Moderats que acceleren i altra gent fins els pebrots



Som enmig d'un ambient depressiu. Envoltats per les circumstàncies d'un setge despietat. Encerclats per la manifestació permanent d'impotència dels nostres governants de l'autonomisèria, agafats pels diners que no sonen, davant cada nova urpada de la recentralització. Després de la descomunal escombrada pressupostària, la darrera, la terrible del ministre Wert sobre el nostre sistema educatiu. Aquests darrers dies, al carrer i a la premsa, m'ha semblant percebre que alguna cosa està canviant. Als mitjans, tres articles m'han fet veure que els moderats premen l'accelerador. Francesc-Marc Álvaro, per exemple, clou un dels darrers al diari comtal amb la següent afirmació: "En un futuro no muy lejano, la gran decisión de Mas será hacer o no de CiU una opción de ruptura (seria y tranquila pero valiente) contra lo que amenaza tan claramente la supervivencia del país." Hores abans, Manuel Cuyàs avisava des d'El Punt Avui de la campanya de dossiers i guerra bruta que ens espera i concloïa: "o sigui que o fem aviat el que hem de fer, per difícil que sigui, o quedarem empresonats en un cercle viciós que més que un cercle és un setge."

I encara, en Xavier Bru de Sala no s'està des dels rengles d'El Periódico d'animar l'establishment a fer el pas cap a la plena sobirania del país, repassat tot el ventall de possibilitats de poder que els oferirà, als de sempre, el nou Estat català. Per si les paraules eloqüents de l'escriptor no són prou clares, potser que haurem d'animar, d'empényer amb tota la força possible els de dalt, els qui ens manen socialment, econòmicament i políticament. La campanya de rebel·lió contra els peatges que ha començat la setmana passada al Principat i al País Valencià (afegida a la d'insubmissió fiscal de Diem prou) certifiquen que amplis estrats socials i mediàtics comencen a moure's en direcció al camp de batalla definitiu. Que gent molt més tranquil·la, assenyada i reflexiva que l'autor d'aquest bloc comença a constatar que ens trobem assetjats i que si continuem dins la ratera, fent-nos els distrets, ignorant el nostre aïllament, l'únic que aconseguirem serà morir d'inanició. Bones notícies, doncs, dins la nostra dramàtica situació.

Comentaris

  1. M'imagino aquesta actitud fatxenda espanyolera traslladada a l'Argentina. A més de les lesions històriques de l'invasió després del descobriment d'Amèrica -per més que Colom pogués ser català-, aquests argentins com han de reaccionar? Com reaccionaríem nosaltres si poguéssim ser lliures?! Realment, és allò de sembrar discòrdies i recollir guerres.
    Ara mateix, acabo d'escoltar el merder que s'ha muntat tota soleta la Sra. que està a la Lluna. No sap qui és en Rafael! Ha begut oli enfrontant-se amb el Síndic de Greuges.
    Doncs, això:
    - IRPF a l'Agència Tributària Catalana
    - Insubmissió dels Ajuntaments
    - Bloqueig dels peatges
    - ....seguiu afegint el que tingueu al cap....

    ResponElimina
  2. Al final s'apuntaran, però si us plau, el dia que siguem independents tinguem una mica de memòria.

    Que se n'aprofitin si volen econòmicament però com a mínim tota aquesta gent que l'ha bloquejada tant de temps que no passin a la història com els grans artífex i lluitadors per la independència.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas