou principalment l'àrea d'acció de l'ardit guerriller Josep Moragues". Fins a tal punt ho havia estat, de rebel, que les noves autoritats borbòniques tingueren veritables problemes per trobar candidats lliures de sospita per dirigir les noves institucions locals pallareses. Curioses giragonses del destí, tres-cents anys més tard, llegeixo, que no només aquelles institucions, sinó fins i tot les agrupacions locals de formacions independentistes, defensen amb ungles i dents la continuïtat dels destacaments militars espanyols al Pallars.

Comentaris

  1. Havia escrit un comentari, però veig que el Google se'l deu haver menjat.

    Només volia dir que servir el carceller és propi de traïdors. Aquesta gent sí que s'ha venut al diable! I se senten tan feliços que encara els demanen que s'hi quedin...!!!

    ResponElimina
  2. http://1.bp.blogspot.com/-38Or80_CcWg/T2GKmR2YIBI/AAAAAAAAJwE/K2jN2vtuex8/s1600/618px-JeanLucPicardFacepalm.jpg

    ResponElimina
  3. Cal posar-se en el lloc de la gent que pot veure com poden perdre font d'ingressos. Som els catalans els que hauríem de fer alguna cosa per poder lliurar-nos dels invasors i que la gent pugui viure.

    ResponElimina
  4. Mira, no cal posar-se enlloc de ningú. Per dir "no volem que marxi l'exèrcit espanyol perquè si no perdem ingressos" que sigui una cabra l'alcalde. Això ho se fer jo i ho saps fer tu. No cal un talent polític especial.

    El que un polític ha de fer és oferir alternatives. L'exèrcit espanyol acabarà marxant del poble. I estic segur de que ho saben de fa temps. M'hi jugo el fetge que ningú del consistori ha pensat cap alternativa per sortir-se'n. Ni que sigui plantar maria. Res.

    Tal i com esta muntada la política a Catalunya s'afavoreix les actituds conservadores. No he dit de dretes, he dit conservadores, ho poden ser tant la dreta com l'esquerra.

    No he entrat en qüestions patriòtiques. Si com a català hagués de donar la meva opinió, hi sortirien les paraules "enderroc, napalm i bomba".

    ResponElimina
  5. Jo hi vaig fer la mili allà, ja fa 48 anys, eu n'hi do...
    Aleshores de independentisme ni se'n parlava ni sabíem el que era, al menys el jovent que no havíem tingut la sort de veure mai cap manifestació perquè treballàvem 15 hores al dia incloent dissabtes i diumenges al matí... i a la feina teníem d'escoltar Radio Nacional i la Helena Francis.
    Els joves no us imagineu que era allò i jo voldria que no ho veiéssiu una altre vegada.

    Hi tornat a engegar el www.4barres.cat, alguns de vosaltres, com el mateix Granollacs hi éreu per allà, ara fa un any, quant per problemes de programació la vaig tenir de tancar. Ara es en forma de fòrum que anirem polint a mida que els usuaris ho vulguin.
    Hi esteu tots convidats.

    Abans comentava aquí amb el nom de L'avi Joa'Quim... però el nom sortia malament, els apòstrofs no l'hi agraden a aquest intèrpret.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…