Ves al contingut principal

Moderats que acceleren i altra gent fins els pebrots



Som enmig d'un ambient depressiu. Envoltats per les circumstàncies d'un setge despietat. Encerclats per la manifestació permanent d'impotència dels nostres governants de l'autonomisèria, agafats pels diners que no sonen, davant cada nova urpada de la recentralització. Després de la descomunal escombrada pressupostària, la darrera, la terrible del ministre Wert sobre el nostre sistema educatiu. Aquests darrers dies, al carrer i a la premsa, m'ha semblant percebre que alguna cosa està canviant. Als mitjans, tres articles m'han fet veure que els moderats premen l'accelerador. Francesc-Marc Álvaro, per exemple, clou un dels darrers al diari comtal amb la següent afirmació: "En un futuro no muy lejano, la gran decisión de Mas será hacer o no de CiU una opción de ruptura (seria y tranquila pero valiente) contra lo que amenaza tan claramente la supervivencia del país." Hores abans, Manuel Cuyàs avisava des d'El Punt Avui de la campanya de dossiers i guerra bruta que ens espera i concloïa: "o sigui que o fem aviat el que hem de fer, per difícil que sigui, o quedarem empresonats en un cercle viciós que més que un cercle és un setge."

I encara, en Xavier Bru de Sala no s'està des dels rengles d'El Periódico d'animar l'establishment a fer el pas cap a la plena sobirania del país, repassat tot el ventall de possibilitats de poder que els oferirà, als de sempre, el nou Estat català. Per si les paraules eloqüents de l'escriptor no són prou clares, potser que haurem d'animar, d'empényer amb tota la força possible els de dalt, els qui ens manen socialment, econòmicament i políticament. La campanya de rebel·lió contra els peatges que ha començat la setmana passada al Principat i al País Valencià (afegida a la d'insubmissió fiscal de Diem prou) certifiquen que amplis estrats socials i mediàtics comencen a moure's en direcció al camp de batalla definitiu. Que gent molt més tranquil·la, assenyada i reflexiva que l'autor d'aquest bloc comença a constatar que ens trobem assetjats i que si continuem dins la ratera, fent-nos els distrets, ignorant el nostre aïllament, l'únic que aconseguirem serà morir d'inanició. Bones notícies, doncs, dins la nostra dramàtica situació.

Comentaris

  1. M'imagino aquesta actitud fatxenda espanyolera traslladada a l'Argentina. A més de les lesions històriques de l'invasió després del descobriment d'Amèrica -per més que Colom pogués ser català-, aquests argentins com han de reaccionar? Com reaccionaríem nosaltres si poguéssim ser lliures?! Realment, és allò de sembrar discòrdies i recollir guerres.
    Ara mateix, acabo d'escoltar el merder que s'ha muntat tota soleta la Sra. que està a la Lluna. No sap qui és en Rafael! Ha begut oli enfrontant-se amb el Síndic de Greuges.
    Doncs, això:
    - IRPF a l'Agència Tributària Catalana
    - Insubmissió dels Ajuntaments
    - Bloqueig dels peatges
    - ....seguiu afegint el que tingueu al cap....

    ResponElimina
  2. Al final s'apuntaran, però si us plau, el dia que siguem independents tinguem una mica de memòria.

    Que se n'aprofitin si volen econòmicament però com a mínim tota aquesta gent que l'ha bloquejada tant de temps que no passin a la història com els grans artífex i lluitadors per la independència.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…